Cicle Superior Escola Riumar 2011-2013 La Cava-Deltebre

El Projecte Interdisciplinar de 6è curs de l’Escola Riumar tractava sobre el riu Ebre concretament portava el títol de “Aproximació al riu Ebre, …” Com a cloenda del projecte es va dissenyar un viatge per conèixer millor l’Ebre, visitant diferents indrets de la seua conca i també el lloc de naixement, Fontibre al municipi de Reinosa.
L’esmentat viatge es va realitzar des del 3 al 7 de juny. Visitant Saragossa, Logronyo, la comarca de l’Alto Campóo i Reinosa, la ciutat agermanada amb Deltebre. També el Parc Natural de Cabárceno, prop de Santander, Vitòria- Gasteiz, Pamplona i Saragossa.
El primer dia, el 3 de juny, vam sortir a les 7 del matí en direcció a Saragossa, on vam fer una aturada per esmorzar a les 10 del matí. Mitja hora més tard seguíem camí en direcció a Logronyo lloc on vam arribar a les 12’30 hores i on després de caminar per un tram de la part urbana del Camino de Santiago, vam visitar l’església de Santiago el Mayor. En la plaça annexa vam dinar. Aquesta plaça tenia la peculiaritat de tenir representat al terra un gran joc de l’oca.
Al voltant de les 16’30 hores continuàvem camí en direcció a Reinosa i concretament a la pedania d’El Villar on està l’Alberg Las Indianas. En aquest alberg, on vam arribar al voltant del 19 hores, després d’haver parat a berenar, vam pernoctar dues nits. Un lloc molt agradable i tranquil amb uns menús bons i molt adients pels xiquets i xiquetes.
Al dia següent sobre les 10 vam visitar el naixement del riu Ebre al paratge natural conegut com Fontibre (font de l’Ebre). La veritat és que la surgència d’aigua prové d’un altre riu, l’Híjar, que soterra part del seu cabal, i al cap d’unes 32 hores, sorgeix a la Fuentona (surgència més gran) al paratge de Fontibre. El riu Híjar segueix el seu llit i precisament uns quilòmetres més avall, a la mateixa població de Reinosa desemboca al propi riu Ebre.
Reinosa és una ciutat d’uns 12000 habitants, si fa no fa com Deltebre, encara que molt més compacta, també és cert que té petits municipis amb moltíssimes pedanies, a 4, 5 o 6 quilòmetres, del nucli urbà. Així Reinosa és seu comercial i de serveis de tots els municipis propers.
La resta del dia vam visitar l’escola i els nostres alumnes van jugar un partit amb els de Reinosa que van guanyar els catalans 3-2. L’escola Alto Ebro té més de 500 alumnes i un menjador que dona de dinar a més de 400 alumnes. Les temperatures són baixes a l’hivern (amb mitjanes diürnes de 0º) per la qual cosa l’escola està molt preparada, sent tots els passadissos interiors i tenen un gran gimnàs, que es pot compartimentar amb un sistema de cortines, on en dies de fred i neu (molt nombrosos) fan l’hora del pati. I surten únicament a l’exterior, per accedir als patis exteriors o bé per marxar a casa.
El tercer dia vam visitar el Parc de Cabárceno, on hi havia molts animals en semillibertat, amb tancats molt i molt grans, van veure ossos bruns, lleons, elefants, hipopòtams, dromedaris, estruços, llops, zebres, facoquers, suricates, lleons marins i diverses rapinyaries, com àligues, falcons, voltors i pigargs… El parc té un total de més de 60 animals diferents.
Després de dinar al mateix parc vam sortir en direcció a Vitòria-Gasteiz on vam dormir a l’Alberg la Catedral.
Al llarg de la tarde vam visitar, el museu arqueològic, el museu de cartes d’Heraclio Fournier i el casc antic amb la coneguda plaça de la Virgen Blanca.
Al dia següent vam visitar la catedral de Santa Maria, que porta restaurant-se des de 2000, 13 anys i que a final d’aquest any es tornarà a obrir al culte. Aquesta catedral va inspirar a Kent Follet, i el va documentar per escriure les novel·les Els pilars de la Terra i Un món sense fi. Després de dinar a l’alberg ens vam desplaçar a Pamplona, on arribàvem a les 16 hores a punt per visitar el Planetari, i veure la projecció Abuela Tierra. Després d’instal·lar-nos a l’Alberg Hemingway, vam anar al centre per fer el recorregut dels famosos encierros de Sant Fermí. Els carrers Estafeta, cuesta de Santo Domingo i els corrals amb la estatueta del sant van ser gaudits per tots i especialment pels aficionats als bous. Allà van comprar també samarretes i records.
L’últim dia van parar a dinar a Saragossa i vam visitar l’Aquarium Fluvial que hi ha a les instal·lacions de la EXPO 2010.
Personalment valoro molt positivament el viatge, amb bon comportament general de tot el grup i un gran aprofitament de les visites programades. Els alumnes vam gaudir i van aprendre moltes coses. I agrair a Francesc Bertomeu, acompanyant com a mestre, per la seua ajuda i col·laboració. I per altra banda a totes les famílies especialment a les mares, que es van implicar en totes les activitats organitzades pro-viatge, i que van facilitar l’accés al viatge a totes les famílies.
Gràcies a tots i a totes, per a mi ha sigut una gran experiència personal i pedagògica.

