Aquí aniré adjuntant els poemes aportats en la vostra recerca poètica.
Recordeu, han de ser fàcils, bonics, i no gaire llargs. Si no després us queixareu que heu d’estudiar massa.
Comencem:
En la seva recerca la Laia Farreny ens ha deixat aquestos dos poemes:
Vestimenta d’hivern
Passejant pel parc
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l’abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes…
tot ben lligat.
Em moc com un robot
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.
Pe què es despullen
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?
A poc a poquet
A poc a poquet,
sortirà la lluna
sense fer soroll
per no despertar
les flors adormides.
Ara estan cansades
de tant que han florit.
Demà les veurem
fresques i oloroses
obrint les corol·les
per saludar el sol
i rebre visita
de les papallones.
Ara… bona nit!
(Joana Raspall)
LOS ESPINOS
Verdor nuevo los espinos
tienen ya por la colina,
toda de púrpura y nieve
en el aire estremecida.
Cuántos cielos florecidos
les has visto; aunque a la cita
ellos serán siempre fieles,
tú no lo serás un día.
Antes que la sombra caiga,
aprende cómo es la dicha
ante los espinos blancos
y rojos en flor. Vé. Mira.
Luis Cernuda
Esta Tierra
Ni me busques en la mar,
Búscame aquí, …
Con puente y pinar,
Donde se escucha volar,
aunque el sonido se pierda.
Francisco Pino
Dos poemes aportats per la Júlia Cabezas:
Quizá la más querida
la leve sombra de tu mano
pasando por mi cara.
Me diste el frío, la distancia,
el amargo café de medianoche
entre mesas vacías.
Ya no
quisiera que mi corazon
fuera de piedra, y mi
sangre fuera negra,
para ya no sentir.
No sentir este dolor,
que me inpide respirar,
Després de la tempestat
Quan s’esqueixen els núvols sobre el cel
la ciutat surt rient de la tempesta,
regalant d’aigua lluminosa arreu,
remorejant de nou en sons de festa.
Recomença l remor en la ciutat
i en el rostre dels homes l’alegria:
els núvols sobre l cel s’han esqueixat,
la tenebrosa nit torna a ser dia.
Cadascú alça els ulls per si retroba
la gran blavor del cel, tant oblidada!
Beneita sies, tempestat passada,
perquè fas alçà els ulls a la llum nova!
Joan Maragall
Aquests poemes l’ha trobat la Victòria Carreras
Ametller florit
Ratoncito Pérez
Un ratón con pedigrí
Soy de todos los ratones
El más rico que hay aquí…
De un año dos y tres…
El más reciente que tengo
Es el de un niño de un mes
Tengo un diente colorado
Otro azul de plastilina
Tengo un diente que es de ajo
Y otro diente de gallina
Tengo dos de cocodrilo
Que le quité está mañana
A un cocodrilo llorón…
Se le quité de un tirón
¡Porque a mi me dió la gana!
Carmen Patiño Fernández
L’estiu
Atrapes, juny, un temps calmat
allunyat de les nevades.
Pintes de colors els arbres,
ens regales fruita dolça
i ofereixes llum d’estiu.
Ens transportes a les portes
dels camins fets de vacances,
d’hores mortes sota el sol,
de sorpreses, nits d’estels,
de focs de màgia i de calor.
I vindran amb juliol i agost,
alguna tempesta rutinària
dies de calitja emblanquinada,
matins de platja, sol i banys,
tardes de bons llibres i gelats,
i nits fresques de sopar al ras.
I vindrà setembre, com sempre,
per daurar el raïm als camps,
i per tancar unes vacances
que retrobaran el seu final.
Isabel Barriel
La Noemí Palma li han agradat aquestos dos:
EL VIENTO Y EL ALMA
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luis Cernuda
Lenguaje
¿Dónde está la voz del aire?
Tú la escuchas. Es silencio.
Sus palabras son las nubes,
la luz y el vientos sus verbos.
Francisco Pino
L’Elena Sauret ens ha deixat un de temàtica nadalenca
Un año más listos para celebrar,
nuevamente la familia nos volvemos a encontrar
en esta fecha hermosa y totalmente especial,
celebramos todos juntos noche buena y Navidad…
No sufras ni llores por los que con nosotros ya no están
seguro en nuestra mesa también vendrán a celebrar,
y estarán a la derecha de Jesús padre celestial
viviendo la grandeza de la vida eterna y celebrar,
las fiestas más bonitas, noche buena y Navidad…
Esta noche es hermosa, la más hermosa y especial
está llena de alegría de paz y felicidad,
tenemos la certeza de que en el mundo hay hermandad,
todos juntos celebramos noche buena y Navidad.
El Blai Tresens ens deixa un pels culers, Je, je!!!
Barsintrinsic
Fem un Barça com ens cal,
retallem-nos el jornal.
Tenim masses estrangers,
es un Barça de lloguers.
Volem jugadors de Casa,
amb el cor fet una brasa.
Aquesta milionada,
per l’esport es una errada.
Visca el Barça català,
si no fos pel dineral.
Catalunya amb la pilota,
pel calaix va a la derrota.
Tenim massa gent de fora,
la gespa es acusadora.
…
L’Ainoa Pujol ens ha deixat:
La Vaca Llorona
La vaca está triste,
muge lastimera,
ni duerme, ni bebe
ni pasta en la hierba.
La vaca está triste,
porque a su chotito
se lo han llevado
los carniceros
al mercado.
Está tan delgada,
la vaca de Elena,
que en vez de dar leche,
da pena.
Gloria Fuertes
La Doris Hategan ens ha deixat aquest tres poemes:
Con 2 sillas de 4 patas
y 6 cojines de 4 colores
puedes hacer el camello de tus amores.
Se atan las patas de una silla,
con las patas de la otra,
encima de todo ello
se pone una manta rota.
Y ya está hecho el camello
que se llama Rostrobello.
¡Ah! y ponedlo en condiciones
para evitar los chichones.
Gloria Fuertes
DUELE AMAR
Duele amar,
cuando no eres correspondido,
cuando todas las cosas,
se quedan en el olvido.
Duele amar,
a la persona equivocada,
de la que siempre te dijo,
que mucho te amaba.
Duele amar,
sin ser amado,
pero duele más,
estar equivocado.
Por eso,
y por muchas cosas más,
verdad que duele amar……
Et veig
com una proa de futur i una dolça vela de passat,
com un segle entorn d’una campana.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d’or de la teva veu callada.
Et veig
arrencant anells de llampec negre de les mans del món,
somrient al teu cor de cérvol i rosella,
obrint l’hora invencible dels teus ulls.
Et veig
com una estàtua voltada de cavalls de vent,
com un huracà d’anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc…
I m’has fet vencedor diürn de les hores.
Agustí Bartra
En el projecte interdisciplinar hem trobat:
Extracto de “Proverbios y cantares (XXIX)”
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
Antonio Machado
Extracto de “Lento pero viene”
(…)
lento pero viene
el futuro real
el mismo que inventamos
nosotros y el azar
cada vez más nosotros
y menos el azar
lento pero viene
el futuro se acerca
despacio
pero viene
lento pero viene
lento pero viene.
Mario Benedetti
Els poemes han estat una bona idea per tenir memòria i serveix …! És veritat!
Són molt bonics els poemes ! Però costa una mica saber-los de memòria!
Mola el comentari del principi del miquel!!! Je,je,je!!! ahh són molt bonics els poemes xd
M’agraden molt els poemes però costen una mica d’aprendre’ls de memòria.
Ara que quan un vol pot!
AHahahah!!!
Adéu! ah! i fins demà!
Con 2 sillas de 4 patas
y 6 cojines de 4 colores
puedes hacer el camello de tus amores.
Se atan las patas de una silla,
con las patas de la otra,
encima de todo ello
se pone una manta rota.
Y ya está hecho el camello
que se llama Rostrobello.
¡Ah! y ponedlo en condiciones
para evitar los chichones.
Gloria Fuertes
DUELE AMAR
Duele amar,
cuando no eres correspondido,
cuando todas las cosas,
se quedan en el olvido.
Duele amar,
a la persona equivocada,
de la que siempre te dijo,
que mucho te amaba.
Duele amar,
sin ser amado,
pero duele más,
estar equivocado.
Por eso,
y por muchas cosas más,
verdad que duele amar……
Et veig
com una proa de futur i una dolça vela de passat,
com un segle entorn d’una campana.
Toco les llunes que habiten el teu front,
els rems d’or de la teva veu callada.
Et veig
arrencant anells de llampec negre de les mans del món,
somrient al teu cor de cérvol i rosella,
obrint l’hora invencible dels teus ulls.
Et veig
com una estàtua voltada de cavalls de vent,
com un huracà d’anèmones,
com una espasa dins un núvol,
com un cant de fruita en una dansa de foc…
I m’has fet vencedor diürn de les hores.
Augustí Bartra
Amic, et citaré al cor d’una petxina…
Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
Maria Mercè Marçal
Absència
Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent!
