Per la setmana cultural,vam fer sis tallers, però a nosaltres ens ha agradat molt el taller de TIRALLONGA DE MONOSÍL•LABS.
Primer vam llegir un poema de Pere Quart amb aquest títol i que està tot fet amb paraules de una sola síl•laba. Si no els coneixeu aquí podeu veure una bonica versió audiovisual que hem trobat al youtube.

La Montse ens va ensenyar unes imatges amb un text a sota però nosaltres teníem que inventar una petita frase més llarga de la que havia escrit la professora Montse i feta només amb paraules que havien de tenir una sola síl•laba, és a dir, monosíl•labs.
A continuació ens va donar repartir unes revistes. Allà havíem de buscar unes fotos i després les teníem que enganxar-les, buscar una frase (feta, és clar, només amb monosíl•labs), escriure-la i decorar-la,amb retoladors o ceres.

Aquí teniu alguns exemple que ens van sortir:
• Els nois són en un parc i tots són drets.
• La Mar veu el Marc i riu un xic perquè el peu té un poc de groc. La Mar no té el pèl ros i el Marc res de groc. Els dos són molt alts i la Mar li treu un pam.
• Tot el camp és un clam, som la gent blau…
• Ei, que tal, Jan? Molt bé, i tu?
• Vull un joc per a nens. Val, en tinc un de vuit €.
• És molt xic, té dos ulls molt grans i té dents.
• És un vell molt lleig. Té el nas gran i roig. No té pèl al cap i és gras.
• Hi ha un pont molt llarg i gran, i el cel és blau com el mar.
• El vuit li diu al dos que sembla un cuc.
• El Pol és un mag vell, boig i calb que té el nas roig per què no té fam.

Aquest taller ens ha agradat molt !!!!!!!!

Dins de la Setmana Cultural d’enguany hem fet un taller que es titulava “L’auca d’en Pere Calders”. Es tractava de fer rodolins sobre la seva vida per formar una auca.

Ens va donar un full que explicava la vida d’en Pere Calders, però en resum, i nosaltres havíem de pensar rodolins que explicaven algun fet sobre la seva vida. Quan ja teníem un rodoli pensat, ens donava un full en brut i l’escrivíem. Si l’escrivíem amb faltes el Juan ens ajudava a corregir-ho, i ens donava una cartolina i havíem d’escriure el rodoli i dibuixar alguna cosa sobre ell.

Després en Juan va escollir uns quants rodolins, els més originals i més ben dibuixats, que conformaven aquesta auca amb la vida d’en Pere Calders. L’últim dia de la setmana en Juan va penjar al passadís alguns dels rodolins que em fet i montà una auca.

Per si no podeu passar per l’escola a mirar-la, aquí us la pengem també, així podeu llegir-la, imprimir-la, etc.

En la setmana cultural hi havia un taller que es deia “Contes Imaginaris”, amb la professora Marta. Primer ens va ensenyar el conte titulat “Raspall” escrit pel famós Pere Calders.  Tracta d’una família de rics en que el gos del nen petit va mossegar el barret d’una senyora, llavors la família va dir que no volien el gos, i li van regalar el gos, a la filla de la jardinera. El nen no tenia amb qui jugar i va anar a les golfes a veure  si trobava alguna cosa per a distreure’s. Va trobar una pilota, però es va adonar que no tenia el mateix tacte que el del seu gos Turc. Després va trobar un raspall, el va agafar, i es va adonar que era tant suau com en Turc. El va substituir com si fos el seu gos. Quan va anar a dormir, se’l va emportar, i va sentir la seva calentor com si el raspall fos un ésser viu. El raspall es va començar a moure i a saltar com a un boig. El nen espantat va sentir el crit del seu pare i llavors el raspall va corre i va mossegar al lladre que estava lluitant contra el seu pare.

Pere Calders, escrivia contes absurds, que són uns relats explicats en una vida urbana normal, com qualsevol, i en mig del conte passava una cosa estranya i diferent, encara que els personatges feien com si no passés res.

Després ens va llegir uns quants contes del llibre “Quaranta contes molt breus”. A continuació ens vam dividir en grups de tres o quatre persones i ens havíem d’inventar un conte absurd, com els d’en Pere Calders. Vam començar a rumiar sobre quin títol posaríem i de que tractaria el conte. Quan vam anar acabant, li vam anar llegint a la Marta els contes, i si li agradava i no teníem faltes, ho passava al ordinador. I després els va anant penjant al mural del passadís.