Vicent Cerdà, tutor 6è curs ESC Riumar

Dijous 20 de desembre a les 17:30 la classe de 6è, amb el nostre tutor Vicent i amb la col·laboració de mestres i mares vam realitzar una revista parlada. En ella vam realitzar poesia, teatre, cançons, actuacions, ballets, coreografies, entrevistes i concursos. Tot plegat per recaptar diners per al nostre projecte “El riu Ebre” que ha d’acabar amb unes colònies al llarg del riu. L’acte va durar prop d’una hora i 20 minuts i van assistir unes 90 persones. Les actuacions van anar molt bé i van participar tots els presents. S’han recaptat més de 100 €. Des d’aquí volem agrair la idea i empenta del nostre mestre en posar-la en marxa. Hem xalat molt fent-la i ens ha servit per divertir-nos, celebrar el Nadal i recaptar diners. Gràcies a tots els participants i als assistents.

Bé comencem el que serà el darrer curs de primària, 6è curs.   Els alumnes hauran d’esforçar-se un poc més, la cosa es va complicant. Aquí estem tots, som 24 xiques i xics, de 10 i 11 anys. Serà dur i serà pot ser llarg per a alguns, però intentarem aprendre molt i gaudir tot el que puguem.

Desitjo que tots acabeu en setembre de 2013 arribant a l’Institut.

Vicent Cerdà

Curt realitzat per la mestra d’anglès, Mercè Esteller i Vicent Cerdà i amb l’actuació dels alumnes de 5è.

Els xiquets i xiquetes de 5è de l’Escola Riumar de Deltebre-La Cava, el mes de gener vam fer un programa de ràdio, que es va transmetre a tot el poble per RÀDIO DELTA, emissora municipal de Deltebre.

Vam explicar el que passava sobre l’Escalfament Global, per tal de defensar el nostre planeta Terra. Va consistir en una dramatització que explicava el problema mediambiental segons un guió del nostre tutor Vicent Cerdà. Al final vam cantar tots junts l’adaptació al català de la cançó “El Progreso” de Roberto Carlos, acompanyats a la guitarra per Francesc Bertomeu, el director de la nostra escola.

Pau Paulino

De Fem ràdio 1112

De Fem ràdio 1112

De Fem ràdio 1112

De Fem ràdio 1112

La nostra escola va participar al Concurs de narracions Sambori-Omnium 2012. Aquest concurs està organitzat per categories segons els cicles. El nostre curs va participar, lògicament en Cicle Superior. Hi havia tres guanyadors de 5è curs i tres guanyadors més de 6è. Entre aquestos sis van sortir els guanyadors de Cicle Superior de l’Escola Riumar. Els tres guanyadors de 5è curs van ser:

Nadine M. Arques Rodriguez, Marc Garcia Ballester i Pau Paulino Casanova.

