El Relleu de Catalunya

UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA
El relleu de Catalunya es caracteritza per la poca extensió de les planes i el predomini de la muntanya.
Les unitats principals del relleu de Catalunya són:

  • Els Pirineus: formats per dues serralades paral·leles, el Pirineu Axial i el Prepirineu, i valls transversals.
  • Les serralades de la costa: són la Prelitoral, amb les altures més elevades (Montseny, Montserrat), i la Litoral (més baixa i curta), separades per una depressió prelitoral que ocupa la Selva, el Vallès i el Penedès.
  • La Depressió Central: presenta un cert pendent d’extenses planes cap a les terres de Lleida i de l’Ebre, i grans desnivells o altiplans a les zones d’Osona, del Bages i part de l’Anoia i la Segarra.
  • Entre les planes costaneres, les més importants són les de l’Empordà i la de l’Ebre.

ELS PIRINEUS
Les dues serralades paral·leles que formen el Pirineu Axial i el Prepirineu són el conjunt muntanyós més ampli i extens i ocupen un terç del país.
El conjunt de muntanyes dels Pirineus té la màxima amplitud a l’oest i s’estreny cap a l’est, fins que acaba endinsant-se al mar al cap de Creus.

LES SERRALADES DE LA COSTA
Al costat del Mediterrani, al llarg de la costa, les muntanyes hi formen una doble serralada.

  • La Serralada de l’Interior o Prelitoral és llarga i va des dels Pirineus fins a més avall del delta de l’Ebre.
  • La Serralada Litoral és més baixa i més curta i arriba a prop del mar. A vegades s’hi formen penya-segats i cales, com a la Costa Brava.

LA DEPRESSIÓ CENTRAL
La Depressió Central és la plana més gran de Catalunya: s’estén entre els graons més baixos del Prepirineu i la Serralada de l’Interior.

  • Ocupa les terres que en altres èpoques geològiques havien estat inundades per les aigües d’un llac.
  • Avui els límits i el relleu d’aquesta plana recorden la forma que tenia el llac, de manera que presenta un cert pendent cap a les terres de Lleida i cap a la vall de l’Ebre.

LES PLANES COSTANERES
Les altres planes de Catalunya són la de l’Empordà i la desembocadura de l’Ebre.
La resta són planes poc extenses situades vora la costa, entre muntanyes o bé formant clotades entre altiplans o relleus més elevats.

Aquest article ha estat publicat en UNITAT 06. Relleu, paisatges i climes de la Península Ibèrica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *