Category Archives: Assignatures

Què i qui és?

Aquí teniu un espai on podreu deixar les vostres descripcions personals.  Només cal ganes d’agafar paper i llapís per començar a “pintar”  amb el vostre llapís un paisatge, una persona, un objecte, un joc, tot allò que vosaltres pugueu descriure de la forma més detallada possible.

Espero sigui un espai on comenceu a fer els vostres primers  “pinets” per escriure coses sorprenents i meravelloses. Això sí,  només un prec. S’han de seguir les normes ortogràfiques de les reals acadèmies de cada país. No val que cadascú, escrigui sense seguir cap norma ni ordre.

Recordeu que una persona va morir ofegada per la manca de signes de puntuació. Reviseu els vostres escrits abans d’enviar-los.

I sobretot, sisplau,  practiqueu i molt. Us anirà bé!

Matemàtiques des de Canàries

No us espanteu. No anireu a Canàries. Ja m’agradaria poder-vos portar a tots de vacances però… és fins i tot més pràctic!

Una pàgina web on fan el mateix que nosaltres a classe però d’una forma fins i tot més clara i divertida.

Una altra manera d’aprendre sense ser incordiat pels amics i amigues i acabar d’assolir allò que a classe no ens acaba de sortir.

canarias1

Tastet de guacamole!

Fem Guacamole!

Ingredients (per a 4 persones):

– 4 alvocats      – 2 tomàquets madurs          – 1 ceba         – 1 gra d’all

– sal,  pebre negre i pebre vermell

dscn0043

Què necessites?

– Un bol           – una forquilla            – un ganivet                – una cullereta

dscn0044

Com es fa?

  1. Es parteixen els alvocats per la meitat. Amb una cullereta se’n treu la polpa i es posen en un bol, s’aixafen bé amb una forquilla i s’amaneixen amb suc de llimona perquè no es tornin negres.
  2. S’hi afegeix el tomàquet pelat, sense llavors i tallat a daus petits; la ceba i el gra d’all també s’han de pelar i tallar a daus abans d’afegir-los al bol.
  3. S’amaneix amb sal, pebre negre i pebre vermell, i es va tastant fins que quedi al gust desitjat.
  4. Es presenta en un bol acompanyat de galetes salades de blat de moro o torradetes, que són les que s’hi han de sucar.

dscn0046

dscn0045

Ortografia pura i dura!!

Els interessants i interessades en no fer-me patir més del cor davant els vostres dictats i redaccions us aconsello que hi dediqueu una bona estoneta cada setmana a practicar.

Ja sé que em direu que és molt avorrit però penseu en el que jo estalviaré en bolis vermells.

Va coratge! I pitgeu aquest enllaç per practicar:

l’ortografia catalana

i aquest, per..

l’ortografia castellana

Embarbussaments

Espero la proposta aquesta tingui la mateixa acceptació que els poemes. Simplement consisteix a cercar embarbussaments.

No saps el què són? Doncs… L’Institut d’Estudis Catalans ens diu:

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.”

Ara sí, a què ja saps que us demanaré a continuació. Això mateix.

Una nova cerca. Va que és una bona alimentació pel vostre esperit jove i sa.

Com sempre els espero als comentaris.

El meu exemple, un clàssic de tota la vida.

Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat; si el penjat es despengés els setze jutges menjarien fetge d’un despenjat.

Frases cèlebres

En la nostra cerca constant de saviesa i alimentació per les nostres ganes d’aprendre coses noves. Ara, us proposo un altre repte per la vostra i meva formació.

Heu de buscar sentències famoses, històriques, curioses, cèlebres… i explicar-me-les. D’acord!!!!

Va que no és tan difícil!! Així coneixereu personatges històrics,  fets i èpoques. Una altra manera de conèixer món i aprendre.

Les vostres troballes me les pengeu als comentaris.

Bona descoberta.

Un exemple:

“Si quieres ser sabio, aprende a interrogar razonablemente, a escuchar con atención, a responder serenamente y a callar cuando no tengas nada que decir.”
Johann Kaspar Lavater (1741-1801) Filósofo, poeta y teólogo suizo.
Comentari:
Què ho trobo a faltar en la nostra classe. Saber parlar quan toca, saber escoltar quan toca i callar si no hi ha alguna cosa realment important a dir.

