Els alumnes d’Infantil, per tal de commemorar l’any de l’astronomia han treballat l’univers. Han fet els dibuixos dels diferents planetes que formen el sistema solar i també han treballat algunes constel·lacions. Tota aquesta feina està penjada als passadissos d’infantil del col·le. Us animen a visitar-los!
Dissabte 21 de març, a partir de les 17:00, tindrà lloc al col·legi la jornada de portes obertes.
En primer lloc hi haurà unes paraules de benvinguda per part de la titularitat i de la direcció de l’escola, després podrem veure un vídeo amb algunes de les activitats que es porten a terme en el centre escolar i, tot seguit, hi haurà un recorregut per les instal·lacions del col·legi.
Esperem que vingueu a fi de conèixer el nostre centre escolar i que pugueu gaudir amb algunes de les activitats que tots hem preparat per tal d’ensenyar-les aquest dia!
Aquest mes de febrer està passant molt ràpid. Entre que és més curt que els altres i que va ser carnaval…
El dia 26 de febrer celebreremm la diada de la Gna. Teresa Mira.
Pètals rojos, molt rojos, de mirada apagada i aspecte malgirbat. Tija prima, molt prima, escanyolida, carbonitzada i buida. Fulles seques, molt seques, fumejants i inerts. Arrels inexistents, mortes, corcades per l’oblit. Entre la bardissa, privada de la llum, s’alimenta de cors abandonats i il·lusions trencades. Balancejant-se a causa de l’única companyia que arriba fins a ella, una petita brisa, somia sortir de la seva presó d’espines i poder conèixer la felicitat. Cada nit s’obre una mica quan el sol no hi és, ja que l’espanta, intenta veure aquelles famoses llums brillants de les que tant parlen en els contes de fades. Observa les seves pampallugues i estira la seva malparada tija, vol atançar-les. Realment ja no pot créixer, les seves llavors estan contaminades per la tristesa de centenars de persones i cada setmana s’estremeix en sentir la caiguda d’un altre dels seus pètals a conseqüència del dolor dels enamorats. Però no li importa, ella segueix imaginant el bell món que a fora l’espera… i pateix en silenci… la seva soledat.
Sandra López
La flor domèstica
És una flor que sempre es troba dins de casa, creix d’entre les parets. És blanca, pura i humida. Té una olor peculiar, però molt dolça i que fa que aquesta aroma s’escampi per tota la casa i no faci falta cap instrument químic per perfumar-la.Aquesta olor és màgica, ja que quan a les cases hi ha discussions o baralles les calma i fa que les persones no es puguin barallar mai i hi hagi un alè de pau i tranquil·litat mai vist ni sentit a cap banda.
Nerea
Flor d’Amor
Es troba amagada en l’interior dels racons més profunds dels nostres cors, esperant aquella persona per a poder sortir. És fràgil i tendra. Busca regalar la felicitat a la persona estimada, regalar un somriure a cada instant i sobretot regalar carícies i les mirades més tendres i amoroses. Té moments de gelosia, de por i d’alegria. Està plena de força per seguir en tot moment cap endavant i no caure mai en el sofriment i la desesperació. Acostuma a sortir en els moments més dolços de les nostres vides i el més important és que tothom la pot trobar en el seu interior i una altra de les seves característiques és que si mor pot tornar a reviure…
Inma
FLOR IDÈNTICA
Ocultant el seu verdader jo, perduda en els seus sentiments, s’amaga ella, tu i jo. Som tots tan similars… Però ella, la nostra flor, intenta diferenciar-se, canviar. Separades per una fina barrera podem sentir-la. No parlem, amb les mirades ens sobra.
Ens acompanya arreu. No ens abandona i mai no ho farà, encara que de vegades la perdem. Desapareix com un fantasma entre la boira, com un fantasma entre les altres flors.
Intentem avançar, aconseguir la nostra pròpia meta, però no hi ha èxit, del nostre costat mai no marxarà. Guardarà fins a la fi tota la humanitat.
Clàudia
LA FLOR DE L’ESPERANÇA
Amagada entre les soques dels arbres, es troba la flor més bonica de totes, la flor que quan algú sent la seva olor la segueix fins que la troba i li roba un pètal, que li dóna tota la força i el coratge per seguir endavant i per superar tots els problemes que, per molt durs que siguin, els obliden per tan sols uns instants i se senten una mica més feliços. Així, si veieu algú amb un pètal a la mà, correu a buscar el vostre, i poseu-lo en un lloc on tothom pugui sentir l’olor i arribar fins a la flor que et fa oblidar fins la pitjor de les angoixes.
Carme
La mini banda que s’ha muntat al nostre col•legi està organitzada per la nostra mestra de música, la senyoreta Elena, i els que participen són els alumnes que toquen algun instrument, alguns de primària i també alguns de l’ESO.
Aquesta banda s’ha format amb la finalitat de donar més vida als nostres actes, ja sigui el dia del compartir o el dia del Betlem,o els dies més assenyalats al nostre col•legi. Si aquestes primeres audicions surten bé, potser acordem continuar amb la nostra bandeta endavant.
Les cançons que tocarem aquest Nadal seran: We wish you a Merry Chrismas, Adeste fideles, Gingle bells, Joia en el món, Noche de paz, Los peces en el río i la Marimorena, entre altres.
És un altra forma de començar el Nadal a l’escola, anant a la capella del col•legi i cantant nadales amb tots els éssers estimats: els nostres amics, companys, professors, professores, germanes…
Paula, Anna i Rosa
El dimarts dos de desembre vam baixar al vestíbul del col·legi per fer el pessebre.
Allí hi havia els mestres Pere, Anna, Montse i Carme que ja havien començat a muntar l’espai per realitzar aquesta activitat nadalenca.
