El Primer Triumvirat
El darrer període de la República segueix caracteritzat pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos que utilitzen tots dos partits, populares i optimates, com a plataformes per aconseguir un poder personal. Després arribaran els període anomenat del Primer Triumvirat (60 a.C.-53 a.C), en el que els generals Cras, Pompeu i Cèsar s’enfrontaran entre ells per assolir el poder, principalment Pompeu i Juli Cèsar. Finalment Juli Cèsar s’acabarà imposant, gràcies a la fidelitat del les seves legions.
Cèsar va forçar les institucions republicanes a reconèixer la seva autoritat, i va reunir en les seves mans tot el poder, tradicionalment repartit entre els membres de l’oligarquia: exerceix diverses magistratures -en especial el consolat i la dictadura– ininterrompudament, contra els costums polítics romans; li són concedits les potestats dels censors i dels tribuns de la plebs, i aconsegueix intervenir en el nomenament dels altres magistrats perquè s’elegeixin els seus candidats. Això va provocar que una gran part dels senadors romans tramessin un complot, i que l’any 44 a.C. Cèsar fou assassinat en una sessió del Senat, amb l’excusa que creien que Juli Cèsar volia investir-se rei (vídeo).
El Segon Triumvirat
L’assassinat de Juli Cèsar va desencadenar una nova onada de guerres civils. Els hereus de Cèsar són el joveníssim Cèsar Octavi, el seu nebot i fill adoptiu, i Marc Antoni, antic lloctinent de Cèsar. Arriben a un acord de formar, amb Lèpid, un segon triumvirat (43 a.C.-31 a.C) amb la missió oficial de reformar la república. Els triúmvirs acorden repartir-se l’Imperi, que resta tan sols en mans d’Octavi -Occident- i Antoni -Orient. Aviat Antoni repudia Octàvia, germana d’Octavi, per casar-se amb Cleòpatra. Octavi aprofita aquesta circumstància i s’erigeix en el defensor de la romanitat davant la deriva oriental d’Antoni i, després de declarar la guerra a Egipte, s’enfronta a les flotes aliades de Cleòpatra i Antoni a la batalla naval d’Acci (31 a.C.). Antoni i Cleòpatra són derrotats i fugen, perseguits pel vencedor, cap a Alexandria, on se suïcidaran l’una després de l’altre. D’aquesta manera Octavi, el futur August, va aconseguir el domini d’Egipte i el control indiscutible de l’Imperi.
La fundació de l’Imperi. L’època d’August.
La victòria militar sobre els seus enemics i rivals, juntament amb les immenses riqueses que havia obtingut a títol privat, van permetre a Octavi consolidar el seu poder concentrant en la seva persona els càrrecs més alts de l’Estat, l’any 27 a.C., inaugurant una nova forma de poder: l’imperi.
L’emperador passà a ser:
- cap de l’exèrcit
- cap del govern provincial
- cap de la religió (Pontífex Màximus).
A més, dirigia la política exterior, dictava lleis i decidia els tributs.
A més, el nou sistema organitzatiu dissenyat per Octavi es basava en aquests altres pilars:
- Culte imperial: Divinització de la figura de l’emperador (“augustus” = escollit pels Déus)
- Cos de funcionaris nomenat per l’emperador: L’ajuden a governar
- Divisió de l’imperi en províncies:
- Gestionades pels funcionaris de l’emperador
- L’Estat cobra els impostos directament
- Afebliment de les institucions republicanes:
- En restà el Senat però com a òrgan consultiu i presidit per l’emperador
- Els Comicis perden rellevància, resten sotmesos als desigs de l’emperador, que és qui nomena els càrrecs de les magistratures
