Que són els TCA?

Els TCA (trastorns de conducta alimentaria) són trastorns psicològics greus que comporten greus alteracions a la conducta alimentaria. Les persones a les quals afecten, pateixen de molta preocupació pel seu pes, imatge corporal, alimentació…
Això pot causar malalties corporals importants, i en casos molts greus pot causar la mort, sigui per suïcidi o desnutrició.

Per curar-se s’ha de fer un tractament amb un equip multidisciplinari, el tractament és llarg i intens, ja que la persona a la qual l’afecten aquests tipus de malalties normalment no és conscient de la situació en la qual es troba. La persona hi creu que no necessita cap tractament, ja que pensa que està bé . El tractament et fa veure que no estàs bé.

Quina és la causa dels TCA?

Els TCA no venen de sobte, sinó que hi ha un progrés, on comences a patir alguns dels símptomes o comences a fer algunes coses, que són un avís. Són molts els factors que poden influenciar a l’aparició d’un TCA.
Existeixen factors de tipus genètic, psicològic, sociocultural, familiar i personal. Tots aquests factors poden ser-hi desencadenants d’un TCA.

Quina és la prevalença d’un TCA?

A Espanya els últims estudis realitzats el 2018, deixen constància que la taxa de prevalença d’un TDA en població adolescent gira al voltant del 4,1%-4,5% entre els 12 i els 21 anys.
L’anorèxia es situa a un 0,3%, i la bulímia a un 0,8%  de prevalença i els TCA no especificats amb un 3,1% per part de la població femenina entre 12 i 21 anys.

Qui pot ser un perfil de risc per tenir un TCA?

Un perfil de risc, seria una dona adolescent, la qual practiqui un esport amb altes exigències estètiques, com pot ser el ballet, l’atletisme, la natació…
El 90% de persones que pateixen o han patit un TCA són dones.

TIPUS DE TCA

Anorèxia nerviosa

Característiques de l’anorèxia nerviosa:
1-Restriccions i reduccions a la ingesta nutricional que provoquen una pèrdua de pes.
La pèrdua de pes pot venir donada d’una dieta de moltes restriccions alimentàries i un ús abusiu de l’exercici físic (AN restrictiva), o bé pot venir de l’autoprovocació del vòmit i l’abús de l’ús de diürètics i laxants (AN Purgativa).
2-La por intensa a guanyar pes fins al punt de convertir-se en una obsessió. També pot derivar a una obesitat, conducta que intervé a l’augment de pes.

3-Insatisfacció corporal: alteració a la percepció del pes i silueta corporal. Una persona amb un índex de massa corporal inferior a la necessària (18,5 kg/m²), pot veure’s grassa o amb mesures desproporcionades a la realitat. A pesar de la pèrdua de pes significativa, les persones tenen por a arribar a l’obesitat. Presenten conductes evasives cap al menjar amb accions compensatòries per contrarestar el que s’ingereix amb una hiperactivitat física desmesurada i conductes purgatives (vòmit autoprovocat, abús de laxants diürètics o ènemes).

L’anorèxia nerviosa genera un impacte molt negatiu a la vida de la persona que la pateix, en l’àmbit familiar, social, acadèmic, laboral i emocional. L’aparició dels símptomes és de forma progressiva i cal estar alerta amb els signes que ens poden fer sospitar la presència d’aquesta malaltia. Una detecció precoç és molt important per fer un bon diagnòstic i tractament.

Hi ha dos tipus d’anorèxia nerviosa:

-Restrictiva: La pèrdua de pes, deriva d’una dieta, la falta de menjar i l’exercici obsessiu, als últims tres mesos no hi ha requerit a purgues ni afartaments.

-Purgativa/Compulsiu: als últims tres mesos la persona ha patit episodis recurrents d’afartaments i purgues (vòmit autoprovocat o utilització incorrecta de laxants o diürètics).

Objectius del tractament contra l’anorèxia nerviosa:
-Aconseguir un estat nutricional mínim compatible amb la salut física i psicològica.
-Corregir les alteracions de la imatge corporal.
-Disminuir/suprimir la por a guanyar pes i als aliments.
-Corregir qualsevol conducta inadequada.

Hi ha algunes malalties que es poden confondre amb l’anorèxia nerviosa, com poden ser malalties endocrinològiques, infeccioses, digestives, pancreatitis crònica, malaltia celíaca o càncers. També poden ser malalties psiquiàtriques, com la depressió, fòbies, trastorn obsessiu-compulsiu o trastorn per ansietat.

Bulímia nerviosa

La bulímia nerviosa es caracteritza per:
1-Episodis d’atracons (ingesta voraç i incontrolada), s’insereix una gran quantitat de menjar en poc temps i generalment en secret.
2- Presencia de conductes compensatòries inadequades per intentar rebaixar l’efecte de la sobre ingesta, mitjançant vòmits autoprovocats, augment de l’activitat física, dejuni i l’ús de laxants o diürètics.
3-Preocupació pel pes i la silueta, no és necessari que es presenten alteracions al pes, ja que es pot presentar amb un pes normal, sobrepès i baix pes.

La bulímia nerviosa passa molt desapercebuda, ja que la gent ho viu amb un sentiment de vergonya i culpa. No se sol demanar ajut, i si es demana és quan ja està massa desenvolupat.

