Espai al voltant de l’atenció del CRP als Centres d’Educació Secundària.
Alguns punts per a la reunió de representants de CRP del dia 12 de febrer al Departament d’Educació:
– Estratègies de comunicació entre l’equip del CRP i l’IES i entre l’IES i el CRP. “Venen o anem als IES.
– Com es planteja l’atenció des del servei educatiu per a cada especialitat curricular.
– Quins “seveis definits” s’han d’oferir
– Implicacions dels nous curriculums
La comunicació amb els centres es porta a terme en funció de les diferents actuacions a realitzar i , per tant pot ser que vinguin o bé que el CRP vagi als IES.
Per una banda, es dóna resposta a les demandes, inquietuds, propostes dels centres, dels departaments i de professorat específic.
I per l’altra, es fan propostes i es dinamitzen actuacions mitjançant trobades específiques amb representants de l’equip directiu i/o professorat implicat respecte: la formació, la innovació, els recursos i l’aplicació de les TAC a l’aula.
Aquestes actuacions/intervencions han de ser un element més perquè els centres vagin consolidant projectes, continguts curriculars, línia pedagògica, plans de formació …
Equip CRP
Castelldefels, 8 de gener de 2008
La nostra situació és molt similar a la que explica la Rosa. Indicar que nosaltres tenim diferents estadis de col·laboració amb els IES: Amb alguns centres s’ha establert una dinàmica de trebal més estreta i de contacte institucional i amb d’altres la col·laboració es fa a títol individual. El que està clar és que no podem donar un tractament igualitari i que cal fer una atenció diferenciada a cada centre.
Només afegir a les dues intervencions anteriors que a Sant Boi hi ha un seminari de coordinadors pedagògics on hi participa una persona del SE.
En determinades sessions de treball d’aquest seminari, s’aprofita, segons els casos, per establir una dinàmica de treball/apropament al centre.
Però no sempre ho fem a travès dels coordinadors pedagògics
Des del CRP de Cornellà:
La dinamització amb secundària s’estableix en base a la tasca a realitzar i el centre:
1. Recursos: Bàsicament amb les persones que fan ús de la mediateca. Sempre es pregunta la utilitat del material i la possibilitat d’adquisició de nous recursos que els hi puguin ésser d’interès.
La realització de catàlegs es fa, sovint, atenent demandes concretes.
2. Formació: Es fa de diferents formes, depenent de la formació i del centre.
1. L’ideal és que s’estableixi un contacte fluït amb la persona coordinadora, però no sempre és possible.
2. En els darrers anys hem optat per mantenir una sessió de treball entre el CRP i per part de l’IES la persona encarregada de la formació (coordinador/a i alguna persona més de l’equip directiu). En aquesta sessió procurem fixar el contingut de la formació a realitzar tant en el proper curs com en els següents. El que passa és que no sempre s’han respectat els acords i cada any hem de replantejar-los.
3. La formació es concreta majoritàriament en cada centre (assessorament o curs).
4. Quan es tracta d’una formació oberta hem buscat temes d’interès comú i el cert és que ha costat una mica.
3. Dinamització.
1. Temes propis del Servei com per exemple puntedu, jornades d’intercanvi, etc. Sempre procurem fer-los amb les persones que fan la coordinació didàctica o la persona encarregada del tema. Cal dir que no sempre trobem el moment oportú per realitzar aquestes coordinacions i, de vegades, hem pactat un espai en les reunions que tenen amb la Inspecció.
2. S’ha fet un interessant treball relacionat amb alguns altres projectes d’innovació, com per exemple el de ciutadania, mediació i convivència, coeducació, tant pel que respecta a la coordinació com a l’adquisició de materials a demanda dels diferents grups.
3. Temes conjunts amb l’Ajuntament. La coordinació la fem conjuntament. Els temes més significatius en aquests moments han són els treballs de recerca, celebracions de Sant Jordi…
Per poder atendre temes concrets molt definits, tenint en compte al nostra formació i la dels propis usuaris, veiem la conveniència i possibilitat d’incorporar especialistes de les diferents àrees o projectes i que fossin amb una adscripció temporal, en funció de cada projecte.