Recerca de poemes

Aquí aniré adjuntant els poemes aportats en la vostra recerca poètica.

Recordeu, han de ser fàcils, bonics, i no gaire llargs. Si no després us queixareu que heu d’estudiar massa.

Comencem:

En la seva recerca la Laia Farreny ens ha deixat aquestos dos poemes:

Vestimenta d’hivern

Passejant pel parc
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l’abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes…
tot ben lligat.

Em moc com un robot
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.

Pe què es despullen
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?

 

A poc a poquet

A poc a poquet,
sortirà la lluna
sense fer soroll
per no despertar
les flors adormides.
Ara estan cansades
de tant que han florit.
Demà les veurem
fresques i oloroses
obrint les corol·les
per saludar el sol
i rebre visita
de les papallones.

Ara… bona nit!

(Joana Raspall)

LOS ESPINOS

Verdor nuevo los espinos
tienen ya por la colina,
toda de púrpura y nieve
en el aire estremecida.

Cuántos cielos florecidos
les has visto; aunque a la cita
ellos serán siempre fieles,
tú no lo serás un día.

Antes que la sombra caiga,
aprende cómo es la dicha
ante los espinos blancos
y rojos en flor. Vé. Mira.

Luis Cernuda

 

Esta Tierra

No me busques en los montes,
por altos que sean,
Ni me busques en la mar,
por grande que te parezca,
Búscame aquí, …
en esta tierra llana,
Con puente y pinar,
con almenas y agua lenta,…
Donde se escucha volar,
aunque el sonido se pierda.

Francisco Pino

Dos poemes aportats per la Júlia Cabezas:

Quizá la más querida

 
 
Me diste la intemperie,
la leve sombra de tu mano
pasando por mi cara.
Me diste el frío, la distancia,
el amargo café de medianoche
entre mesas vacías.
Miguel Hernández 

Ya no

Ya no quiero sufrir,
quisiera que mi corazon
fuera de piedra, y mi
sangre fuera negra,
para ya no sentir.
No sentir este dolor,
que me inpide respirar,
que solo me hace llorar.
Miguel Hernández
 
Ara un altre aportat per la Laura Hernández

Després de la tempestat

Quan s’esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d’aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.

 

Recomença l remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l’alegria:
els núvols sobre l cel s’han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tant oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçà els ulls a la llum nova!

Joan Maragall

Aquests poemes l’ha trobat la Victòria Carreras

Ametller florit

Ametller florit,
parell a una nit
amb el cel teixit
d’estels que s’encenen,
quan l’hivern, son vel
desplega de gel,
tu també ets un cel
de flors que corprenen.
En els jorns incerts,
els braços oberts
tens de flors coberts
que amb goig l’ull admira;
ets talment un far
lluminós i clar
on hi troba empar
el cor que sospira.
Ametller nevat
de fecund esclat.
Joiell cisellat
ric en pedreria,
en mig la foscor
tens en cada flor
un punt de claror,
un bri d’alegria.
Josep Gibernau i Clos

Ratoncito Pérez

Yo soy ratoncito Pérez
Un ratón con pedigrí
Soy de todos los ratones
El más rico que hay aquí…
Tengo dientes de mil clases
De un año dos y tres…
El más reciente que tengo
Es el de un niño de un mes

Tengo un diente colorado
Otro azul de plastilina
Tengo un diente que es de ajo
Y otro diente de gallina

Tengo dos de cocodrilo
Que le quité está mañana
A un cocodrilo llorón…
Se le quité de un tirón
¡Porque a mi me dió la gana!
Carmen Patiño Fernández

L’estiu

Atrapes, juny, un temps calmat
allunyat de les nevades.
Pintes de colors els arbres,
ens regales fruita dolça
i ofereixes llum d’estiu.

Ens transportes a les portes
dels camins fets de vacances,
d’hores mortes sota el sol,
de sorpreses, nits d’estels,
de focs de màgia i de calor.

