I la màquina de cafè mutila l’encant de la visió del carrer:
una vorera humida pel contacte sensual amb la pluja,
una pell del mar seduïda per la grisor atractiva del cel,
unes barques que reposen amb total quietud,
després d’haver fet l’amor amb la nit.
I jo, davant aquesta visió enamoradissa i inevitable,
fosa en desig de viure cada sensació, ara i aquí…
Carme Ramilo i Martínez
Llançà, 28 març 2009
Una descripció perfecta de la sensació d’un moment de contemplació on es barregen diferents sentits. Quants moments, situacions, espais ,se’ns escapen de les mans? Seria meravellós poder captar-los tots i transmetre amb paraules el que ens provoquen. He vist les barques, he sentit l’aroma que desprèn la vorera humida, la brisa del mar…
Realment, Rosa, una situació, aparentment quotidiana, ens pot posseir d’una manera tan increïblement roenta…