Des del CRP d’Esplugues:
Referent a les estratègies de comunicació CRP-IES considerem que s’han de potenciar les considerades com a habituals:
– Reunions caps d’estudis i coordinadors pedagògics,
– Activitats de formació en que participen els IES
– Projectes d’innovació
– Recursos pedagògics, a través del préstec…
– Activitats i/o experiències diverses com els treballs de recerca, …
– Trobada d’intercanvi d’experiències…
– Difusió de “ pràctiques docents significatives”…
Algunes oportunitats poden ser les “Comissions d’atenció a la diversitat”, tot i que segons la normativa no consten el CRP, sí els EAP’s i els ELIC…
L’atenció a cada especialitat es planteja des de les vessants de recursos pedagògics, formació, innovació …, però no des de l’especialitat donat la manca de perfils al CRP
Els serveis a oferir, per no ser reiteratius (recursos, formació, innovació…) poden ser els de logística, suport, assessoria, . . .
Segons com es pot considerar un pas enrera parlar d’atenció a la secundària per distingir-la de l’atenció a la resta d’etapes de l’educació no universitària.
Remuntant-nos als orígens d’aquest debat, quan el Departament no tenia clara (i part del nostre col·lectiu tampoc) la renovació i actualització de les nostres funcions, s’interpretava que amb l’adscripció de professorat de secundària als centres de recursos seria bufar i fer ampolles. I, en canvi, va servir per ben poca cosa o, més aviat, només es va tendir a:
· Reunions específiques del professorat de secundària per tal de “contextualitzar el seu encaix dintre dels CRP”
· Demandes (no satisfetes) de tenir representació directa a la junta de l’ACPdeCRP com a professorat de secundària
· Cobertura directa de les demandes dels IES amb certes inhibicions amb els centres d’Ed. Infantil i primària.
· … etcètera
En altres paraules, es va tendir més al corporativisme que al dinamisme. Per sort, aquesta tendència no va reeixir, altrament en un CRP com el Baix Llobregat-6 on actualment tot el professorat és de secundària, seria equivalent a dir que no es fa res per a l’Educació infantil i primària.
En aquest ordre de coses, els CRP i per extensió tots els equips del Servei Educatiu, donen resposta, dintre de les seves funcions a tot l’ensenyament no universitari amb independència de l’adscripció professional dels seus tècnics.
La clau de volta d’aquest debat rau en les especificitats que el sistema educatiu i, en concret, l’Administració pugui determinar entorn una determinada etapa de l’ensenyament. En aquest sentit, els serveis educatius han d’actuar en conseqüència com també la Inspecció, i altres instàncies, en base a les instruccions que es puguin determinar al respecte. Ara bé, en el que és la feina ordinària, no hi hauria d’haver cap diferència substancial. Per exemple:
a) Negociació dels plans de formació de centre
b) Assessorament en el desplegament de programes d’innovació educativa
c) Orientació didàctica del préstec, línies de creixement de la Mediateca del Servei Educatiu
d) Cooperació en la programació d’activitats de dinàmica educativa
e) Intercanvi d’experiències
f) Cogestió del pla educatiu d’entorn
g) Suport a la implementació de plans estratègics – plans de millora
h) Dinamització de les TIC i entorns virtuals d’ensenyament i aprenentatge
i) Suport a les transicions educatives (primària -.secundària)
j) Edició del web del Servei educatiu i del reportexprés (butlletí de notícies)
k) ….
En quin d’aquests aspectes cal distingir entre un parvulista i una professora de Llengües clàssiques? El nostre usuariat més directe és el professorat (sigui quina sigui el seu nivell/etapa educativa a la que hi imparteix la docència). El professorat és personal adult i pot tenir diferent categoria laboral però no mental.
