L’ÈPOCA CLÀSSICA (II): UN PERÍODE DE GUERRES
LES GUERRES MÈDIQUES
Els perses, que habitaven a l ‘altiplà de l’Iranià, van començar mitjançant el segle VI aC una expansió territorial. Aleshores van sotmetre les polis gregues de l’Àsia menor i de les illes properes.
Anys després, en el 499 aC les polis sotmeses es rebel·laren i les restants polis gregues, dirigides per Atenes , les van ajudar a enfrontar-se als perses. Aquest va ser el començament de les guerres mèdiques. El conflicte va passar dues etapes:
-
La Primera Guerra Mèdica va acabar l’any 490 aC, quan els soldats grecs, els hoplites, van vèncer en la batalla de Marató.
-
Deu anys més tard , en el 480 aC, el rei persa Xerxes I va iniciar la Segona Guerra Mèdica. Va envair Grècia pel nord i saquejà Atenes, però fou derrotat a la batalla de Salamina.
La batalla de Platea va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia. Va tenir lloc el 479 aC entre una aliança de les polis gregues d’Esparta, Atenes, Corint, Mègara i d’altres contra els perses.
Les guerres mèdiques van concloure amb la victòria grega.
En aquestes guerres va ser decisiva la intervenció dels soldats atenesos, els hoplites (imatges d’abaix), i de la flota de guerra de la ciutat. A més, les guerres mèdiques confirmaren la supremacia d’Atenes i Esparta en el món grec.
L’auge polític, econòmic i cultural d’Atenes durant el segle V aC va amenaçar els interessos d’altres polis importants, com Esparta.
La forma de govern i la societat d’Esparta eren molt diferents de les d’Atenes. La societat espartana estava dividida entre una minoria de 9.000 ciutadans amb plens drets, la noblesa o espartiates, i la resta de la població, que no tenia drets. Els espartiates dominaven en exclusiva la política i l’exèrcit, i tenien dos Reis que representaven els poders polític i militar.
Acabades les guerres mèdiques, Atenes i Esparta rivalitzaren per aconseguir el predomini a Grècia. A la fi, les polis es van dividir en dos bàndols. Els partidaris d’Atenes i els partidaris d’Esparta. L’enfrontament esclatà l’any 431 a.C. i es prolongà fins al 404 a.C.
El conflicte passà per fases diverses i finalitzà amb la derrota d’Atenes, la qual cosa suposà l’establiment de la supremacia d’Esparta sobre la resta de polis gregues. El domini d’Esparta fou més opressiu que l’atenès, i l’any 403 a.C.
Aquest article ha estat publicat en
UNITAT 10. L'antiga Grècia. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
