"Els docents són les llevadores de la societat del coneixement"
TECNOLOGIA I METODOLOGIA?
Aquest vídeo planteja de forma simple i divertida el que hauria de ser una reflexió seriosa tant en els claustres de mestres com en les altes esferes del departament d’educació.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/IJY-NIhdw_4" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ah! Els que vulgueu inserir un vídeo del Youtube a un article o una pàgina del bloc i tingueu dubtes, cliqueu aquí.
PARTICIPEU EN EL DEBAT APORTANT ELS VOSTRES COMENTARIS: TECNOLOGIA/METODOLOGIA?
Fa pensar, i molt!
Noves tecnologies, amb el mateixos mestres?
Noves metodologies, amb els mateixos mestres?
Què volem aconseguir?
Què demanem a l’escola i als seus mestres?
Vivim en una realitat que no podem ignorar, però tots els canvis volen temps. Treballem amb persones, el resultat no és avui per demà.
Cal fer bones i adequades inversions per obtenir bons resultats.
Cal temps, confiança, il.lusió, revisió, valoració i modificació de la tasca que es va fent.
Comparteixo que parlar i reflexionar sobre aquests temes és important, forma part de la revisió de la vida que hi ha en les escoles. L’escola és rica en punts de vista perquè la formem persones diferents, aquesta mateixa riquesa fa que prendre decisions conjuntes sigui més lent però ,sovint, més enriquidor.
Realment sí que fa pensar. A tots ens agraden les noves tecnologies i depenem d’elles, ens agradi o no, és allò de “renovarse o morir”.
Però què se n’ha fet d’aquella agradable sensació de passar pàgina, de l’ olor del paper , el color roig d’uns fulls oblidats i vells..
Amb suport visual i auditiu tot és més engrecador, més divertit, però sobretot més fàcil. No cal estar-se durant uns minuts quiet davant d’un llibre ni pensar amb els ulls tancats, cada vegada costa més pensar. I com era aquella paraula? …Ah, sí, ESFORÇ!!. Sabem què vol dir això? Perquè jo crec que no. Volem respostes ràpides i fàcils.
I què esperem dels mestres? Què esperem de nosaltres?
El que sí que tinc molt clar és que ni l’educació actual i de futur és tan efectiva ni l’educació de tota la vida o clàssica és tan dolenta.
El cas és que se’ns estan obrint tantes portes que no sabem per quina hem de passar. I això crea un cert desencís en veure que no ho podem atrapar tot, i al mateix temps il·lusió per aprendre i poder transmetre allò que hem après.
Bon dia!
Molt bé Lurdes per plantejar aquest debat.
El que jo penso és que un mestre amb il·lusió està per damunt de la tecnologia i també de la metodologia.
Sé que no sempre es pot mantenir perquè de vegades la vida et dóna batzegades d’aquelles que si no et maten et fan més fort.
Però quan superes adversitats i t’adones que pots tornar a començar, no hi ha res que t’ajudi més que la mirada dels nens i les nenes que t’esperaven impacients que retornessis i que sense prejudicis et donen una segona oportunitat.
La recepta de la il·lusió, barrejada amb la implicació i sovint amb una grossa mesura de coratge et fan ser aquest mestre valent que no té mandra per aprendre tantes noves tecnologies, tantes noves lleis, tants nous reptes i tantes noves metodologies.
Tots nosaltres som capaços. I si ho fem junts encara molt millor.