I vindran amb juliol i agost,
alguna tempesta rutinària
dies de calitja emblanquinada,
matins de platja, sol i banys,
tardes de bons llibres i gelats,
i nits fresques de sopar al ras.

I vindrà setembre, com sempre,
per daurar el raïm als camps,
i per tancar unes vacances
que retrobaran el seu final.

Isabel Barriel

La Noemí Palma li han agradat aquestos dos:

EL VIENTO Y EL ALMA

Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.

Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.

Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.

Luis Cernuda

Lenguaje

¿Dónde está la voz del aire?
Tú la escuchas. Es silencio.
Sus palabras son las nubes,
la luz y el vientos sus verbos.

Francisco Pino

L’Elena Sauret ens ha deixat un de temàtica nadalenca

Un año más listos para celebrar,
nuevamente la familia nos volvemos a encontrar
en esta fecha hermosa y totalmente especial,
celebramos todos juntos noche buena y Navidad…
No sufras ni llores por los que con nosotros ya no están
seguro en nuestra mesa también vendrán a celebrar,
y estarán a la derecha de Jesús padre celestial
viviendo la grandeza de la vida eterna y celebrar,
las fiestas más bonitas, noche buena y Navidad…
Esta noche es hermosa, la más hermosa y especial
está llena de alegría de paz y felicidad,
tenemos la certeza de que en el mundo hay hermandad,
todos juntos celebramos noche buena y Navidad.

El Blai Tresens ens deixa un pels culers, Je, je!!!

Barsintrinsic

Fem un Barça com ens cal,
retallem-nos el jornal.
Tenim masses estrangers,
es un Barça de lloguers.
Volem jugadors de Casa,
amb el cor fet una brasa.
Aquesta milionada,
per l’esport es una errada.
Visca el Barça català,
si no fos pel dineral.
Catalunya amb la pilota,
pel calaix va a la derrota.
Tenim massa gent de fora,
la gespa es acusadora.

L’Ainoa Pujol ens ha deixat:

La Vaca Llorona

La vaca está triste,
muge lastimera,
ni duerme, ni bebe
ni pasta en la hierba.

La vaca está triste,
porque a su chotito
se lo han llevado
los carniceros
al mercado.

Está tan delgada,
la vaca de Elena,
que en vez de dar leche,
da pena.

Gloria Fuertes

La Doris Hategan ens ha deixat aquest tres poemes:

Con 2 sillas de 4 patas
y 6 cojines de 4 colores
puedes hacer el camello de tus amores.

Se atan las patas de una silla,
con las patas de la otra,
encima de todo ello
se pone una manta rota.
Y ya está hecho el camello
que se llama Rostrobello.
¡Ah! y ponedlo en condiciones
para evitar los chichones.

Gloria Fuertes

DUELE AMAR

Duele amar,
cuando no eres correspondido,
cuando todas las cosas,
se quedan en el olvido.

Duele amar,
a la persona equivocada,
de la que siempre te dijo,
que mucho te amaba.

Duele amar,
sin ser amado,
pero duele más,
estar equivocado.

Por eso,
y por muchas cosas más,
verdad que duele amar……

Et veig


com una proa de futur i una dolça vela de passat,
com un segle entorn d’una campana.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d’or de la teva veu callada.

Et veig
arrencant anells de llampec negre de les mans del món,
somrient al teu cor de cérvol i rosella,
obrint l’hora invencible dels teus ulls.

Et veig
com una estàtua voltada de cavalls de vent,
com un huracà d’anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc…

I m’has fet vencedor diürn de les hores.

Agustí Bartra

 

En el projecte interdisciplinar hem trobat:

Extracto de “Proverbios y cantares (XXIX)”

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

Caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar.

Antonio Machado

 

 

Extracto de “Lento pero viene”

(…)

lento pero viene

el futuro real

el mismo que inventamos

nosotros y el azar

cada vez más nosotros

y menos el azar

lento pero viene

el futuro se acerca

despacio

pero viene

lento pero viene

lento pero viene.

Mario Benedetti