L’olor de tu s’ha confós amb l’aroma de sal
d’una cala solitària que batega en el record…
Ni un sol instant, la meva ment aconsegueix
deslliurar-se del cadenat del teu somriure dolç.
I em sento presonera dels teus mots,
de la tebior de la teva pell…

Carme Ramilo i Martínez

Llançà, 20 agost 2008