Si ets en mon somni tan present, tan clara
que percebo la fressa del trepig,
que sento el teu alèn en la meva cara
i el sabor de tants besos entremig,
¿com és possible que l’absència encara
no hagi cedit, vençuda pel desig?
No pas com l’escultor que espera glòria
ans com l’amant que només pensa amor,
he refet en una obra transitòria
la teva imatge amb afanyós rigor
damunt el marbre dolç de la memòria
i amb el cisell blaníssim de l’enyor.
I així tu ets meva en la presó secreta
d’on mai ningú no trobarà el camí,
i de nit, com qui fa una malifeta,
que ni l’àngel mateix nok em pot sentir,
arriba fins a tu, a la quieta
i en pensament, allò més pur de mi.
Joan Oliver
Interpretació de la vaca llorona:
La vaca muge, triste, ni come, ni bebe porque los carniceros se han llevado a su ternero al mercado.
La vaca de Elena tiene tanta pena por su ternero que no come ni bebe y por eso es incapaz de alimentarse.
Interpretación de lento pero viene…
Que el futuro llega lento y lo creamos nosotros y el azar. Que viene despacio. Y cada vez más nosotros porque controlamos más nuestras cosas y nuestras vidas. Ya no dependemos tanto de nuestros padres.
La vaca llorona:
Este poema habla de una vaca que está triste, esta vaca, no come, ni bebe y tampoco duerme.
La vaca está triste porque se han llevado a su chotito al mercado. Cómo no come, ni bebe, está muy delgada y tiene mucha pena porque sabe que no volverá a ver a su hijo.
El presente era suyo y ahora al presente se va de ella.
Con tantas cosas en su mente no tiene tiempo ni para verle.
Algunas canciones le recuerdan a él pero quiere poder olvidarle.
Este poema habla sobre una vaca que está triste, porque los carniceros, se han llevado a su chotito al mercado.
La vaca de Elena está tan triste, que no bebe, ni come ni duerme y está muy delgada por la venta de su chotito.
interpretación de la vaca llorona:
Hay una vaca que esta muy triste y no come, no bebe, ni duerme.
Está triste porque a su ternero se lo han llevado al mercado. La vaca es de Elena y de lo apenada que está no da leche.
AL LLIT AMB ELS PEUS FREDS!!
Una persona té els peus freds i no pot dormir.
Té la sensació que neva als seus llençols, té la sensació que s’ha encongit.
Quant s’aixequi es pensa que s’haurà tornat més petitet pel fred.
Este poema habla sobre una vaca que está triste, porque los carniceros se han llevado a su chotito al mercado.
La vaca de Elena está tan triste, que no bebe ni come ni duerme y está muy delgada por la pérdida de su chotito.
Interpretació de l’Ametller Florit:
Aquest poema parla d’un ametller, de les diferents etapes que passa durant l’any: Quan està florit té estels al voltant que s’encenen i de les flors que conté.
Quan hi ha jorns incerts te de flors coberts els braços. Vol dir les branques.
Quan està nevat de fecund esclat és ric en pedreria. Quan es fa de nit en cada flor hi ha un punt de claror i un bri d’alegria perque l’ametller ja està plantat!!!
Interpretacion de la vaca llorona:
Hay una vaca que está muy triste, no bebe, ni come, ni duerme porque se han llevado a su chotito al mercado.
La vaca es de Elena está tan triste que no es capaz de dar leche por la pena que siente.
Interpretación de una vaca llorona:
Es una vaca muy triste porque se han llevado a su chotito al mercado… Está tan triste que no come, ni bebe…
No da leche porque da pena por la pérdida de su chotito.
El poema de la vaca llorona explica que su chochito (ternero) se lo llevan al matadero y ella está triste porque pierde a su hijo, no puede dormir, ni
pasta en la hierba, se ha adelgazado y tiene tanta pena que no da leche.
VENT
El vent bufa, i fa marxar la boira i que arribi el bon temps.
El vent juga, i rebota a les parets quant la gent menys s’ho espera.
El vent fa soroll puja i vola, amb ràbia.
Él es Ratoncito Pérez un ratón muy rico. De todos los ratones es el más rico de todos. Tiene dientes de mil clases de un año de dos y de tres…
Tiene dientes colorados y azules de plastilina tiene dientes que son de ajo y otro de gallina
Tiene dos de cocodrilo que se los quito esta mañana a un cocodrilo llorón. Se los quito de un tirón porque le dio la gana.
La vaca llorona.
