Monroe’s Cafè, Mollet del Vallès, dijous 5 d’agost del 2010, 12.25 h. del migdia

Espai escènic
Asseguda en una cadira d’acer i de fusta massissa, de color roure, amb mig biquini (l’altre mig, el tinc entre els dits), un cafè amb llet en tassa “è il caffé”, un cendrer de vidre que, de moment, no utilitzaré, una caixeta (metàl·lica, verda, de Voll-Damm Doble) de tovallons que agraeixen la meva visita i l’esbós de la introducció de l’Antologia…

Un pardal encuriosit (afegeixo un aclariment: un pardal més aviat afamat) s’ha col·locat sobre el respatller d’una de les altres tres cadires buides de la meva taula, observant com omplo el pap. Els seus menudíssims i suplicants ulls s’han posat “de genolls” davant meu. Ens hem comunicat visualment: li he ofert un bocí de pa de motlle (això sí, sense formatge), i ell, tot i la seva ambigua fragilitat, l’ha agafat d’una revolada del terra i ha fugit rabent, content com unes pasqües.

Carme Ramilo i Martínez

http://danielamarquezb.blogspot.com/