Durant gairebé cinc-cents anys (del 509 al 27 a.C.), Roma va ser una República. En aquest període, la república romana va aconseguir, en primer lloc, unificar políticament la Península Itàlica i, poc després, iniciar la conquesta del món mediterrani. A Roma s’havia abolit la monarquia per a establir una República aristocràtica.
Patricis i plebeus
A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos drets segons el grup social al qual pertanyien. Els patricis eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les seues mans el govern de la ciutat. Els plebeus, el grup més nombrós, incloïa els llauradors, els artesans i els comerciants que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
Durant els primers anys de la República, els patricis van formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els càrrecs públics. Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar per obtenir els mateixos drets que els patricis.
A partir del segle V a.C. van tenir una resposta a algunes de les seues demandes: dret a elegir un representant, el Tribú de la Plebs, així com la compilació escrita i pública de les lleis de Roma: la Llei de les Dotze Taules, etc.
A part, hi havia els esclaus. No eren considerats persones, sinó objectes propietat dels seus amos. Normalment eren presoners de guerra o filles i fills d’esclaus. Si aconseguien comprar o adquirir la llibertat, passaven a ser considerats lliberts.
Si bé és veritat que la dona romana va gaudir de molts més drets que les dones gregues, la seva vida sempre va estar subordinada a la dels homes romans. La dona sempre estava supeditada a un home, que li feia de tutor: el pare, un germà, el marit, i inclús el seu fill. El seu paper fonamental era el de fer fills i cuidar-los.
Assemblees i magistratures
El govern de la República romana es fonamenta en tres institucions:
- els comicis: reunió de ciutadans romans per a votar lleis i elegir magistrats
- els magistrats: governaven la ciutat, els més importants eren els cònsols
- el Senat: era el centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades pels comicis i resolia els afers de política exterior i de finances
Ja des del període monàrquic, les famílies patrícies estaven dividides en tres tribus, composades al seu torn per deu cúries. Les cúries eren importants políticament, ja que de forma periòdica celebraven assemblees o comicis (reservats als homes) per a elegir magistrats.
| Qui i com podia arribar a ser magistrat? |
Entre els drets de tot ciutadà romà complet s’hi comptaven el ius suffragii o dret de vot en les assemblees populars o comicis, i el ius honorum o dret a poder ser votat per a les magistratures o càrrecs públics.El procés de les eleccions era el següent:
|
A més, cada cúria havia d’aportar a l’exèrcit cent homes amb els seus corresponents cavalls. La participació en els conflictes armats havia permès als patricis d’acumular gran riqueses, mitjançant el repartiment del botí obtingut i la captura de presoners, que després convertirien en esclaus. Així doncs, podem afirmar que els patricis van acabar acaparant la majoria dels càrrecs i magistratures més importants.
I doncs, què passava amb els Plebeus? Tenien representació política?
Com ja hem vist, als inicis de la República els patricis tenien el monopoli del poder polític i la major part dels recursos econòmics, mentre que la plebs (o plebeus) estava apartada dels òrgans de govern. A més a més molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes que havien contret en moments de penúria. Durant la primera època de la República, i a partir de diverses revoltes, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes.
Així doncs, gràcies a aquestes lluites, els plebeus van aconseguir diverses fites:
- es va posar per escrit la Llei de les dotze taules, les quals, malgrat que confirmaven els privilegis del patriciat, suposaven l’avenç de fer públic per primer cop el dret i és un dels primers textos escrits en llatí.
- la integració progressiva de les institucions plebees: el tribú de la plebs, edils, consell de la plebs.
- la possibilitat de celebrar matrimonis mixtos entre membres de totes dues classes (patricis i plebeus).
- la possibilitat de poder assolir el consolat (el càrrec públic més alt), i a les altres magistratures.
Què feien els tribuns de la Plebs? |
N’hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats dels comicis i el senat i tenien dret de vet davant els altres magistrats. |
Mapa de les diferents etapes de la Història de Roma