Quan pensem en la bellesa ens venen al cap referències com les supermodels, actors i actrius o el maquillatge. Però si haguéssim d’escollir el màxim exponent de la bellesa, una bona elecció serien les Misses, o reines de la bellesa. Aquestes dones es dediquen a estar sempre perfectes. Com hem explicat abans, la bellesa és subjectiva, per tant, els criteris per escollir la guanyadora, s’establiran d’acord amb els cànons de la societat en concret. Ens sembla un món molt interessant l’evolució de la concepció de la bellesa, que ha afectat directament als criteris d’aquests concursos. En un inici, les qualitats per guanyar aquests concursos estaven basades en criteris superficials. Amb el pas del temps, acompanyat per l’empoderament de la dona, els concursos han requerit dones amb recursos intel·lectuals, socials i personals. Es valoren els estudis acadèmics, l’èxit laboral, la consciència social. Hi ha hagut una evolució de valorar la bellesa únicament a valorar la totalitat de la persona.
Vam contactar amb Lucia Jiménez, una noia de Sabadell, estudiant de psicologia, que ha participat en concursos de bellesa.
-Hola, bona tarda Lucia, a continuació et farem algunes peguntes sobre el món dels concursos de bellesa, ens agradaria que a les teves respostes estiguin presents els cànons de bellesa.
– Hola, molt bona tarda.
– Primerament, explica’ns una mica de tu, i com vas arribar al certamen de Miss Espanya.
– Jo tinc vint anys, em dic Lucia Jiménez Morcuende visc a Sabadell i estudio Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig participar en la “Miss Supranational Espanya” després de guanyar el certamen de “Miss Supranational Catalunya”. Des de l’organització d’aquest concurs em van contactar per un missatge directe d’Instagram. Em va sorprendre molt que volguessin que participés, però em vaig animar i vaig anar-hi al càsting.
– Que va ser el primer que et va passar pel cap, quan et van dir de participar-hi?
– La primera idea que jo vaig tenir va ser més negativa que positiva, ja que jo tenia un estigma i una idea concreta generada sobre aquests tipus de concursos, i no em feia molta gràcia, però feia molt de temps que m’havia plantejat el fet d’incorporar-me al món de la moda. Encara que no m’havia plantejat fer-ho d’una manera tan relacionada amb el món de la bellesa, sinó mitjançant agències de models. Al final vaig decidir anar-hi, per viure una nova experiència.
– Amb què finalitat es fan aquests concursos i amb quin sentit?
– Bé, jo crec que els concursos d’avui dia, hem de concevir-los com una evolució d’aquells primers que es celebraven fa 50 anys. Aquella època era molt diferent d’aquesta. La percepció dels concursos ha canviat molt al llarg dels anys, ara no segueixen el mateix funcionament ni les mateixes normes. Crec que ho pots enfocar de dues maneres; ho pots enfocar d’una manera positiva, per exemple la meva experiència ha estat bona, he conegut un gran grup de dones, i hem compartit moltes experiències, ens hem ajudat. També ho pots enfocar d’una manera negativa, entrar i pensar que tota la gent que et trobaràs allà són males persones o que et volen destruir la vida. En el meu cas no ha estat així. No sé si és el cas de les altres companyes, però per experiència, ningú m’ha intentat destruir la vida, la meva autoestima no ha baixat,… Jo crec que has de tenir molta força mental i l’autoestima ben assolida, si et planteges entrar en un d’aquests concursos, perquè si tens una autoestima que és inestable, sí que potser pateixes.
– Què has après en aquest recorregut?
– Doncs he après moltes coses, més de les que em pensava al principi de l’experiència. No és només un concurs per demostrar que ets guapa, que és el que sol pensar tothom, sinó que hem fet classes de protocol, classes d’oratòria, d’aprendre a parlar, hem fet tallers d’autoestima, entre nosaltres ens hem explicat moltes coses, experiències dolentes que hem viscut, m’he obert àmpliament amb altres dones que són completament diferents de mi i també he après. Ha estat una experiència que m’ha proporcionat molta empatia, m’ha ensenyat a posar-me en el lloc d’altra gent. Sobretot m’emporto amb mi la part personal, la part que he après amb el grup de noies amb el que he estat, i no tant amb si he après a fer passarel·la o a posar.