Katrin i Josefí van fer el paller de les gallines i Joan i Ismael pujaven i baixaven les figures de les caixes.
Anna decorava el cel amb estrelles, Montse i Carmen decoraven el riu del pessebre i Pere arreglava els llums i comprovava si funcionaven.
Després entre tots vam posar les pedres i l’arena del desert sobre els cables de les llums.
Joan i Ismael van baixar al soterrani per buscar teules i Katrin van anar a buscar palla.
Les senyoretes van anar a buscar llenya a la vora de la carretera.
Katrin i Josefí quan estaven posant la palla i la cua es van enganxar les mans de palla.
Aquest any el pessebre està molt bé perquè hi ha moltes coses noves.
Al final, els professors van posar les figures al pessebre.
Quan vam acabar vam baixar totes les coses que van sobrar al soterrani.
Catrin, Josefi, Joan i Ismael
Aquest any, sis alumnes de secundària del nostre col·legi hem organitzat una lliga d’esports. En principi hem començat amb un torneig de futbol per a nois i noies, format per deu equips (8 de nois i 2 de noies) i divuit jornades. Cada jornada consta de cinc partits que es disputen en dilluns, dimecres i divendres a les hores de l’esbarjo. Els equips estan formats per alumnes de secundària, de diverses edats, del nostre centre. Els partits estan arbitrats o bé pel nostre coordinador d’esports, Pere Margalef, o be pels nois que s’ofereixen voluntaris en cas que el coordinador falli. Les regles del torneig són molt simples:- Ens hem de posar l’uniforme després del partit.- No es pot jugar un partit si qualsevol dels equips té menys de tres jugadors.- Poden substituir a un jugador qualsevol noi o noia que no estigui inscrit en cap altre equip del torneig. Però aquestes activitats esportives no acaben amb el torneig esmentat anteriorment, sinó que continuaran amb altres esports al llarg del curs.
Tània
Siguem una mica més solidaris
Actualment a l’escola, i sobretot a una escola com la nostra, a més d’ensenyar cultura també ens eduquen com a persones inculcant-nos valors com la solidaritat, la justícia, la pau, etc. Però no tan sols és necessari saber sobre aquestes aptituds, per aprendre de veritat el necessari cal aplicar-les i quina cosa millor que a través mateix de l’escola.
Per això el Col·legi Sagrat Cor permet, als alumnes de l’ESO i professors i professores que estiguin interessats, apadrinar un nen mitjançant l’ONG Educas, la seu de la qual està a Elx. Apadrinar un nen és molt fàcil i a més resulta molt satisfactori. L’únic que s’ha de fer és aportar una petita quantitat de diners per grup. Cada grup està format per un mínim de tres alumnes i un màxim de cinc, a més d’un professor o d’una professora. A finals de cada mes entre tots aporten 26€ a l’ONG que agrupa els diners de tots els grups de cada escola i els empra per cobrir les necessitats bàsiques d’un nen, generalment orfe, d’Àfrica o d’Amèrica del Sud. En el cas de la nostra escola, els nens són de Kenya, però n’hi ha moltes més de la congregació de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes que participen en el projecte.
La contra d’aquest projecte és que una vegada cursats els cursos de la respectiva escola, ja no se’ns permet participar en la tasca. Això és una vertadera llàstima, tot i que confiem en què aquest petit problema se solucioni proposant altres maneres de contactar amb l’ONG, ja que al cap i a la fi els diners s’envien a través d’ella.
Elvira, 4t ESO
La festivitat del Pare Palau
La primera setmana del mes de novembre hem celebrat la setmana Palautiana. Durant aquests dies, cada classe ha fet un treball. El nostre treball consistia en fer deu postals on hi apareguessin dibuixades imatges del Pare Palau, i al darrere alguna frase que ell solia utilitzar.
Avui al matí, hem celebrat l’Eucaristia en commemoració de la festivitat del fundador de la congregació de les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes i després classe normal. A la tarda, hem fet activitats esportives i xocolatada.Els alumnes de primer i segon de primària han jugat a “mate” al pati del col·legi en un camp que han preparat els mestres d’educació física. Després els mestres han dividit les pistes en tres parts. A la part de la dreta, els alumnes de tercer i quart de primària jugaven a futbol. A les pistes del mig, hi havia els alumnes de cinquè i sisè jugant a bàsquet. A l’esquerra, els alumnes de primer i segon d’ESO jugaven a futbol, i jo i un amic hem fet d’àrbitres durant una estona. Els alumnes de tercer i quart d’ESO també hem pintat uns murals amb dibuixos que simbolitzaven la pau i la solidaritat. Finalment, hem acabat la festivitat del Pare Palau amb una xocolatada per a tots els alumnes del col·legi. Avui ha sigut un dia que ens ha anat molt bé a tots per a desconnectar de les classes.
Marc
El passat 6 de novembre al nostre col·legi es va celebrar la festivitat del Pare Palau. Va ser un dia molt especial, tant per als alumnes com per als professors. Durant tota la jornada es van dur a terme moltes activitats, dins de les quals cal destacar la que vam fer els alumnes del segon cicle de l’ESO: els murals. Ens vam distribuir en grups per tot el pati, vam deixar volar la nostra imaginació i vam realitzar els nostres dibuixos. Tots amb una idea comuna: reflectir la pau i la solidaritat que ens acompanyen en el dia a dia de les nostres vides. Entre tots els murals resultants, no podies escollir quin era el millor. Així que, seran part de la decoració dels passadissos del nostre centre.
Paula, Tania, Clàudia i Inma.
Els alumnes d’Educació Infantil hem fet panellets per tal de celebrar la festa de la castanyada.
.
