Paisatges dels climes Polar i d’Alta Muntanya

Publicat el 19 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

CLIMA POLAR

Situació: zona freda; a les zones polars, Cercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic.

Temperatures: fa molt fred. Quasi sempre per sota dels 0ºC. Als hiverns, de 10 mesos, sempre és de nit i als estius la temperatura no passa dels 10ºC i sempre és de dia (el Sol de mitjanit).

Precipitacions: La pluja és pràcticament inexistent i les escasses precipitacions cauen en forma de neu.

Vegetació: la vegetació, molt poca, que només és visible a l’estiu, és la tundra -arbustos i molsa, de la que s’alimenten alguns animals (óssos i rens), i la taigà, boscos perennifolis com els avets i els pins.

Fauna: animals amb molt pèl i greix per protegir-se del fred; óssos, foques, pingüins i rens.

Tradicionalment aquestes zones han estat habitades per esquimals o imuit (Amèrica del Nord) i lapons (Península Escandinava).

CLIMA D’ALTA MUNTANYA

Situació: a les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 maltes muntanyes.


Temperatures: freda durant tot l’any. A l’estiu no passa els 10ºC. L’hivern és llarg i fred. Molta diferència entre el dia i la nit.

Precipitacions: plou sovint i moltes vegades neva. S’hi troben neus perpètues (neu que no es desfà mai) i geleres (gel que no es desfà mai).

Vegetació: La vegetació d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud (esglaonada). Com més amunt més poca. A la part més baixa hi ha boscos d’avets i pins, prats i a la part més alta hi ha molses.

Fauna: pocs animals: escurçons, marmotes, isards, óssos, llames, iacs i insectes. Alguns hivernen (dormen durant l’hivern) i altres emigren (a l’hivern se’n van on fa més calor).

Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i, darrerament, a les activitats turístiques.

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima Continental

Publicat el 19 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: és el clima de l’interior dels continents, a les regions temperades, en llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acció reguladora.


Temperatures: Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes, caloroses a l’estiu i molt fredes a l’hivern.

Precipitacions: poques precipitacions, més abundants a l’estiu. Neva a l’hivern.

Rius: cabalosos, amb més aigua a l’estiu, i donen lloc a grans conques fluvials.

Vegetació: dos tipus de paisatges: la taigà o boscos de coníferes (boscos de pins i avets a les zones situades més al nord) i l’estepa o la praderia (planes cobertes d’herba, més al sud).

Fauna: ós, guineu, cèrvol, llop, cavall, etc.

 La relació dels grups humans amb el medi.

Els arbres de la taigà són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa, que després es transformarà en paper. Aquestes zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals. Tot i això, la població continua sent escassa. Es concentra a les zones de costa i a les valls dels rius.

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima Mediterrani

Publicat el 19 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: es localitza a la conca del mar Mediterrani; també a d’altres llocs com la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.


Temperatures: estius calorosos; hiverns suaus.

Precipitacions: poques i irregulars; sobretot a la primavera i a la tardor; estius secs

Rius: cabal escàs i irregular; menys cabal a l’estiu; inundacions quan plou molt fort.

Vegetació: Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne  adaptats a la sequera: pins, alzines que la tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer per donar pas a un matoll molt dens i a arbustos espinosos (màquia i garriga).

Fauna: cabres, porcs senglars, serps, guineus, llangardaixos, sargantanes, escorpins…

La relació dels grups humans amb el medi.

Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa amb conreus propis de secà: cereals, vinya i olivera. La ramaderia dominant és l’ovina. Però el regadiu ha afavorit el desenvolupament d’una agricultura intensiva i els conreus d’horta que, actualment, amb la construcció d’hivernacles ha consolidat una agricultura exportadora molt dinàmica.

Per altra banda, en els darrers temps el turisme és la principal activitat econòmica que ha transformat més el medi natural, sobretot la costa. Gran part dels boscos han desaparegut per la construcció d’habitatges, apartaments, hotels, complexos turístics, etc.

 

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima oceànic

Publicat el 18 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: és un dels climes de les regions temperades, a prop de les costes dels oceans, entre els paral·lels 40o i 60o al nord i al sud de l’equador.


Temperatures: no són gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions. L’oceà suavitza les temperatures: estius frescos i hiverns suaus.

Precipitacions: plou sovint de forma moderada, amb pluges suaus i persistents durant tot l’any.

Rius: tenen un cabal abundant i regular tot l’any perquè plou sovint.

Vegetació: les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupen boscos de fulla caduca com el roure, el castanyer, el faig, i també prats verds, que apareixen després d’haver talat els boscos.

Fauna: cérvols, guineus, llops, ratolins, ocells, foques…

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima desèrtic

Publicat el 18 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: zona càlida, entorn dels tròpics.

Temperatures: són molt altes durant tot l’any. A més, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós, poden arribar a 50ºC) i la nit (freda).

Precipitacions: són escasses, pràcticament no n’hi ha.

Rius: no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis, que només porten aigua quan plou.