Nadine Rodríguez i Marc Garcia de 5è,  amb l’alumna de 6è Anna Callau van ser els guanyadors de Cicle Superior.

Aquí teniu les dues narracions de cinquè que participaran a la fase de les Terres de l’Ebre de Tortosa.

EL VALOR DE LA VIDA SEGONS EL MEU PUNT DE VISTA de Nadine Marie Arques Rodríguez

Hola vull ser periodista quan sigui gran i el dia 15 de maig, he de fer una conferencia a Deltebre – La Cava, que és meu poble. Espero que els agradi a tots. Crec que  tindré molta sort. Em sortirà bé perquè és el meu poble, amb tots els meus amics i familiars.  Aquesta és la conferència, a veure si us agrada.
“Que es la vida? A vegades ens fem sempre esta pregunta, tant grans com petits, però realment veiem la vida de igual manera el grans i els petits?
Esta es la pregunta que sempre em faig. Des de el meu punt de vista, la vida a part de viure es alguna cosa que sents, que fa tindre sentiments per tot lo que està al teu voltant.
La vida no es sols jugar, riure, cantar, estudiar, al contrari és molt més. És el valor de tot lo que ens envolta, és sentir realment que un és part d’ella, ens ajuda a conviure,  a tenir grans experiències al llarg de les nostres vides. Són les ganes de sentir.
La vida és l’experiència del dia a dia, és el gaudir de la meua família, dels sacrificis que fan el nostres pares, és el compartir.
La vida és gaudir de la naturalesa, d’escoltar el cant dels ocells, de sentir la pluja com cau, es mirar al cel e imaginar-te que la teva vida es un conte de fades.
La vida no és sempre com la esperem, hi han molts nens per tot el món que no tenen menjar, no poden vestir-se, que no poden acudir a un col·legi com nosaltres, molts no tenen família, es molt trist veure això i nosaltres tenim una casa, menjar, vestits, joguines.
Això no es just…
Tots els nens tenim el dret de gaudir de las coses que la vida ens dona, tots per igual. Per a mi tindre una família i sentir el amor dels meus pares i germana significa sentir-me plena.
A la vida tenim que agrair-li només el fet que estem al món. Tots hem d’aprendre que en aquesta vida, tots som iguals, no han d’existir diferències, tots tenim el dret de ser valorats per lo que som i no per lo que tenim, ni diferència del color de les persones, ni de que siguin de diferents països, si som rics o pobres, tots tenim els mateixos sentiments.
En conclusió per a mi la vida és lo que sempre t’acompanya, el que tenim, l’amor, les alegries, les tristeses però que ens dona força diàriament a sobreviure i lo que tenim que intentar fer tots, és crear un món ple d’il·lusió.
La Cava, 19 de gener, 2012.”
Us ha agradat? Ara ja ho sé, encara que tinc 10 anys, acabo de decidir-me, quan acabi d’estudiar seré escriptora i periodista.

