EL MEDI FÍSIC
La civilització grega va sorgir a l’est del Mar Mediterrani, concretament al sud de la península balcànica i la península del Pel·loponès, a les illes del mar Egeu i Jònic, la costa occidental d’Àsia Menor, a l’actual Turquia.
Aquest espai s’anomenava Hèl·lade, per això els grecs s’anomenaven a ells mateixos hel·lens o hel·lènics.
| Perquè els antics grecs no deien “Grècia”, sinó “Hellas” (Ἑλλάς)?
El terme “Hel·lens” (Ἕλληνες) (originalment el nom d’una tribu de Tesalia segons del seu ancestre mític Hellen) per nomenar els grecs és emprat per Pausanias, Heròdot i Tucídides. I va ser usat en la Grècia clàssica, com el nom per a la totalitat dels pobles de parla grega, per oposició als altres pobles, als quals anomenaven bàrbars (βάρβαροι). El nom llatí “Graecus” es remunta als grecs, que es van establir a Itàlia al segle VIII a.C., a Sicília, l’anomenada Magna Grècia, i es van cridar a si mateixos “Graikoí”. Segons Homer, és el nom d’una ciutat beocia anomenada “Graia” (Γραῖα), Pausanias va esmentar a Graia com el nom antic de la ciutat beocia de Tanagra. Aristòtil (Metafísica, 1.352) és la font més antiga del nom grec “Graikoi” (Γραικοί). Esmenta als habitants del centre d’Epiro, que originalment es deien ‘Grecs’ (Γραικοί) i més tard van ser cridats Hel·lens. Aquest punt de vista confirma altres fonts, en la Crònica de Paros és fins i tot l’any 1521 a.C. És el moment del canvi de nom dels grecs a hel·lens. |
Les característiques físiques d’aquest espai geogràfic van tenir una gran influència sobre el món grec:
- El relleu. Constituït per petites planes i valls separades per cadenes muntanyoses, van afavorir l’aïllament i la formació de polis o ciutats estat independents.
- El mar. La civilització grega es va desenvolupar entorn al mar , la qual cosa va fer que els grecs foren excel·lents navegants i mantingueren relacions comercials amb altres pobles del mediterrani.
- El clima. Càlid i poc plujós, va permetre una agricultura de tipus mediterrani i el pasturatge d’ovelles i de cabres.
Per tot això, en l’antiguitat cada vall i cada illa formava un estat independent, però compartien una civilització comuna basada en una religió i una llengua i un alfabet, el grec, compartides.
EL TEMPS HISTÒRIC
La civilització grega es va desenvolupar en les etapes següents:
-
Època arcaica (s. VIII-VI a.C.) , període en que els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les costes del mediterrani.
-
Època clàssica (S.V a.C.) etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar Atenes i Esparta.
-
Època hel·lenística (S.-IV-II a.C.), en aquest temps, Alexandre el Gran va conquerir l’imperi persa i van sorgir els regnes hel·lenístics, que finalment van ser sotmesos pels romans.