Objectius del tractament contra la bulímia nerviosa:
-Disminuir/eliminar els afartaments.
-Disminuir/eliminar els vòmits i l’ús de laxants.
-Normalitzar l’exercici físic.
-Normalitzar uns hàbits alimentaris.
-Normalitzar el pes (depèn del cas).
-Normalitzar els paràmetres biològics (analítiques)
Les malalties de l’aparell digestiu, com és el cas de l’úlcera gàstrica, la malaltia inflamatòria intestinal o el diverticle de Zenker, poden confondre’ns de vegades amb la bulímia.

Trastorn per afartament

1-Episodis d’ingesta compulsiva de forma recurrent. Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa. La diferència principal és que la persona que pateix un trastorn per afartament no realitza conductes compensatòries (vòmit autoinduït, abús de laxants o diürètics, dejunis, exercici físic en excés, etc.). Com que no hi ha conductes compensatòries, en la majoria de les ocasions hi ha un gran augment de pes i pot arribar en alguns casos a l’obesitat.
2-Profund malestar en recordar els afartaments: és habitual que la persona que té aquest trastorn presenti símptomes depressius. Una de les conseqüències més habituals del trastorn per afartament és patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per a la salut: diabetis, hipertensió, colesterol, etc.
3-Es donen almenys un dia a la setmana durant tres mesos.

Veritats i mentides dels TCA:

L’anorèxia i la bulímia són els unics TCA.

Fals. A més de l’anorèxia i la bulímia, hi ha altres TCA com el trastorn per afartament, el trastorn de la conducta alimentaria no especificat (TCANE), el PICA, el trastorn per ruminació i el trastorn per evitació / restricció d’aliments. A més, cada vegada es parla més de nous diagnòstics, entre els quals es contemplaria l’ortorèxia (obsessió pel menjar saludable), la vigorèxia (obsessió per l’esport acompanyat d’una dieta estricta) i l’addició al menjar (desig intens cap a un tipus concret d’aliments que desencadenen el cansament), etc.

L’anorèxia és el TCA més freqüent.

Fals. Encara que es parli més de l’anorèxia, els TCA més comuns són la bulímia i el trastorn de conducta alimentaria no especificat (TCANE).

Sempre que algú pateix un TCA ha de ser o estar prim.

Fals. En molts casos, la persona que pateix un TCA està en baròmetre de pes normal. Una persona afectada no necessàriament ha d’estar en infrapés.

Els TCA mai es curen del tot.

Fals. Només a un 10-20% de les persones afectades per un TCA, se’ls hi torna una malaltia crònica. Pel restant; un 20-30% es curen parcialment, i un 50-60% es curen totalment.

Algú que pateix un TCA ho té perquè “ho ha buscat”

Fals. Ningú tria patir un TCA. Són trastorns que provoquen un fort sofriment a la persona que el pateix, i al seu entorn. Sempre té un origen multicausal, mai es produeix només per un sol factor. Es produeixen per diversos factors, individuals, socials, familiars, per això hi ha persones més vulnerables a patir-ne un.

Els TCA són coses de dones joves

Fals. Encara que els TCA afecten més a les dones, ja que 9 de cada 10 casos són de dones, afecten els dos gèneres. Cada vegada trobem més homes que pateixen un TCA. L’edat amb més prevalença de sofrir un TDA és l’adolescència, encara que cada vegada més cops, hi ha casos més primerencs, caps als 8 o 9 anys.

Els afartaments propis de la bulímia i el trastorn per afartament és un problema de força de voluntat.

Fals. Quan parlem de bulímia i trastorn per afartament parlem de trastorns mentals que es caracteritzen per la incapacitat de la persona afectada per controlar la ingesta d’aliments. De cap manera es tracta de falta de voluntat

L’abús de laxants ajuda a la pèrdua de pes.

Fals. Els laxants provoquen un augment del ritme intestinal. Un abús d’aquest, et fa perdre aigua i minerals, però no es perden nutrients, ja que la majoria ja han sigut absorbits pel cos. L’Ús desproporcionat de laxants pot provocar fort danys al sistema intestinal.

Una vegada es superen els TCA no queden seqüeles.

Fals. Els TCA poden causar seqüeles de tipus psicològic i físic
Psicològic: Els pacients que han patit al mateix temps depressió, ansietat generalitzada o problemes d’addiccions, poden tenir seqüeles psicològiques amb el pas del temps i afectar a l’àmbit social.
Les seqüeles físiques depenen del TCA que hagis passat.

Com podem ajudar a una persona que està patint un TCA?

Quan veiem a alguna persona propera a nosaltres, que té alguns dels símptomes mencionats anteriorment, el primer que hem de fer, és parlar amb un adult de confiança o una psicòloga. Mai hem de menysprear, el trastorn i el com se sent la persona. No hem de culpar a la persona perquè li estigui passant el que li ha passat, igual que no culpem a una persona per patir càncer, amb això igual, ningú escull patir-ne un TCA. No pressionar constantment a la persona amb el tema, aquesta malaltia no el defineix.

Relacionats amb els TCA

Actualment existeix molta informació a internet que podem consultar per poder informar-nos millor del tema. S’han fet algunes pel·lícules, que poden ajudar molt a entendre el que és patir un TCA, i a part són molt entretingudes de veure.

Pel·lícules

Sobre aquest tema s’han realitzat diverses pel·lícules, aquestes són algunes de les més famoses:

Hasta los huesos
My skinny sister
Perfect boy
Thin

Reportatge sobre experiències amb els TCAs:

Eso no se pregunta (trastorns alimentiaris): https://youtu.be/ae9LqGsW5Ug

Per acabar de finalitzar cada apartat, hem fet una conclusió per cadascun a part de la general, en aquest enllaç pots llegir les conclusions específiques i generals: https://blocs.xtec.cat/cosperfecte/5-conclusions/