Les precipitacions

Publicat el 5 de febrer de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA
  • Definició: Aigua de l’atmosfera -líquida com la pluja o sòlida com la neu o la calamarsa – que cau sobre la superfície de la Terra.
  • Instrument de Mesura: Pluviòmetre
  • Unitat de Mesura: mil·límetres (mm) o litres per metre quadrat (l/m2)

Pluviòmetre

La humitat de l’aire. La humitat és la quantitat de vapor d’aigua de l’aire. A més temperatura, més quantitat de vapor d’aigua pot absorbir l’aire. El grau d’humitat es mesura amb l’higròmetre.

Higròmetre

Els núvols i les precipitacions. Quan l’aire humit es calfa puja; a mesura que puja, comença a refredar-se i això provoca que es condensi en gotes molt petites que s’uneixen i formen els núvols.

Si l’aire continua pujant o refredant-se, les gotes es van unint i augmentant fins que el pes les precipita en forma de pluja. Quan la temperatura de l’aire és molt baixa, els vidres de gel dels núvols no es fonen quan cauen sinó que s’uneixen entre ells i formen suaus flocs de neu.

La calamarsa (granizo) es forma quan els cristalls de gel dels núvols són arrossegats per un corrent ràpid d’aire ascendent (i cau pel seu propi pes).

 

DISTRIBUCIÓ DE LES PRECIPITACIONS ANUALS

Per ampliar la informació, consulteu els següents vídeos sobre la pluja, els núvols i la calamarsa.

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

La Temperatura

Publicat el 29 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA
  • Definició: La temperatura és la quantitat de calor que conté l’aire de l’atmosfera.
  • Instrument de Mesura: Termòmetre.
  • Unitat de Mesura: Graus Cèlsius (ºC)

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA

  • La Latitud: La forma esfèrica de la terra fa que les zones properes a l’equador s’escalfin molt més perquè els raigs solars incideixen perpendicularment escalfant una superfície més concentrada de terreny. Mentre que a mesura que ens allunyem de l’equador l’angle d’incidència és més inclinat i escalfa menys perquè l’energia calorífica es reparteix en una superfície més gran.

A l’equador, els raigs solars arriben pràcticament perpendiculars; la insolació en aquesta zona és més gran i, per tant, les temperatures són altes. Tenint en compte aquest fet, podem afirmar que la latitud és un dels factors més determinants en les característiques del clima.

  • L’altitud: Amb l’altitud disminueix la temperatura. Les temperatures són altes a les zones més baixes i van disminuint a mesura que anem pujant, una mitjana de 0’6ªC per cada 100 metres. Això és així perquè, a més altura, les capes d’aire no són tan denses ja que aquest s’expandeix i, quan ho fa, es refreda. A més, com ja saps, el sol no escalfa directament l’aire, sinó que ho fa a través de la Terra. És a dir, és la Terra, que ha absorbit la radiació solar, la que transmet l’escalfor a l’aire.

  • La distància respecte del mar: La proximitat del mar suavitza les temperatures. Això és degut al fet que l’aigua i la terra s’escalfen i es refreden a ritmes diferents.
    Quan comença la primavera i l’estiu i el sol comença a escalfar més, l’aigua del mar encara és freda de l’hivern passat i s’escalfa poc a poc, en canvi la terra s’escalfa de seguida.
    A la tardor i l’hivern passa a l’inrevés: l’aigua encara és calenta de l’estiu i es refreda poc a poc en canvi la terra es refreda ràpidament.
    Així doncs, l’aigua del mar triga més temps a escalfar-se i a refredar-se que la superfície terrestre. Això fa que les zones properes al mar tenen unes temperatures més suaus (ni molt fred a l’hivern ni molta calor a l’estiu) que les zones més allunyades del mar. Per contra, les temperatures són més extremades (més fred a l’hivern i més calor a l’estiu) com més lluny del mar.

PER PODER APROFUNDIR MÉS EN AQUESTES QÜESTIONS, CONSULTA AQUEST ENLLAÇ: http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/index.htm

TEMPERATURES MITJANES ANUALS

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

El Temps i el Clima

Publicat el 20 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

El temps atmosfèric són tots aquells fenòmens meteorològics que observem en una zona, en un moment determinat. Dit d’una altra manera, és l’estat de l ‘atmosfera en un lloc i un moment concrets. El temps pot variar molt d’un lloc a l’altre, encara que aquests siguin molt propers.

La ciència que estudia el temps atmosfèric es la meteorologia.

En canvi, el clima és una mitjana estadística del temps atmosfèric que fa en una zona, elaborat amb les dades recollides durant molts anys. És a dir, l’estat característic de l’atmosfera que es repeteix en un lloc determinat.

