Què és?

El moviment body positive, és un moviment social inicialment creat per empoderar els cossos marginats i no mostrats pels mitjans de comunicació, mentre al mateix temps, es reta per canviar les formes en les quals la  societat presenta i veu el cos físic. El moviment reivindica l’acceptació de tots els cossos sense importar l’habilitat física, la talla, el gènere, la etnia o l’aparença. Encara que s’emfatitza sobretot en gent vella, no-blanca, de talles grans, no- CIS, o consta d’alguna disabilitat física, a l’hora de ser escoltats i reconeguts als mitjans socials i de comunicació.

Punts de vista

Els i les activistes body positive, creuen que la talla és una de les moltes maneres en què els nostres cossos estan situats en una jerarquia de poder i conveniència. Aquests estan treballant juntament amb altres moviments de justícia social per fer cridar l’atenció a la societat sobre els problemes de intersecció entre ètnia, gènere, sexualitat i capacitat física.

La meta del moviment és destruir uns estàndards o cànons de bellesa irrealístics i construir confiança i amor propi en un mateix i altres. El moviment estableix la noció de que la bellesa és un constructe de la societat i planteja, que aquest constructe, no ha d’infingir la capacitat d’algú de sentir confiança en si mateix i/o autoestima. La idea que envolta el moviment, es centra en la noció de que les persones necessiten estimar-se a si mateixes al màxim mentres que accepten els seus rasgs físics.

El body positive troba les seus arrels en el moviment d’acceptació de la grassor, així com de la associació nacional per avançar l’acceptació de la grassor, degut al foment de la normalització de cossos més grans. El body positive es crea per donar representació a cossos no mostrats en els medis de comunicació, i mentres que qualsevol persona pot formar part del moviment, aquelles persones amb cossos normatius es poden considerar aliats i deuen promoure els organismes insuficientment representats. De forma contrastada, la imatge positiva sobre el cos i l’amor propi són per tothom i abarca tots els tipus de cossos per a ser apreciats.

Encara que el body positive és percebut com l’acceptació de tots el cossos, dins d’aquest moviment el band femení, està molt motivat per abogar per la normalització del vell corporal, els fluids corporals, la menstruació i per desafiar les idees preconcebudes respecte a l’aparença d’una dona.

 

Historia

La reforma del vestit victorià (Victorian Dress Reform):

Com a part de la primera onada de feminisme de 1850 a 1890, va haver-hi un moviment anomenat la reforma del vestit victorià, que buscava posar final a la tendència per a les dones de tenir que modificar el seu cos mitjançant l’ús de corsets tirants per ajustar-se al estàndard social de cintures diminutes. La pràctica de encorsetació va provar tenir molts riscos per a la salut, a part de ser increíblement incòmode per a les dones que seguien la tendència. En aquell moment les dones eren criticades tant si no aconseguien reduir la seva cintura com si la reduïen massa. Això va portar un sentiment de “derrota”, ja que res semblava satisfer a les contraparts masculines. Com part del Victorian Dress Reform Movement, les dones també van lluitar pels seus drets a portar pantalons.

L’acceptació de tots els tipus de cos – independentment de la mesura de la cintura – va ser el lema principal del moviment, que a la vegada va ser un dels primers d’aquest caire.

          

First wave

Al 1967, la radio de New York, va acollir a Steve Post que va organitzar un “fat-in” al Central park. Ell deia que el propòsit de l’event era “protestar contra la discriminació al col·lectiu de la gent grassa”. Cinc mesos després de l’event Lew Louderback va escriure un assaig titulat “More people should be fat” (més gent hauria de ser grassa), com a prova de la discriminació que va patir la seva dona degut a la talla que portava. L’assaig va iniciar un nou moviment que tenia com a meta abolir la “gordofobia” i la errònia creença que porta a pensar que estar grass implica sempre no estar sà. La contribució de Louderback va inspirar la creació de la National Association to Advance Fat Acceptance al 1969 (creada per Bill Fabrey). Aquesta tenía la missió de acabar amb la discriminació basada en el índex de grasa corporal. El NAAFA es dedicaba a cambiar el diàleg sobre l’obesitat i la salut, i compartir / expandir coneixement sobre la distinció entre ser gras i tenir una obesitat insalubre. Health at Every Size, va ser una iniciativa resultant del NAAFA , que defenia el concepte de que la salut estaba millor determinada quan es feien tests mèdics, que no per l’observació empírica de la grasa d’algú.

 

Second wave (1990’s)

La segona onada del moviment body positive va prioritzar que gent de totes les talles i mesures tingués un lloc on sentir-se còmodes i fer exercici tots junts. ja hi havia programes fets específicament per gent amb sobrepès. És centraba en la comoditat i l’acceptació mitjançant gent amb les mateixes necessitats i opinions respecte al moviment.

Third wave (2000’s)

Desde el 2012, i el popular fenomen de llançament d’aplicacions com xarxes socials a la comunitat d’internet, hi ha hagut una major presència del moviment. El moviment va desafiar els estàndards irrealístics de bellesa com; la pell suau, la figura del cos, i la abolició de qualsevol tipus d’imperfecció. La model i feminista Tess Holiday va fundar @EffYourBeautyStandards, que va portar suport al moviment. Després de fundar el moviment, Tess es acceptada a Milk Management , una agencia Europea, de la que formarà part sent la primera model que supera la talla 52, tenint una talla 58. Des de llavors Instagram ha sigut utilitzada com una plataforma per aconsellar dintre del moviment body positive. Els pioners en intentar-ho en aquesta plataforma van contactar amb marques i anunciats per promoure el moviment. Al 2016, Mattel va realitzar una línea de Barbies amb el nom “Fashionistes”, que incluien tres tipus de cossos, set colors de pell, vint-i-dos colors de ulls i vint-i-quatre estils de cabell diferents per tal de ser més inclusius. Contribuint també amb el body positive trobem artistes de UK i USA, que han produït un munt de obres mostrant diferents tipus de cossos nus.

