Bloc de Ciències Socials a 1r d'ESO

Els mapes representen la realitat d’una manera reduïda. L’escala informa de la quantitat de vegades que ha estat reduït un territori de la realitat per poder-lo representar en un mapa. Amb l’escala podem saber a quant equival en metres o quilòmetres un centímetre del mapa o plànol en relació a la superfície representada.

Hi ha dos tipus d’escala: gràfica (un segment graduat) i numèrica (una fracció).

Escala numèrica: s’expressa en forma de fracció. El numerador representa una unitat de mesura en el mapa, per exemple, 1 cm. El denominador representa la mida en la realitat.

L’escala numèrica ve representada així 1:500.000. Vol dir que 1 cm al mapa són 500.000 cm a la realitat.
1:500.000 -> 1 cm del mapa = 500.000 cm de la realitat. Per tant, 1 cm al mapa = 5.000 metres = 5 Km.

Escala Gràfica: L’escala gràfica té una línia graduada i cada segment ens indica els metres o quilòmetres que hi ha a la realitat.

L’escala depèn fonamentalment de l’ús que tindrà. L’escala condiciona la precisió i el nombre de detalls que es representen en el mapa. En funció de l’escala els mapes poden ser de gran escala (denominador petit) o de petita escala (denominador gran). Així per representar un planisferi podem tenir una escala 1: 67.500.000, en canvi per representar un país (Espanya) l’escala pot ser de 1:4.500.000 i per representar un mapa de Catalunya l’escala pot ser de 1:500.000.

L’ésser humà ha tingut, des de sempre, la necessitat d’orientar-se en l’espai en que habita. Però que vol dir orientar-se? Si ho busques al diccionari, orientar-se fa rederència a la  “Determinació de la posició d’una persona o cosa amb relació als punts cardinals“.

Els punts cardinals són:
– el NORD (septentrional o boreal)
– el SUD (meridional o austral)
– l’EST (oriental o llevant)
– l’OEST (occidental o ponent)

Per represnetar els punts cardinals fem servir la Rosa dels vents, usada en navegació des de temps ancestrals.

Orientar-se gràcies al sol

Però orientar-nos en alguns espais, com el desert, el mar o el bosc, és molt difícil. Per això, les persones hem buscat punts de referència: el Sol i les estrelles, que ocupen una posició fixa al cel, és a dir, sempre estan al mateix lloc. Amb el Sol i les estrelles podem trobar els punts cardinals.

Per orientar-nos amb el sol, cal trobar el nord i, a partir d’ell, les altres direccions. Al matí, el Sol surt per l’est i, al vespre, es pon per l’oest. Si sabem això, ja podem situar els altres punts cardinals.  Per fer-ho, hem de posar els braços en creu i assenyalar amb el braç dret l’Orient o lloc per on surt el Sol al matí.

Recordeu quin és el títol d’aquesta primera unitat didàctica del curs? És “On es troba el nostre institut”. Seríeu capaços d’orientar-vos amb l’ajuda del sol i esbrinar on és el nord?

La representació més utilitzada en geografia és el MAPA. La cartografia permet la representació de la superfície de la Terra sobre una superfície plana, el mapa, segons una escala i una projecció.

Els mapes poden representar tota la superfície de la Terra, i llavors els anomenem mapamundis o planisferis, o potser tan sols representen una part de la superfície, com un continent, un país, una comarca o un municipi.

Actualment disposem d’una gran varietat de mapes. Segons la informació que proporcionen, poden ser:

• Mapes geogràfics: dins d’aquest apartat tenim els que representen les diverses realitats físiques i humanes d’una part de la superfície de la terra. Dins aquesta categoria tenim
  • mapes topogràfics: representen de forma molt detallada el terreny i les seves formes de relleu

• mapes físics:  representen algunes parts del relleu i trets hidrològics.
• mapes polítics: representen elements humans, com les divisions administratives i els nuclis de població.

• Mapes temàtics: poden representar tota mena d’informació que estigui relacionada amb un territori i, per tant, n’hi ha una gran varietat (polítics, històrics, carreteres, turístics, meteorològics, lingüístics, econòmics…). Normalment ofereixen informació sobre un aspecte concret.

Els elements d’un mapa

Avui podem veure les formes de la superfícies de la Terra de diverses formes: des d’un avió, des d’un satèl·lit artificial, etc. Però per representar el nostre planeta, es fan servir diversos sistemes.

El globus terraqüi

La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, que és com una maqueta del planeta; bàsicament és una esfera sobre la qual està representada la terra. Però l’inconvenient del globus terraqüi és que no permet estudiar detalladament una part de la Terra, perquè la realitat és massa reduïda.

Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els plànols i mapes.

Els Plànols

Amb els plànols passa tot el contrari que amb el globus terraqüi. És una representació molt adequada per observar superfícies petites, com pobles, ciutats o carrers…

Qualsevol sistema emprat per transformar la superfície de la Terra en una representació gràfica sobre un pla és una projecció. Però projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (projeccions per als mapes):

• Cilíndrica: la més utilitzada per representar la zona intertropical.

• Cònica: la més adequada per a zones temperades.

• Plana o zenital: utilitzada per representar els pols.

Des de 1596, el sistema de projecció que més s’utlitza ha estat el de Mercator, malgrat que Nord-Amèrica i Europa es veuen desproporcionadament grans:

L’any 1973 Arno Peters va dissenyar una nova projecció en la qual va intentar que es respectés al màxim la superfície real de països i continents:

En el seu moviment al voltant del Sol (translació), la Terra dibuixa una òrbita el·líptica i tarda en recórrer-la un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts.  Per això i per a evitar desfasaments, després de tres anys de 365 dies hi ha un any de traspàs, és a dir un any que té 366 dies (per acord aquest dia és el 29 de febrer). Es trasllada al voltant del Sol a una velocitat d’aproximadament 40 km/s descrivint una trajectòria el·líptica. Si vols saber més sobre aquest aspecte, pots mirar aquest vídeo.

La inclinació de l’eix de rotació de la Terra és la responsable de la successió de les estacions de l’any. Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars de diversa manera, i això dóna lloc a les estacions.

La successió d’estacions (primavera, estiu, tardor i hivern) es produeix degut al fet que l’eix de rotació de la Terra està inclinat. Aquesta inclinació, a mesura que la Terra es trasllada al voltant del Sol varia molt la inclinació de la radiació solar que incideix en una mateixa zona al llarg de l’any, originant-se èpoques de major calor (quan els raigs solars incideixen més perpendiculars sobre la superfície) i èpoques de menor calor (quan els raigs solars incideixen obliquament sobre la superfície). En la següent imatge es pot observar com quan en l’hemisferi Nord és hivern en l’hemisferi Sud és estiu i viceversa.

Els moments en que es passa d’una estació a l’altra són els solsticis i els equinoccis:

• Solsticis: Marquen el pas de la tardor a l’hivern i de la primavera a l’estiu. El solstici d’estiu té lloc el 21 de juny, i és el dia amb més hores de llum; i el solstici d’hivern el 21 de desembre, el dia amb menys hores de llum.
• Equinoccis: Marquen l’inici de la tardor i la primavera. Tenen lloc el 23 de setembre i el 21 de març. En aquests dies els raigs de sol arriben de manera perpendicular a l’equador. El dia i la nit duren les mateixes hores, 12. Si vols saber més sobre els equinoccis, pots mirar el següent vídeo.

La Terra es mou per l’espai a gran velocitat. Des de la superficie nosaltres no percebem cap mena de moviment, perquè la força de la gravetat ens hi manté subjectats. La Terra es mou al voltant del Sol, arrossegada per aquest en la galàxia de la qual forma part, la Via Làctia, i mentre fa aquest moviment de translació al voltant del Sol, també gira sobre si mateixa (moviment de rotació).

La rotació

La Terra gira sobre si mateixa —com una baldufa— en el moviment de rotació. La Terra gira al voltant d’un eix imaginari, anomenat eix de rotació, que passa pel centre del planeta.

El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits, fent una volta completa cada 23 hores i 56 minuts. La successió dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguen extremes i fa possible que hi hagi vida.

Per ampliar la informació sobre aquest punt, consulta el següent enllaç:

• Moviment de Rotació

La Terra vista des de l’espai presenta un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera. La Terra no és una esfera perfecta, perquè és lleugerament aplatada pels pols (geoide). Si el nostre planeta es tallés per l’equador, quedaria dividit en dos hemisferis iguals: l’hemisferi nord (o continental, perquè hi trobem la major part de terra emergida) i l’hemisferi sud (o marítim, perquè hi predomina l’aigua dels oceans).

El Sol és una estrella mitjana situada en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia. La nostra galàxia està formada per milions d’estrelles (com el Sol) que tenen llum pròpia, i per planetes i satèl·lits que giren al seu voltant.

La Terra és un planeta que pertany al Sistema Solar. Hi ha vuit planetes que giren al voltant del Sol: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. La Terra és el nostre planeta i té un satèl·lit, la Lluna. Alguns planetes tenen satèl·lits, d’altres no. La influència principal de la Lluna a la Terra ve reflectida en els eclipsis i la formació de les marees. La Terra és un petit planeta respecte a la mida de tot l’Univers. Per fer-te’n una idea, pots mirar el següent vídeo.

Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació. Segons la distància respecte del Sol els planetes es divideixen en planetes interiors i planetes exteriors.