La ciència que l’estudia es la climatologia.

Podeu visionar aquest vídeo per entendre millor aquesta qüestió.

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

L’Atmosfera

Publicat el 20 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

L’Atmosfera és un conjunt de gasos que envolta a la terra. Té al voltant d’uns 10000 km de alçària, i està composta principalment d’oxigen i nitrogen.

La podem dividir en diverses capes :

La TROPOSFERA és la capa més propera a la superfície terrestre. Aquesta capa és rica en vapor d’aigua. A mesura que pugem, la temperatura disminueix fins que arriba a uns 60 graus celsius sota zero. És la capa de més interès per a l’ésser humà, ja que hi tenen lloc la majoria dels fenòmens atmosfèrics.

L’ ESTRATOSFERA, que arriba fins a uns 50 km d’altura, hi trobem la capa d’ozó. L’ozó impedeix que una gran part de les radiacions ultraviolades del Sol, perjudicials per als éssers vius, arribin a la superfície del nostre planeta. L’absorció d’aquestes radiacions fa que en aquesta capa la temperatura pugi.

La MESOSFERA arriba a uns 80 km d’altura. A mesura que pugem la temperatura tornar a baixar fins a assolir els valors més baixos de tota l’atmosfera.

La TERMOSFERA o IONOSFERA arriba fins a uns 400 km d’altura. En la part superior, les temperatures superen els 1000 graus celsius. Aquesta capa és la responsable de la propagació de les ones de ràdio, ja que les reflecteix i les torna.

Per damunt de la termosfera es situa la capa més exterior de l’atmosfera, que rep el nom d’ EXOSFERA, i que arriba fins l’espai exterior, de manera que a mesura que pugem, presenta característiques més semblants a les de l’espai exterior.

Les Funcions de l’atmosfera més importants són les següents:

a) Exerceix una funció protectora . La capa d’ozó es protegeix de les accions externes.

b) És font de vida per a la terra, ja que proporciona els elements vitals per als éssers vius.

c) És font d’aigua potable. Les precipitacions proporcionen l’aigua que no podríem extreure directament dels mars i oceans.

d) Regula la temperatura de la Terra. Evita, sobretot, els grans contrastos que podria haver-hi entre la temperatura del dia i de la nit.

e) Permet tot tipus de combustions, gràcies a les quals gaudim de la calefacció, podem desplaçar-nos amb automòbil, amb avió…

f) Permet la navegació aèria i la transmissió d’ones per a la comunicació.

 

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

Les aigües marines

Publicat el 14 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

AIGUA SALADA: OCEANS I MARS
La major part de l’aigua (el 97,21%) del planeta és salada i es troba als oceans i als mars.

  • Els oceans són grans masses d’aigua salada que separen els continents; a la Terra n’hi ha cinc: el Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic.
  • Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, amb profunditats inferiors als 200m, com el mar Cantàbric o el mar Carib.

LES AIGÜES MARINES EN MOVIMENT

Les seves aigües sempre es troben en moviment a causa de:

  • les onades
  • les marees
  • els corrents marins

Les onades

Són ondulacions provocades pel vent quan agita la superfície del mar o oceà. Les aigües s’agiten i empenyen les del costat. Les ones no es desplacen, només pugen i baixen fent un moviment circular i es trenquen quan toquen el fons marí.

Les marees

Són ascensos i descensos del nivell de l’aigua (puja i baixa) a causa de l’atracció de la lluna.

  • La marea alta és la fase en què l’aigua del mar puja.
  • La marea baixa és la fase en què l’aigua del mar està en fase de descens.

Podeu consultar aquest vídeo per entendre millor aquest fenomen.

Els corrents marins

Són desplaçaments de grans masses d’aigua, semblant als rius, que corren per dins dels oceans. La seva aigua no es barreja amb la del mar perquè tenen diferent temperatura, densitat i salinitat. Si el corrent té més temperatura que el mar, és un corrent càlid. Si el corrent té menys temperatura que el mar, és un corrent fred.

LES AIGÜES MARINES I EL SEU APROFITAMENT PER PART DELS ÉSSERS HUMANS

Utilització de les aigües marines:

  • Font d’aliment: pesca de peixos i mariscs.
  • Font de matèries primeres i d’energia: gas, pertroli, sal, i utilització de les marees per generar energia mareomotriu.
  • Recurs turístic: els turistes visiten de manera intensa les costes, i això genera llocs de feina.
  • Via de comunicació. S’hi transporten sobretot mercaderies.
Publicat dins de UNITAT 03. Per què ens diem Alt Foix? Les aigües de la Terra | Deixa un comentari

Altres aigües continentals

Publicat el 9 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Els Llacs

Els Llacs són masses d’aigua recollida de precipitacions, escorrentia, rius o glaceres en una  zona no surt directament al mar sinó que passa o acaba a l’interior dels continents, en una depressió (zona enfonsada).