– Creus que hi ha un cànon establert per ser miss?
– A veure això depèn del concurs amb el qual estiguis, perquè per la gent que no tingui ni idea, hi ha molts tipus de concursos, no tots són iguals. Hi ha concursos per persones transsexuals, per homes, els místers existeixen i a més són superfamosos. També hi ha concursos de persones curvys. Jo no estic d’acord amb aquestes classificacions de les persones, però bé, això, depèn del concurs en el qual estiguis, per exemple al “Miss Supranational Catalunya”, totes teníem cossos diferents. Hi havia unes més altes, d’altres més baixes, unes més primes i altres més grasses. Érem una varietat molt gran de noies, no hi havia un cànon establert que totes havíem de complir. Les quatre noies que hem guanyat de Catalunya, també tenim cossos molt diferents i no ens assemblem gens. Al meu concurs en concret no hi ha un cànon establert, sé que hi ha d’altres que si, és inevitable dir-ho, però al meu no hi havia.
– Que ha canviat des que ets miss?
– A veure doncs realment a la meva vida quotidiana, al dia a dia, no ha canviat res. Jo segueixo anant a la universitat, segueixo treballant, segueixo fent la meva vida, estudiant, segueixo fent tot el que feia abans. És veritat que ara en el recorregut cap a Miss Espanya, hem d’assajar, hem de fer projectes socials, hem de fer vídeos, hem de moure’ns molt a les xarxes socials, potser el que més ha canviat ha estat això, la imatge que haig de donar a les xarxes. He de ser jo, perquè òbviament no puc ser una altra persona a internet, però sí que és veritat que hem de cuidar una mica més la imatge, perquè ara representem a una província, a una franquícia d’aquesta província i els jutges no volen coronar a una persona que després els hi doni mala imatge en aquest sentit. Potser el que més ha canviat és el fet d’anar amb cura del que penjo a xarxes socials.
– Com ha sigut la teva relació amb el menjar durant tota la teva vida, i sobretot durant la preparació del certamen?
– A veure, doncs jo amb el menjar he tingut una relació una mica inestable, perquè depenent de l’etapa de la vida a la qual estava, tenia o molt bona o molt dolenta relació amb el menjar. A mi ara m’encanta menjar. Però en èpoques concretes podia ser molt dolenta, de menjar-me el cap molt, per posar un exemple; quan vaig iniciar l’etapa a l’institut és quan més problemes vaig tenir amb el menjar, potser perquè vaig comparar-me més amb altres noies. Vaig començar a estar a les xarxes socials, a veure cossos ideals de noies, que no totes hem de ser com aquelles noies que jo veia, però em pensava que si, i va ser la pitjor etapa que vaig tenir amb la relació al menjar. Quan ja vaig tenir més maduresa mental, quan vaig començar a ser més adulta, la relació va començar a ser bona. Durant la preparació del concurs he menjat superbé, no he deixat de menjar mai, he passat a menjar millor, i ja no per aprimar-me, sinó que quan menges sa, et sents millor amb tu mateixa també. Jo crec que tens més energia, realment el menjar processat i tot aquest tipus de menjar, no sé si ens aporta moltes coses bones. Ara mateix tinc una bona relació amb el menjar.
– Moltes gràcies Lucia per haver respost a les nostres preguntes.
– De res, gràcies a vosaltres per haver comptat amb mi.
Per acabar de finalitzar cada apartat, hem fet una conclusió per cadascun a part de la general, en aquest enllaç pots llegir les conclusions específiques i generals: https://blocs.xtec.cat/cosperfecte/5-conclusions/