Vegetació: molt poca, excepte als oasis.. Als deserts viuen algunes plantes xeròfiles, és a dir, que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques: cactus, palmeres,etc.

Fauna: camells, antílops, hienes, xacals, ocells, rèptils…

Hàbitat humà: Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells. La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis, unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.

 

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima tropical

Publicat el 18 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: zona càlida. Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical.

Temperatures: altes, entre 2o i 30ºC tot l’any. Segons el mes de l’any fa més o menys calor.
Precipitacions: les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’estació humida i l’estació seca.

Rius: Són menys cabalosos que els equatorials, i tenen un règim irregular: tenen grans crescudes a l’època de pluges, i aigües baixes en l’estació seca.

Vegetació: La vegetació característica és la sabana, formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.

Fauna: lleons, girafes, zebres, antílops …

Els habitants de la sabana

La població es concentra a les costes o a les ribes dels rius. Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva. Altres són agricultors i practiquen la rotació de conreus. Al costat de l’agricultura tradicional es troben extenses plantacions explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te… i d’altres productes industrials, com ara el cotó, que els reporten grans beneficis mentre la població indígena continua amb problemes d’alimentació.

 

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Paisatge del clima equatorial

Publicat el 18 de març de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Situació: Amazònia, Cubeta del Congo, Guinea, sud-est d’Àsia, Indonèsia, àrees del planeta situades al voltant de l’Equador.


Temperatures: altes, sobre els 25º tot l’any.
Precipitacions: molt abundants i quasi diàries.
Rius: els més llargs i cabalosos de la terra
Vegetació: La vegetació és exuberant, Selva o jungla: bosc espès, sempre verd.
Fauna: ocells, serps, micos, insectes, cocodrils, orangutans, ximpanzés i goril·les, hipopòtams…

Publicat dins de UNITAT 05. Els paisatges de la Terra | Deixa un comentari

Com interpretar un Climograma

Publicat el 24 de febrer de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Per interpretar climogrames ens hem de fixar en els següents aspectes:

  • Temperatura.
    • Veure si els valors de la temperatura són alts o baixos. Podrem saber a quin tipus de clima correspon, càlid, temperat, o fred.
      • Si s´hi distingeixen estacions amb variacions importants d´uns mesos a uns altres, parlem de climes temperats.
      • Si les temperatures són altes tot l’any (més de 20º) parlarem de climes càlids.
      • Si les temperatures estan sovint sota 0º, parlarem de climes freds.
    • Si hi ha oscil·lació tèrmica (molta diferència entre el mes més càlid i el més fred), podem esbrinar també l’hemisferi al qual pertany. Si les temperatures altes són als mesos de juliol a setembre, serà a l’hemisferi nord. Si per contra els mesos més calorosos són de desembre a Febrer, el climograma serà de l’hemisferi sud.
  • Precipitació.
    • Analitzar la quantitat de precipitacions durant tot l’any. Per fer-ho, les hauràs de sumar totes, per saber si són abundants durant tot l’any o si plou segons l’estació de l’any.
      • Més de 1000 mm anuals són pròpies de climes humits (tropicals, equatorials o alta muntanya)
      • Menys de 250 mm anuals són pròpies de climes molt secs (desèrtics o polars).
    • Analitzar si hi ha sequera estival, que es dóna en aquells climogrames que tenen alguns mesos amb la línia de les precipitacions per sota de la línia temperatures. Com per exemple el clima Mediterrani a l’estiu.
      • En els mesos en què la corba de les temperatures es troba per sota de les barres de precipitacions, es tracta de mesos plujosos.
      • En els mesos en què la corba de les temperatures es troba per sobre de les barres de precipitacions, es tracta de mesos secs.
    • Observa la següent taula per poder classificar els climogrames:

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

Com es fa un climograma?

Publicat el 24 de febrer de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

Un Climograma és un gràfic que representa les temperatures mitjanes (amb una línia vermella) i les precipitacions totals (amb un rectangle blau) que s’han produït en un lloc en un any. Per tant, del seu anàlisi i d’una manera molt visual es pot interpretar el clima d’aquest lloc,  el clima al qual pertany.

Per començar

Si sabem el nom del lloc al qual pertany el climograma, hem de posar-lo com a títol.

A sota del títol hi haurem de representar la taula de dades a partir de la qual haurem de realitzar el climograma. Aquesta taula incorpora una fila amb els mesos de l’any, una altra fila amb les temperatures, i la tercera fila amb els resultats de les precipitacions. Exemple:

  • Traça un eix de coordenades, amb dues línies verticals i una horitzontal. Fes servir un paper mil·limetrat o quadriculat. Marca els mesos de l’any a l’eix horitzontal o d’abscisses. Assigna el mateix espai a cada mes.

  • L’eix vertical esquerre és el de les temperatures: divideix l’espai proporcionalment. Un exemple: 1cm o dos quadrats cada 5º o 10º.