Així doncs, si les exigències del sistema són determinar prioritats dels equips dels Serveis Educatius en actuacions dirigides a la transició Escola-Treball, és de calaix que serien accions dintre del marc de secundària, però, des del punt de vista de les funcions específiques de cada equip i pel que fa als CRP en concret, entrarien estrictament dintre de les que ja hi ha assignades a priori (Article 4 del futur Decret).
De manera que seran les prioritats les que poden determinar unes determinades accions específiques a secundària, però mai vindran condicionades per unes funcions concretes i, menys encara per un personal docent específic (des del punt de vista dels CRP esclar; des dels EAP sí que han de ser psicòlegs, pedagogs o psicopedagogs).
En resum, no som gens partidaris de reobrir un debat sobre el paper dels CRP en relació amb l’Educació secundària i que ja hi ha hagut el precedent d’altres moments en què ha resultat estèril. No obstant això, si el que es tracta és de com abordar des dels Serveis educatius els plans conjunts (EAP; CRP i LIC) en els centres de secundària, aleshores s’haurà fet un pas endavant. Però per això cal primer una ordenació legislativa que en permeti garantir l’eficiència i l’eficàcia de tot plegat.
CRP BAIX LLOBREGAT-6
Des del CRP d’El Prat de Llobregat van lliurar amb molta anterioritat aquesta intervenció, a través del correu electrònic:
L’atenció als centres de secundària.
Algunes coses a considerar
– Quan parlem de secundària hem de pensar que dins els IES hi ha dos blocs diferenciats d’actuació: ESO i Batxillerat
Cal tenir present que en les instruccions i disposicions d’inici de curs, hi ha unes estratègies molt definides respecte a la intervenció d’alguns determinats membres del claustre… p. exemple els psicòlegs, són membres de les comissions de diversitat, i que en aquestes comissions participen membres de l’EAP, tenen unes HORES i un ESPAI, acordat i pactat pel claustre amb la supervisió de l’Equip Directiu. El mateix passa amb els professors de projecte lingüístic que tenen unes hores determinades de treball i assessorament amb el LIC.
– Pel que fa a la nostra intervenció no queda definida dins les instruccions d’inici de curs. Ens encomanen que fem el seguiment dels projectes d’innovació i plans experimentals i enlloc queda clar la nostra intervenció
Nosaltres no hem estat formats ni sabem quina formació han tingut els centres amb plans experimentals, de millora, projectes d’innovació. (primer any des del departament..) per poder seguir aquests projectes. Desconeixem la majoria de vegades, dels projectes, el CRP ha de participar de la formació que fan els centres. No podem planificar els segons anys de formació dels projectes perquè no coneixem ni el projecte, ni la formació que s’ha fet, ni la que el departament pensa fer
– El plantejament d’assessor o dinamitzador.. com hem d’anar als centres??? sota demanda?? Hi ha tres línies d’actuació. Com a gestors, com a assessors, com a formadors.. Cal veure i definir cada paper d’intervenció
Per respondre al primer punt..Estratègies de comunicació-……..
1- a través dels projectes d’innovació
2- a demandes concretes … crèdits de síntesi..
3- activitats formatives (detecció, seguiment..)
4- a traves de bústies (mails) per departaments, tutories, etc.. p. exemple.. profes artitistica, profes llengua, profes TAC…
5- Activitats de dinamització: Fòrum de treballs de recerca, setmana de la ciència, proejctes comuns.
6- A través dels coordinadors pedagògics com a membres de la comissió del PFZ
2- Com es planteja l’atenció des del SE…especialitat curricular.
El que estem fent, és la classificació de recursos per arees (info a la web)
Facilitar informació i formació
3. Serveis definits.
Actualment són clars… projectes d’innovació.. suport a les TAC.. (tenint en compte el pla marc)
4- nous curriculums
És una feina que hauríem de fer. Podria ser un tema de treball amb comissions.
Dividir-nos i fer una anàlisi per grups per desprès exposar a la resta de companys la nostra implicació.
Cal fer urgent una lectura, reflexió i anàlisi per veure’n la nostra implicació.