El període hel·lenístic va començar amb la submissió de les polis a l’hegemonia de Macedònia, a mitjan segle IV aC, i va concloure amb la conquesta de Grècia pels romans en el segle II aC.
En aquesta etapa les polis van perdre la independència, però l’imperi creat per Alexandre el Gran i els regnes hel·lenístics van estendre la cultura grega al pròxim orient i el mediterrani oriental
La crisi de les polis
La guerra del Peloponès havia debilitat les polis gregues. Les seves petites dimensions i els enfrontaments entre les unes i les altres les van deixar a mercè de Macedònia, un regne situat al nord de Grècia.
El rei Filip II de Macedònia, aprofitant l’enfrontament entre les ciutats gregues (guerres del Peloponés), es va llançar a la conquista de Grècia amb un potent exèrcit (falanges macedòniques). Vers l’any 338 a.C. va aconseguir el domini de tot Grècia. El fill de Filip, Alexandre, que va ser anomenat el Gran, el va succeir l’any 336 a.C.
L’imperi d’Alexandre el Gran
Filip II va ser assassinat l’any 337 aC i el va succeir en el tron el seu fill Alexandre el Gran. El nou rei va emprendre una gegantina empresa de conquerir l’Imperi Persa.
Per a fer-ho , va crear un poderós exèrcit integrat per macedonis i crecs, i va vèncer els perses en successives batalles fins que va dominar les seves ciutats principals. La unitat bàsica de l’exèrcit macedoni era la Falange, una evolució de la falange grega clàssica, que va incorporar l’ús de les llargues piques (Sarissa).
Va unificar tot el conjunt de ciutats gregues per conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa. Des de Grècia, va seguir la conquesta cap a Egipte, on va fundar Alexandria a la desembocadura del riu Nil. Posteriorment va derrotar en diverses ocasions els perses, i va conquerir la capital de l’Imperi persa, Babilònia, derrotant i perseguint l’emperador Darius, qui va morir abans de ser capturat.
Batalla de Gaugamela ( 331 aC)
Finalment va arribar fins als confins del món oriental: l’Índia. Volia crear un únic Imperi amb una base cultural grega, a més amés, de les conquestes militars, on cada territori conservaria les seves formes socials i polítiques. Quan va morir, el 323 aC, els generals del seu exèrcit es van enfrontar per la successió durant diverses dècades, disputes que van causar la divisió de l’imperi i la creació de les monarquies hel·lenístiques.
Els regnes hel·lenístics
Després de la mort d’Alexandre, el seu immens imperi es va dividir en regnes: Egipte, Macedònia, Mesopotàmia, etc., és a dir, els anomenats regnes hel·lenístics.
Alexandria, per exemple, va ser una ciutat fundada per Alexandre. Era una ciutat de planta grega, plena de temples i de monuments, amb un far enorme, una impressionant biblioteca i un gran port de mar que la van convertir en la ciutat més gran del món grec.
L’expansió de la cultura grega
L’imperi d’Alexandre el Gran provocà al segle IV a.C. grans canvis en el món grec. En els territoris conquerits per Alexandre el Gran, el grec es convertí en la llengua oficial i culta, i es posaren de moda l’art i la cultura gregues. L’expansió de la cultura grega per Àsia i pel nord d’Àfrica es coneix amb el nom d’hel·lenisme.
La cultura grega també es va veure influïda per la dels pobles que conquistaven. Alexandre el Gran fomentà aquesta fusió cultural com a forma d’aconseguir la unitat de l’imperi. El període hel·lenista va ser una etapa de gran esplendor cultural. L’art i el pensament continuaren florint, però, a més, es produïren avenços científics importants