Formes de consum

En els últims anys el True Crime s’ha convertit en un gran espectacle per a audiències massives, així mateix deixant una gran varietat de formes de consum. La fascinació que ha desenvolupat la societat al voltant dels episodis criminals ha generat un moviment impossible de ser ignorat per cap plataforma VOD, principals productores de l’entreteniment actual, convertint l’emissió de True Crime en qualsevol format un dels negocis més rendibles. Netflix o HBO són un exemple de grans plataformes que mostren el format habitual de producció sobre docusèries de True Crime.

Aquest gènere el podem trobar en format literari, com poden ser llibres i revistes, o audiovisual, com cinema, televisió, pòdcast.

Format literari:
·Còmic: el format de còmic dins la difusió del True Crime es va començar a popularitzar a partir dels anys 40. Aquest format es va començar a desenvolupar gràcies a la publicació de la sèrie de còmics Crimes Does Not Pay on cada còmic relatava històries vertaderes d’assassinats i gàngsters.

 

 

 

 

 

 

 

·Llibres: els llibres de True Crime, encara i havent perdut la seva popularitat durant les últimes dècades amb la introducció dels formats audiovisuals, continuen sent reconeguts com les bases dels inicis del True Crime i continuen comercialitzant-se com una font d’informació fiable i amb narracions de qualitat. Com a exemple tenim el llibre “L’adversari” d’Emmanuel Carrère, considerat un dels llibres pioners dels relats reals amb una narrativa similar a la que podem trobar als pòdcasts actuals de Crims.

 

 

 

 

 

 

 

Format audiovisual:
·Pòdcast: el format de pòdcast de True Crime es va començar a popularitzar amb el començament de la difusió d’aquest, al principi dels 2000. Aquest format es basa en una narració solament en àudio del crim.
Un dels pòdcast més famosos dins del gènere s’anomena Serial, que narra els fets al voltant de la mort d’Hae Min Lee, i que és considerat el primer pòdcast de True Crime en arribar a els 5 milions de descàrregues.

·Cinema documental: el format de cinema documental, igual que el del pòdcast, dintre del gènere ha guanyada popularitat durant l’última dècada. Aquest format es basa a unir una narració del crim pròpia del gènere periodístic amb una cinematografia de qualitat que ajuda a recrear els fets. Una característica d’aquest format és que es troben una gran quantitat de documentals que deixen un final obert o intenten posar en dubte qui ha sigut l’autor del crim, fins i tot en casos suposadament tancats.
Entre les docusèries més populars dels últims anys trobem l’exemple de “Conversaciones con asesinos: las cintas de Jeffrey Dahmer”, sèrie que va transformar el cas de Jeffrey Dahmer en una icona tan sols en les primeres setmanes de l’estrena.