Si són petits, els anomenem llacunes, i si són d’aigua salada, mars interiors.

Els aiguamolls

Els aiguamolls són extensions formades per terrenys saturats d’aigua o coberts per aigües poc profundes. A diferència dels llacs, tenen poca profunditat, la qual cosa permet l’establiment de la vegetació en el fons. Alguns aiguamolls són zones de pas d’aus migratòries, que s’hi refugien durant l’època hivernal.

Les glaceres

Són masses de gel formades per l’acumulació de neu durant centenars d’anys. Són pròpies de les regions més fredes del món, on la neu no es fon i forma grans dipòsits. En aquests dipòsits, la neu es compacta a causa del propi pes i l’aire que hi ha entre els flocs és expulsat. Així es forma el gel glacial, que és capaç de fluir molt lentament pels pendents, com un riu sòlid enorme.

Hi ha dos tipus de glaceres: els casquets polars i les glaceres alpines.

  • Els casquets polars ocupen àmplies zones polars, com Groenlàndia, l’Antàrtida…
  • Les glaceres alpines es troben en zones muntanyoses, com l’Himàlaia, els Andes i els Alps.

Les aigües subterrànies

S’acumulen sota la superfícies terrestre, i representen el 25% de les aigües continentals. L’aigua es filtra fins que queda estancada i forma els aqüífers. De vegades aquestes aigües troben sortides en forma de fonts, fonts termals (si l’aigua és calenta) i dous.

Publicat dins de UNITAT 03. Per què ens diem Alt Foix? Les aigües de la Terra | Deixa un comentari

Els principals elements del relleu de la Terra (III): Espanya

Publicat el 4 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

LA PENÍNSULA IBÈRICA I ELS ARXIPÈLAGS

  • La Península Ibèrica està situada a l’extrem sud-occidental d’Europa. Està delimitada pel mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i els Pirineus.
  • La Península té una altitud mitjana elevada a causa de la presència de nombroses serralades i de la Meseta.
  • Les principals unitats del relleu peninsular són:
    – La Meseta castellana, a l’interior, una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 m. Està dividida en dues submesetes pel Sistema Central i envoltada de serralades.
    – Les serralades interiors a la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
    – Les serralades que delimiten la Meseta: Muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
    – Les serralades exteriors o perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Catalanes (o Sistema Mediterrani Català).
    – Les depressions: les principals són la de l’Ebre i la del Guadalquivir, totes dues molt fèrtils.
  • Pel que fa al relleu dels arxipèlags:
    – el de les illes Balears és molt semblant al de la Península, perquè en són una prolongació;
    – en canvi, el de les illes Canàries és molt accidentat i d’origen volcànic.

Publicat dins de UNITAT 02. El relleu de la Terra | Deixa un comentari

Els principals elements del relleu de la Terra (II): Europa

Publicat el 4 de gener de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Europa és un continent força petit, ocupa 5000 km d’est a oest i 4000 km de nord a sud.
Com que es considera una gran península del continent euroasiàtic, està envoltada de mars i oceans i, per tant, també de penínsules i illes.
Els seus límits són difícils d’establir, sobretot per la part continental. Es considera que els Monts Urals, el Caucas, el mar Caspi i el mar Negre la separen d’Àsia i Àfrica.

EL RELLEU D’EUROPA

  • En el relleu europeu trobem muntanyes i planes per on circulen rius de tipus mitjà. Excepte la gran plana europea, la resta del continent està molt compartimentada, amb serralades joves, serralades antigues i amples valls.
  • Al relleu d’Europa destaquen tres grans conjunts:
    • Serralades i altiplans antics (massissos): són relleus antics i molt erosionats, d’altitud baixa (la Meseta castellana, les muntanyes Grampianes, la serralada Escandinava, el Massís Central Francès).
    • Serralades joves: són d’època més recent i formen relleus abruptes al sud del continent (Pirineus, Alps, Carpats, Balcans i Caucas). Són muntanyes abruptes i accidentades, però de vegades estan obertes per valls fluvials molt amples.
    • Gran Plana Europea: zona de petits i monòtons turons travessada per grans rius. És la plana més extensa d’Europa, que ocupa més de la meitat del continent. Els principals rius europeus (Volga, Don, Dnièper…) transcorren per les seves àmplies valls.
      Altres planes són l’Hongaresa, la del Po i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

LES COSTES D’EUROPA

  • Les costes d’Europa, en general, són molt retallades.
  • En funció del relleu i dels oceans o mars que les banyen, s’hi distingeixen les costes atlàntiques i les costes mediterrànies.
  • També poden ser:
    – Costes abruptes, elevades i amb penya-segats quan les muntanyes arriben al mar.
    – Costes baixes, quan els relleus són plans.