  

Psicología

El moviment Body Positive, ha sigut revolucionari per l’efecte que causa en la psicología d’una persona. Aquest anima als partícipes a veure la autoacceptació i l’amor propi com a trets que dignifiquen a una persona. El moviment es basa en la imatge, que a la vegada basa el seu sentit d’autoestima en gran mesura en la seva aparença física i lo bé que es percep un a sí mateix. Al camp de la psicología, això es referit com a autoestima contingent d’aparença, i pot ser altament perjudicial per a la imatge corporal d’un individu. El grau en que algú es sent orgullós de la seva aparença física es coneix com a autoestima de la aparença. Les persones que cauen sota el paraigües d’aparença contingent i autoestima posen gran esforç en buscar la millor forma de sentir-se el millor possible. Aquest cas concret, només és bo quan un individu es sent bé amb si mateix, però és extremadament negatiu i inductor d’ansietat quan algú no es sent bé amb si mateix.

La psicologia del moviment va més enllà de sentir-se bé. El moviment está ademés reconegut com una part important del benestar físic i emocional, ja que s’ha trobat que tenir una imatge negativa del cos o també conegut com a insatisfacció amb el cos, ha sigut relacionat amb problemes mentals i físics, com trastorns de conducta alimentaria, depressió, dismorfia corporal, i molts més. El body positive va començar una expansió de la conscienciació al voltant dels problemes que podíen causar la Anorexia o la Bulimia. El moviment està començant a entrar en marques o companyies que no s’atrevíen a parlar d’aquests problemes greus. I s’està expandint per mitjans amb molta repercussió, fet que podria crear una propera generació plena de coneixement sobre antics temes tabú i molta conscienciació.

Inclusió

El moviment body positive se centra extensament en dones, reconeixent que els estàndards de bellesa socials són més prevalents per a les dones del que són pels homes. Encara que, els homes , tal com les dones, s’han d’enfrontar a pressions socials similars, i encaixar dintre d’un prototip concret de el home masculí “ideal”. Algunes qualitats que s’inclouen dintre d’aquest prototip són l’altura, rectus abdominus muscle, una part superior del cos ample, braços musculats, espatlles amples, muscles pectorals,…Els homes poden enfrontar-se a ansietats similars a les de les dones, i sentir pressió per mantenir o aconseguir la forma dels muscles que entrin dins del prototip, poden totalment lluitar amb la seva imatge corporal. Els homes i els nois també passen per trastorns i reaccions respecte a la seva imatge com dismorfia, bulímia i anorexia nerviosa, … Encara que està menys acceptat i menys parlat i/o reconegut. El body positive segueix sent objecte de gran preocupació i debat respecte a les poblacions femenines, però segueix aplicant-se a persones de tots els gèneres, edats, etnies, preferències sexuals, religions i sexes.

Influència de les marques i xarxes socials

El moviment body positive ha jugat un rol important en la influenciació de campanyes de marketing per a les grans empreses. En 2004, Dove va llançar la seva campanya “Real Beauty”, els comercials i anuncis de la qual, representaben a dones de diferents tipus de cossos i colors de pell variats, de manera que retractaba acceptació i positivitat de cara als seus cossos. A la seva web, Dove presenta el seu projecte “Dove self-esteem project” com una missió per a ajudar a gent jove a treure el seu màxim potencial mitjançant confiança en un mateix i educació en aprendre a estimar-se. La companyia també treballa i recauda diners per a associacions / organitzacions que tracten els TCAs.

Al 2017, la firma de llençeria americana, Aerie, va llançar una campanya anomenada “AerieReal”, en la que la companyia prometia no retocar ni photoshopear les fotos de les modelos, de tal forma que es fomentés l’acceptació a pesar de la cel·lulitis, les estríes o els mitxelins. La marca també ha començat a ser més inclusiva i treballar amb models de talles grans.

Al 2019, Decathlon, va crear la #LeggingsforEverybodycampaign per tal de aumentar la autoestima i seguretat dels clients durant la seva jornada esportiva.

Recentment, els paradigmes de les xarxes socials, han estat canviant de impulsar ideals de bellesa femenina a desafiar aquest ideals mitjançant l’empoderament i la inspiració relacionats amb la imatge. S’han creat hashtags com #IWokeUpLikeThis #EffYourBeautyStandards #HonorMyCurves #CelebrateMySize #GoldenConfidence i  #ImNoModelEither

Si bé, estudis sobre les xarxes socials i la imatge corporal, estan encara en els seus primers passos, sembla que hi ha una correlació entre l’ús de les xarxes i les preocupacions sobre el cos. La imatge corporal tendeix a veure’s positiva o negativament afectada per el contingut al que la gent està exposada a les xarxes. 

Per acabar de finalitzar cada apartat, hem fet una conclusió per cadascun a part de la general, en aquest enllaç pots llegir les conclusions específiques i generals: https://blocs.xtec.cat/cosperfecte/5-conclusions/