Els inicis d’aquest gènere es remunten a la Xina als finals de la dinastia Ming, any 1617, amb la creació de llibres com “El llibre dels fraus” de Zhang Yingyu o “Casos del jutge Bao”. Aquest tipus de llibres tractaven casos reals de crims (estafes, robatoris…), històries inspirades en fets històrics reals o bé històries fictícies.
Aquests llibres, encara i no quadrar amb la idea del True Crime actual, van influenciar en l’elaboració i propagació de pamflets a la Gran Bretanya dels anys 1550 i 1700. Els pamflets es basaven a ser llibres curts, sense enquadernar, d’entre sis i 24 pàgines, que normalment eren consumits per individus alfabetitzats dins la classe artesanal i superiors, sobre homicidis i diversos cims.
Dits pamflets es van continuar consumint pel públic Anglès i Americà durant tot el segle XIX. Dins d’aquesta època, la difusió d’assassinats gràfics es va guanyar la fascinació de la gent per aquest tipus d’informació, però també va sorgir la tendència a escriure crims. A més de, també, la venta de la “premsa de butxaca” descrita com a premsa sensacionalista.
Grans autors van començar a veure el crim com un medi d’investigació social, estètica i científica, deixant pas a obres com: la recopilació d’assajos de judicis britànics de William Roughead o “Sobre l’assassinat considerat una de les belles arts” de Thomas de Quincey, obra que encara s’estudia quan s’investiga la simbiosi entre els crims i l’alta literatura.
En aquesta obra De Quincey dona una versió literària del crim on s’utilitza la narració com a crítica a la filosofia Kantiana i la premsa sensacionalista. Va ser a partir d’aquest treball quan va canviar la forma d’escriptura dels crims reals. A mès, planteja als lectors sobrepassar la fascinació al voltant de la ment criminal o l’acte criminal en si mateix per, d’aquesta manera, es reconsidera la forma en la qual la societat percep el crim.
Obres com aquestes serien influència per a Edmund Pearson, creador de llibres basats a examinar i abassegar informació sobre crims reals del segle XX, deixant-nos obres com “Estudis d’un assassinat”, inspirat en el crim de Lizzie Borden “L’assassina de la destral” de 1892, sent al pròleg d’una de les seves antologies on es menciona per primera vegada el terme True Crime. Tot i això, no és fins a 1965 on s’estableix l’estil modern del gènere, gràcies a la novel·la “A sang freda” de Truman Capote, influenciada pel nou estil de periodisme Nord-Americà.
Actualment el True Crime es troba en un dels moments més grans de consum del gènere gràcies a la propagació de minisèries i docusèries, creades per les noves plataformes de streaming líders del mercat, on es mostren detalls sobre una gran varietat de crims comesos arreu del món. Els llibres de True Crime es continuen escrivint i venent, però la demanda popular al voltant de la difusió d’aquest el prefereix en format tecnològic o televisiu (pòdcast, ràdio, documental…) a nivell mundial.