Vemos que la vaca está muy triste porque se han llevado a su chotito al mercado. La vaca no puede ni dormir, ni beber, ni comer, y como no come, ni bebe, ni duerme, no da leche. Yo creo que es de tanta pena que tiene.
Él es Ratoncito Pérez un ratón con pedigrí que es muy rico.Tiene dientes de todos los años y tiene un diente de un niño de un mes, tiene un diente colorado, otro azul de plastilina y uno de ajo y otro de gallina. Esta mañana le quito dos dientes a un cocodrilo y se lo quito de un tiron porque a él le dio la gana.
LA VACA LLORONA:
Se trata de una vaca que está muy triste porque los carniceros se han llevado a su chotito al mercado para vender.
Y por eso no come, ni bebe.
La vaca de Elena está tan triste que ésta, me da pena en vez de darme leche.
Els poemes són molt divertits però quan te’ls tens que estudiar…
tothom diu no és just Miquel però quan te’l saps és molt bonic recitar-ho.
Adéu????????????????
EL BLOC ÉS MOLT DIVERTIT
Els poemes t’ajuden a saber memoritzar, per molt que ens queixem jo m’ho passo bé estudiant-los i al menys no és estudiar una cosa que no ens agrada sinó una cosa bastant bonica i feta per persones que tenen molta imaginació i un vocabulari molt extens.
La veritat, de vegades hi han poemes que tenen paraules molt complicades d’entendre, i llavors és quan has d’utilitzar el diccionari, que per alguna cosa se’ls van inventar!!!
Els poemes són bonics però el que costa és aprendre-se’ls de MEMÒRIA!! Victòria NO EN PENGIS MÉS! En serio!
El professor ens fa aprendre molts poemes, que divertit. Ens els fa apuntar als exàmens !!
ADÉUUUU
Hola,
Sóc la Júlia, els poemes que fem a la classe son super interessants, i són de lo milloret, l’últim que hem estudiat, el dels volcans, va sobre un nen, que té tres volcans on calentar-se la llet, un dia se li va oblidar treure la cassoleta de la llet del volcà i es va apagar. Per tant, ara només li queden dos volcans !!!
adéu
A mi els poemes que hem anat copiant a la llibreta i aprenent-nos de memòria m’han encantat. Us ho dic de veritat!!! Són de temes facilets i no massa llargs per a poder-los estudiar molt bé.
M’agraden molt!!! Adéu!!!
Aquí us deixo un poema que a mí m’ha agradat molt:
Jugaste con mi cariño
después que tanto te ame
te portaste como un niño
cosa que nunca pense
dijiste que yo era fría
que sabes tú de calor
si solo eres un niño
jugando con mi amor.
Liz Leydi Gomez
No és dificil d’aprendre!!! A més, és molt bonic.
Aqui teniu un poema de Joan Maragall en castellà: 🙂
las joyas
Joan Maragall
Quiero cubrir de joyas tu cabello,
tu garganta y tu pecho, brazos, manos,
en memoria de todas las caricias
que te haga ahora y que te hice antes.
Como lluvia, las joyas en tus miembros,
como lluvia los besos de mi amor,
y bajo cada beso que se encienda
un nuevo resplandor, como una estrella.
Una joya por beso, que ilumine,
quieta noche, lo noble de tu cuerpo;
mas después del gran día, luego el día;
la esposa, sin las joyas, del esposo.
adéu 🙂
Company, mosseguem la vida!
Que l’amor ens ragi als llavis:
Farem un pacte de sang
quan lluna plena s’ablami!
Farem un pacte de sang,
una conjura de ràbia
que ens faci estalvis del seny
que ens té la soga filada!
Company, mosseguem la vida
sota la lluna granada.
Maria Mercè Marçal
Voldria ser mariner
i dur-te a la meva vora,
la vela iria pel mar
com un cavall blanc que corre,
el vent posaria olor
de fonoll entre les cordes
i l’ona es faria enllà
deixant el camí a la proa.
Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes,
-Mariners, cap a on aneu,
cap a on aneu tan de pressa?
Potser cerceu un tresor
perdut en la mar deserta?-
Passarien els vaixells
fent voleiar les banderes.
Jo els veuria com se’n van,
sense mica de recança.
Els teus ulls són mon tresor,
poc he de cercar-ne d’altre.
Quina joia, al teu costat,
veure la terra allunyar-se
i seguir en les nits d’agost
les estrelles que es desmaien!
On tu giressis l’esguard
el vent ens hi portaria,
t’escoltarien la veu
els peixos i les gavines,
els focs ardents de sant Elm
a dalt dels pals s’encendrien
i veuries que al teu pas
la terra i el mar sospiren.
