Les polis gregues comprenien la ciutat i les terres que l’envoltaven. En elles es practicaven l’agricultura, la ramaderia, l’artesania i el comerç.
AGRICULTURA I RAMADERIA
La base econòmica era l’agricultura, sent la propietat de la terra la base del poder. Però el cultiu de la terra no era fàcil en aquell terreny muntanyós. Fins i tot en les planes i valls, el terreny era rocós i l’aigua escassa. Grècia no tenia de rius importants, i les pluges queien sobretot durant els mesos d’hivern.Els conreus fonamentals eren els de la trilogia mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera. Posseïen hortes i plantes industrials (lli, espart). També es practicava la ramaderia de cabres, ovelles, porcs i vaques.
ARTESANIA
Els habitants de les ciutats grugues es dedicaven sobretot a l’artesania. L’activitat artesanal més important, distribuïda en un gran nombre de tallers, era la ceràmica. S’elaboraven recipients grans per a l’ús domèstic, per guardar-hi productes alimentaris, i objectes més petits i delicats, decorats amb formes geomètriques o figures humanes, que servien per beure vi, contenir perfums o per a les cerimònies religioses.
D’altres artesans es dedicaven al treball del cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana. D’altres artesans es dedicaven al treball del cuir i al sector tèxtil, sobretot de la llana.
COMERÇ
Es constata una clara especialització del treball que afavoreix l’acumulació d’excedents i l’intercanvi, per tant, el Comerç. El petit comerç el duien a terme els mateixos artesans a les seves botigues i els venedors ambulants.
El comerç exterior s’efectuava a través del port, des d’on s’exportava la preuada ceràmica (la més famosa, l’atenesa), i també vi i oli, entre d’altres productes. Aquest intens comerç va obligar els pobles grecs a encunyar monedes de diversos materials, les més preuades de les quals fabricades amb argent (dracmes).
Tetradracma d’Atenes