METRALLA de Marc Garcia Ballester

Quan jo tenia quatre anys quasi cinc, els meus avis van decidir de comprar-me un cavall. En comptes de cavall, va ser una euga que s’anomenava Negra i estava embarassada, va dir-nos Julio, el seu amo i també veí de terres. La cosa va ser que jo no sabia res, la meua mare i l’àvia, me van pintar lo charro i engreixar  els  arreus i el meu pare i avi esperaven el dia del meu aniversari per a portar-me a casa a Negra i poder passejar als meus amics. I així va ser, quan ja havíem berenat , van arribar ells amb l’euga i van gronxar-nos a tots: Xavi, Pau Montserrat, Andrea, Júlia… Però allí passava alguna cosa. L’avi i el pare tenien por, anaven aguantant a Negra molt fort per ser que era de mida mitjaneta. El que passava era que no era mansa, no estava embarassada i pel camí havien caigut dins del desaigüe. Julio ens havia enganyat. Van aclarir-ho tot com van poder, ens va tornar la meitat dels diners, vam tornar a Negra i ens vam quedar amb lo charro, la sella i els arreus.
Vam tenir molta sort, ja que degut a aquest problema amb Julio vam comprar a Metralla, el millor cavall del món. Va ser així:
Passat un mes i mig, a la fira d’Amposta els meus avis van conèixer a Josep, el primer amo de Metralla, van estar parlant del que els havia passat amb Negra i ell els va dir que tenia un cavall perfecte per a mi i , em van comprar a Metralla.
En Metralla tenia 24 anys, era marró i no veia d’un ull, degut a un cop de l’antic amo. Va ser campió en moltes ocasions de “ tir i arrastre” i de molts premis de carros bonics als” tres tombs “ més importants de tota Catalunya ja que era el primer dels cinc cavalls que portava en Josep al seu carro enganxats i no necessitava que l’estiressin cap aquí i cap allà, només tenies que manar-li les coses amb l’ordre corresponent. També va treballar molt les terres de Josep.
Amb ell vaig aprendre a muntar, a portar carro i a tot el que puguis fer amb un cavall i ell amb mi va tenir una jubilació molt bonica. Jo no li pegava, el passejava, el rentava i me l’estimava molt.
Una vegada en Josep em va portar a mi i a Metralla a participar als “tres tombs” de Tarragona. El cavall jove que ell tenia al lloc de Metralla no li creia i va tenir que avisar-nos  per acudir a la festa. M’ho vaig passar molt bé, vaja com sempre que anava algun lloc amb el cavall, sigui pel poble o sigui només carretera amunt i carretera avall  d’allí on tenim els corrals dels meus animals. Sempre que podia anava a veure’l i enganxar-lo, primer amb el meu pare i després ja el muntava tot sol per dins del seu tancat.
Aquesta tardor passada, un dia  la meva mare em va venir a buscar al col·legi i en pujar al cotxe em va dir que no m’espantés, però que aquell matí l’avi havia anat a donar menjar als animals com sempre o feia i es va torbar al Metralla al terra, sense forces i sense gana i va dir que segurament ja no s’aixecaria. Em vaig posar a plorar molt,  estava molt trist, més trist que quan me van xafar el gosset,  ja que Metralla em feia patir molt perquè s’estava morint i  s’ho estava passant malament. Vaig passar molt mal dia fins que allò és va acabar i a més, no em van deixar veure’l. Aquella mateixa tarda va venir el veterinari, ens va dir el que ja sabíem.  Tenia quasi trenta anys i ja no es recuperaria, s’havia anat aflaquint i agafant mala forma, com els vellets i ens va recomanar sacrificar-lo. Li va posar la injecció aquesta que els adorm i va deixar de patir. A l’endemà al matí van venir a buscar-lo els del crematori d’animals i se’l van emportar.
Quan parlo d’ell me trobo de diferents maneres: molt content per tot lo que vaig xalar amb  ell durant  cinc anys i molt  trist per haver-lo perdut d’un dia a l’altre.
Basat en fets reals.

Xiques i xics, alumnes de 5è de primària de l’ESCOLA RIUMAR de La Cava – Deltebre, us desitgem BON NADAL i un maravellós ANY NOU.

Joan, Xavi, Josep, Vicent, Aaron, Marc B. Martí, Nadine, Aina, Gemma, Júlia, Andrea, Pau Paulino, Victòria,  Alba, Jonathan, Giselle.

Marc Garcia, Marc Casanova, Simon, Marc B. Prats, Albert, Francesc, Pau Montserrat, Sergi.

Bé, molt bé la Castanyada, i com sempre amb molta participació d’alumnes, mestres, pares i mares.

El nostre curs va presentar una poesia que la podeu veure i escoltar a continuació. Participen com a rapsodes: Iris Santos, Aaron Casanova, Júlia Bertomeu i Marc Garcia, el poema TEMPS de CASTANYES a l’ESCOLA” és original de Vicent Cerdà.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=sjM9tZjPvLg[/youtube]

Benvinguts al curs 2011-2012.

Els alumnes i les alumnes de 5è curs us donen la benvinguda i us obren una porta a totes les activitats que aniran fent al llarg del curs.

Introduiu comentaris per encoratxar-los a fer més coses i anar-les penjant aq aquí.

Vicent Cerdà

Tutor 5è curs.