La Terra, vista des de l’espai, és una esfera de color blau. Això és degut a una de les característiques més originals d’aquest planeta: el perdomini de grans masses d’aigua salada anomenades Oceans (71% de la superfície terrestre), al damunt de les quals apareixen uns grans territoris que semblen emergits del fons dels mars, els Continents (29% de la superfície). És a l’escorça terrestre on hi trobem els continents, en zones amb més gruix, i els oceans, en zones que són més primes i que queden enfonsades. També hi trobem muntanyes, valls, depressions… que es poden trobar tant als continents com al fons del mar.
L’escorça terrestre té una amplada molt desigual. A la zona dels oceans, l’escorça oceànica, té només uns 7 quilòmetres de gruix de mitjana. L’escorça continental és molt gruixuda, arribant fins als 80 quilòmetres de profunditat. No és llisa, sinó que forma muntanyes, valls, depressions i planes que es poden trobar tant als continents com al fons del mar, i que configuren el relleu de la Terra.
La divisió del món en continents. Els continents són grans extensions de terres emergides que separen els oceans. Encara que sempre parlem de sis continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i l’Antàrtida que és el menys poblat), en realitat el Vell Món estava format per un sol continent que no solament abraçava el continent Euroasiàtic (on Europa constiueix, geogràficament, una península de la gran Àsia) sinó que, a més, estava enllaçat amb Àfrica fins la inauguració del Canal de Suez al segle XIX, després es va descobrir el Nou Món amb Amèrica (que està separada pel Canal de Panamà) i Oceania (formada per la gran illa d’Austràlia i una infinitud de petites illes que van des de Nova Guinea fins els petits illots de la Micronèsia).