Publicat dins de UNITAT 02. El relleu de la Terra | Deixa un comentari

Els rius

Publicat el 17 de desembre de 2018 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Els rius són corrents d’aigua dolça que tenen unes característiques comunes:

  • Neixen a les muntanyes.
  • Creixen amb l’aigua que prové de la pluja o d’altres rius.
  • Desemboquen al mar o en un altre riu (afluents).

El recorregut que segueix un riu és el seu curs. En el curs d’un riu hem de distingir tres parts:

Curs alt: És el recorregut del riu a les muntanyes. L’aigua baixa molt de pressa pels vessants de les muntanyes i d’aquesta manera s’hi formen cascades, gorgs i ràpids. A més, baixa amb tanta força que erosiona les pedres i excaven congosts (treball d’erosió). Els rius aquí han de salvar grans desnivells de terreny.

Curs mitjà: És el recorregut del riu per la plana. L’aigua hi circula més lenta que en el curs alt, adaptant-se a les suaus ondulacions del terreny, formant els meandres. És en aquest curs on acostuma a ajuntar-se amb altres rius (afluent). En aquest curs, l’aigua transporta els materials erosionats (treball de transport).

Curs baix: Quan el riu arriba a la seva desembocadura, al seu final. El riu s’eixampla i l’aigua baixa tranquil·la. El terreny és molt pla i l’aigua té tan poca força que els materials s’acumulen i poden formar deltes (treball de sedimentació), o planes al·luvials, que són terrenys molt fèrtils. També es troben els estuaris, que són les zones on es barregen les aigües dolces i les salades.

Els trets dels rius poden variar en funció d’aquests factors:

  • El cabal: quantitat d’aigua que porta. Pot ser regular (no varia en diferents èpoques de l’any) o irregular (varia molt).
  • La conca: terres d’on procedeixen les aigües.
  • El règim: variacions del cabal al llarg de l’any, que depenen del fet que sigui pluvial o nival. Si el riu té un règim pluvial, les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival, l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu.
  • Llit: lloc, espai pel qual passa el riu.
  • El curs: cadascun dels tres trams pels quals passa un riu, des que neix fins que desemboca, i en els quals fa diversos treballs: erosió, transport i sedimentació.

 

Publicat dins de UNITAT 03. Per què ens diem Alt Foix? Les aigües de la Terra | 1 comentari

El Cicle de l’Aigua

Publicat el 17 de desembre de 2018 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

1. El cicle de l’aigua és com una roda gegant. Comença amb l’evaporació de grans quantitats d’aigua des del mar, els llacs o els boscos.L’evaporació és el fenomen pel qual l’aigua passa d’estat líquid a estat gas.

Quan estenem la roba mullada al terrat aquesta s’eixuga perquè el sol i el vent evaporen l’aigua i l’aigua que tenia la roba,convertida ara en vapor d’aigua, s’escampa per l’aire. Diem que l’aigua s’ha evaporat.

2. La següent fase del cicle de l’aigua és la condensació. El vapor d’aigua que ha sortit del mar, dels llacs, dels boscos (o de la roba que hem estès al terrat) ara està escampat per l’aire. Quan aquest vapor troba un lloc on fa fred es torna altre cop líquid en forma de gotetes microscòpiques que suren en el cel. Aquest vapor condensat és el que nosaltres anomenem núvols.

3. Quan els núvols es fan espessos i les gotetes que els formen es van ajuntant i es van fent grans arriba el  moment en que acaba plovent. És la precipitació. De precipitació també n’hi ha en forma de neu o de pedra però és precipitació igualment.

4. Un cop l’aigua ha caigut a terra cal que aquesta circuli cap a mar altre cop. Pel seu propi pes l’aigua rodola avall, aquest moviment s’anomena escolament . L’aigua va baixant des de les muntanyes cap al mar a través dels rius i les rieres.

5. Però no tota l’aigua rodola per sobre la terra cor rents cap a mar. Hi ha part de l’aigua que és més mandrosa i li agrada d’anar més a poc a poc. Aigua que agafa camins més difícils per sota terra. Es tracta de la infiltració de l’aigua cap a sota terra on crea rius i llacs subterranis. Aquesta aigua també va cap a mar per sota terra o surt a la superfície per les fonts naturals.

Publicat dins de UNITAT 03. Per què ens diem Alt Foix? Les aigües de la Terra | Deixa un comentari