Tomàs Garcés i Miravet
M’agrada molt que ens facin aprendre poemes com aquests. Em sembla espectacular! Així desenvolupem la nostra ment tan atrofiada que tenim. La ment s’acostuma i, llavors, quan anem a l’institut o al batxiller, estarem preparats per estudiar-nos 10 pàgines senceres.
hola,
ja torno a estar aquí. Ara us envio un poema que es diu:
RAIG DE SOL
Raigs de sol surten de l’alba,
i es reflexen en la mar,
desprenent una brillantor profunda,
com si t’estès mirant.
Els teus ulls son com dos sols,
que es ponen a cop de teló,
i que donen la vida a un planeta,
que podria ser jo.
Són raigs que quan es fa el dia,
penetren dins la foscor,
i a mi els teus m’arriben,
fins al fons del cor
(o fins al moll de l’ós)
Francesc Povedano
Aquí us deixo alguns poemes:
Los ríos no llevan agua
el sol las fuentes secó…
¡yo sé donde hay una fuente
que no ha de secar el sol!
la fuente que no se agota
es mi propio corazón.
V. ruíz Aguilera
Nacimos para vivir
vivimos para soñar
nuestro destino es morir
nuestra misión es amar
Mayra Icela Chaira Valenzuela
Quina raó que tenen els autors dels poemes, a més, tenen molt vocabulari i molta imaginació són un exemple a seguir!!!
Les amigues es conserven,
les amigues s’estimen ,
les amigues confien
les amigues son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 …
mai d’1
Les amigues no es perden
les amigues es conrserven
les amigues es respecten
les amigues s’estimen,
les amigues es confien
les amigues son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9…
mai d’1
no et quedis tu sola
Aroa Peña
Per eixos ulls te jur, gentil Madrona,
que no veig ab los meus cosa que sia,
des de que amor volgué que et vés un dia
fertilitzar los camps de Barcelona:
Estaves tan bonica que Pomona
per los camins floretes espargia,
solemnitzant la molta gallardia,
que el cel volgué cifrar en ta persona.
Fins a les seques plantes rebrotaven
i, alegres de mirar coses tan belles,
les de tos peus, contentes, adoraven.
Jo, fet un pom d’amor, estava entre elles,
mirant que les que més m’enamoraven,
eren de ton bell cos les meravelles.
Francesc Vicenç Garcia i Torres
Tan fonda, amiga meva, tan estranya
la distància de mar i continent!
I tan alta i tan freda la muntanya
que ha de sobrevolar el meu sentiment!
I aquesta soledat que m’acompanya,
avarament fidel, entre la gent
Joan Oliver
La lluna
La lluna tan blanca,
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt del carrer.
Bofill Puig Serrat
L’INFANT
En acariciar l’infant li trasllado el meu sentiment
d’admiració per la nova vida i de l’amor
sincer, innocent i curull
de puresa.
Francesc povedano
Aquí teniu un poema 🙂
Finestres encantades
(Sylvia Orthof)
Fada Sempre-Viva viu en una casa que també és de fades:
és una casa-fada amb finestres encantades.
Les finestres s’obren a
paisatges que ens imaginem.
La finestra d’ací
mostra un lloc
ple de papallones.
La finestra d’allà mostra un cel estrellat,
amb la lluna, el drac
i l’astronauta.
La finestra d’enmig mostra el pensament.
I com que el pensament és cosa de sobte,
La finestra s’obri en blanc.
adéu 🙂
aquí tinc un poema fàcil i que us podeu aprendre ràpid:
UN ÀNEC I UNA OCA
Un ànec i una oca
damunt d’una roca
embullen la troca
i toca a qui toca.
Ni l’ànec és soca
que sembli una lloca
ni l’oca és tan oca
que arribi a tanoca.
Miquel Desclot
El gat
Jo tinc un gat
que no sap menjar en un plat
Com que es tan viu,
sempre troba un niu
Com que es tan peresós,
camina com un ós.
Miquel Desclot
Tinc un poema super llarg:
EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parlés tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En ser l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
no hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure a fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més…
Joan Maragall
A una adolescent imbesada
No és abrandat encara el llavi ignar
ni prens al foc, com una branca verda
de tamariu que cruix en cada esquerda;
els ulls són dues gotes d’aigua gerda
i al cor i al pensament serves, avar,
el primer bes. Els altres, a l’atzar,
seran maragdes en pradell d’userda.
Carles Fages de Climent