Aquí podeu veure una selecció dels contes que s’han anat creant en aquest taller tan divertit i creatiu.

El taller de la Montse al principi va ser divertit. Havíem de fer una fitxa dels indianos (Bacardí,…) Molta gent quan acabava feia un mural sobre el que li havia tocat. A mi em va tocar el Bacardí, un fabricant d’alcohol. Després ho havíem acabat tot i llavors, vam anar a informàtica. Allà vam fer unes altres fitxes però a l’ordinador.

Va estar bé..

Bé, això és tot ..!!

En el taller de dites, El professor que era el Juanjo ens va donar un full amb moltes dites i ens va dir que escollíssim una i que l’escrivíssim en un paper que ens va donar a cada un.

Quan vam acabar d’escriure ens va dir que els costats del full els retalléssim fent formes i després quan ho vam acabar, ho vam fer en català i ho vam enganxar al passadís.

El taller d’anglès el vam fer amb la Marta, la mestra d’anglès.

Al principi vam relacionar unes fotografies amb la descripció de l’animal. També vam fer grups amb les fotografies sobre les seves característiques (el seu hàbitat (terrestre, aquàtic…) com naixien (vivípars, ovípars… ).

Va ser molt divertit !

El taller de matemàtiques el vam fer amb el Joan, el mestre de 6è B.

Ens va ensenyar a llegir coordenades, a partir dels 4 punts cardinals que són: Nord, Sud, Est i Oest.

Heu jugat mai a “enfonsar vaixells”? Per jugar a aquest joc també es fan sevir les coordenades. Encara que amb els vaixells de veritat també s’utilitza aquest mètode. El fan servir per localitzar-se des de qualsevol punt del planeta Terra.

Primer, vam fer una petita pràctica amb una quadrícula i després ja ho vam fer amb un mapamundi. El joc es tractava de mirar les coordenades d’algun país i les buscàvem al Google Earth. Si eren correctes , el Google ens portava a aquell país que havíem intentat trobar. Sinó quèiem a l’aigua o a un altre país equivocat.

Finalment vam buscar Cuba, ja que era el tema de la Setmana Cultural.

-opinió: : deixem clar que ens ha agradat molt.

Ens ha agradat molt perquè és un taller que tastes coses noves com: el mango, el coco, la papaia, el charoni , la uchuva, el maracuià, el tamarindo i les bananitas.

Després, amb tot aquest seguit de fruites, una a una, vam fer batuts. Van portar una màquina, les dipositaves dins i hi posaves sucre moreno i llet. Van quedar uns batuts boníssims.

També vam dir que la pinya, una fruita molt coneguda a Espanya, és també típica cubana.

Ahhh! Un detall va ser que mentre ens bevíem els batuts, sonava una música cubana, i alguns nens i nenes es van posar a ballar.

GUANTANAMERAA,GUAJIRA GUANTANAMERAAA!!¡¡

VISCA CUBA!!¡¡

Aquest taller fet per la Sònia es tractava de pintar o cotxes o palmeres de Cuba.

La Sònia ens ha ensenyat que a Cuba el cotxes, com diem nosaltres, no es diuen cotxes, es diuen o bé carros o almendros.

Al final alguns van acabar o pintant cotxes o palmeres. La majoria de pintures van ser de palmeres en una platja, però a part d’això tots el dibuixos van quedar molt bé.

El dijous passat, després del pati, vam tenir l’honor de veure el concert de Luc Barreto amb el seu company tocant la guitarra. Vam anar els nens de 5è i 6è juntament amb els nostres tutors.

Ens van tocar un seguit de cançons que ens van arribar al cor, però després quan van acabar les cançons, a l’hora de fer les preguntes, un company nostre de l’altra classe va preguntar si podien tocar “Guantanamera” i ‘’ Bésame mucho ’’. Del “Guantanamera” només ens sabíem la tornada, però del “Bésame mucho”, com que l’havíem practicat a classe de música, amb la nostra respectiva professora de música, el vam cantar tots els nens i nenes de 6è.

Ens va agradar molt i sempre esperarem amb molta il·lusió que tornin aquesta escola.