  • L’eix vertical dret és el de precipitacions. Divideix l’espai proporcionalment, igual que l’eix de temperatures. Tingues en compte que l’escala de les precipitacions ha de ser el doble que la de temperatures.

  • Representació de les temperatures. Prenem com a referència la taula de dades de les temperatures. Anotem un punt a cada columna dels mesos del climograma segons ens indiquen els valors de les temperatures de cada mes. Un cop tenim els dotze punts, els unim amb una línia de color vermell.
  • Representació de les precipitacions. Prenem com a referència la taula de dades de les precipitacions. A cada columna dels mesos que hi ha al climograma, hi marquem una línia horitzontal depenent dels mm que ens indiqui la taula de continguts. Ho repetim per cada mes, i el resultat és un diagrama de barres, que haurem de pintar de color blau. A sobre de cada barra, hi podem indicar el valor numèric de precipitació que té cada mes.

 

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari

La pressió atmosfèrica i el vent

Publicat el 11 de febrer de 2019 per JOSEP MARIA NAVERO CAZORLA

LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA

  • Definició: La pressió és una magnitud física que ens indica el valor d’una força que actua sobre una superfície. En el cas dels fluids la pressió ens dóna el valor de la força que aquest fluid exerceix sobre els cossos que s’hi troben submergits.
    Per entendre-ho millor pots pensar en el que s’experimenta quan una persona es submergeix en aigua. Al augmentar la profunditat augmenta també la pressió que l’aigua exerceix sobre el seu cos.
    En un fluid la pressió varia amb la profunditat, de manera que a més profunditat més gran és la pressió.
    En el cas de l’atmosfera, diem que la pressió atmosfèrica és el valor de la força que exerceix la massa d’aire atmosfèric sobre tots els cossos que es troben a la superfície de la Terra.
  • Instrument de Mesura: Baròmetre
  • Unitat de Mesura: mil·libars (mbar) o hectopascals (hPa)

Barómetre

La pressió atmosfèrica mitjana és d’uns 1013 mb.

Evidentment aquesta pressió es redueix al augmentar l’altura, ja que també es redueix la massa d’aire que tenim a sobre. Aquesta variació és d’aproximadament 100 mbar cada quilòmetre. També varia amb la temperatura de l’aire: l’aire càlid pesa menys que el fred, per tant, exerceix menys pressió.

Mapa isobàric
Quan veiem per televisió la informació meteorològica, habitualment se’ns mostra el mapa del temps o mapa isobàric (també anomenat mapa de superfície). Aquest és l’element més important, a l’hora de fer, per part dels meteoròlegs, la predicció meteorològica.
Aquest mapa ens mostra, gràcies a les línies isòbares, els punts on hi ha igual pressió, o millor dit, hi haurà, ja que estem parlant de previsions. A la nostra zona, com ja hem dit,  la pressió mitjana “normal ” és de 1.013 mb.

Les línies isòbares delimiten zones tancades d’alta i baixa pressió:

  • Les zones d’alta pressió s’anomenen ANTICICLONS
  • les zones de baixa pressió s’anomenen BORRASQUES o DEPRESSIONS. Localitzar aquestes zones en un mapa del temps resulta de gran importància, ja que ens ajudaran a preveure el tipus de temps per una regió determinada, així com la direcció i la intensitat del vent.

LECTURA DEL MAPA:

  • Isobara>1013= pressió alta = Bon temps, temps assolellat. El centre d’altres pressions s’indica amb una A (anticicló).
  • 1013 pressió normal = Temps variable o estable.
  • Isobara< 1013 mb= pressió baixa = Temps plujós. El centre d’altres pressions s’indica amb una B o D (depressió o borrasca)
  • Fronts: Zones de contacte entre masses d’aire que porten pluges intenses. Els representa una línia dentada, de color blau (front fred) o vermell (front càlid).

 

EL VENT
El vent és una massa d’aire en moviment. Com hem dit abans, la disposició de les isòbares en un mapa de superfície ens permet conèixer la direcció i la intensitat del vent. S’expressa en quilòmetres per hora (km/h). Per conèixer la seva direcció es fa servir el penell,
Penell Modern Penell Clàssic

i per conèixer la seva velocitat, l’anemòmetre.

Com es produeix el vent?

Per conèixer la direcció del vent només cal tenir en compte que aquest sempre deixa les altes pressions a la dreta i les baixes pressions a l’esquerra. Per aquest motiu també podem dir que el vent gira al voltant dels centres d’alta pressió en sentit horari, i al voltant dels centres de baixa pressió en sentit antihorari.

Per deduir la intensitat del vent ens haurem de fixar en com de juntes o separades es troben les línies isòbares sobre el mapa. Les parts del mapa en què les línies isòbares es troben molt juntes corresponen a regions amb vent fort. Igualment, les parts del mapa en què les línies isòbares es troben molt separades corresponen a regions de vent suau.

Podeu ampliar la informació visionant aquest vídeo

Publicat dins de UNITAT 04. El Temps i el Clima | Deixa un comentari