Després de finalitzar el treball podem concloure diferents idees i treure conclusions de les hipòtesis de les quals vam partir. La nostra investigació va començar amb una hipòtesi principal, de la qual estàvem bastant segurs que aprovaríem i confirmaríem. La hipòtesi era la següent, “Els cànons de bellesa ens afecten”.
Per experiències pròpies del dia a dia i observacions a xarxes socials o a esdeveniments de moda com catifes vermelles o passarel·les, ja ens havíem adonat del fort impacte dels ideals de bellesa. Una vegada feta una gran investigació sobre el tema podem concloure que, efectivament, els cànons de bellesa són una realitat a les nostres societats i una realitat molt present tant en nosaltres mateixos com en la societat en general.
Una vegada que la incidència dels cànons està més que confirmada, és interessant analitzar la manera i la intensitat amb la qual incideixen. Per comprendre aquest impacte dels ideals de bellesa, vam haver d’enfocar-ho des de diferents punts de vista que han donat com a resultat diferents apartats a la part teòrica. Aquests eren: les diferències entre els cànons de bellesa, els trastorns alimentaris, respostes de la societat com el body positive i quines són les mesures que prenem per adaptar els nostres cossos a allò que desitja.
A partir de la presa de consciència de l’impacte que tenen els cànons i com és de negatiu, vam crear una altra hipòtesi o plantejament: “Mai es pot arribar a una societat sense cànons, hi ha una certa part que apareixen intrínsecament de les relacions interpersonals” de la qual trèiem la següent conclusió, els cànons de bellesa són un constructe social creat per la mateixa societat concebuda com a conjunt de ciutadans, funcions socials i estímuls. El que ens fa pensar que en una societat on realment no es considerin uns cossos per sobre d’altres, pel seu propi funcionament, no s’establirien aquests patrons. Si no hi hagués una consideració superior d’alguns cossos sobre d’altres, per exemple, no hi haurien uns criteris tan limitats per dedicar-se al modelatge, o les marques de roba no se centrarien només a fer talles normatives, etc.
No obstant això, som conscients de dos importants errors en aquesta lògica. El primer inconvenient és que aquesta societat té cert natural utòpic, no sabem amb certesa si podria existir una societat sense cànons, precisament, perquè estem influenciats per ells. L’altre idea que s’ha de tenir en compte és que una societat com la nostra no podria aconseguir un pensament lliure de cànons perquè des de petits hem crescut amb una jerarquia corporal definida que ha quedat totalment integrada en el nostre pensament.
A part de les conclusions generals, les que hem esmentat i explicat als paràgrafs anteriors, hem tret altres conclusions bastant diferents entre si, ja que durant tot el treball, toquem diferents temes. Per això de cada apartat del treball hi ha conclusions molt interessants a comentar.
Conclusions de la part teòrica:
Proporció Àuria:
Dintre del que és bell sempre trobem unes característiques objectives i universals dictades per les matemàtiques. La llei de la proporció àuria (una proporció misteriosa i perfecta perquè està en tot allò que es crea), és una llei perquè s’aplica en tot l’univers.
La bellesa és subjectiva, depèn de la societat, cultura, religió… Però la raça humana des de temps remots ha volgut buscar una classificació de la bellesa. S’ha trobat aquest fonament en les proporcions matemàtiques i el número Phi. De tal forma que la bellesa es mesura conscientment o inconscientment.
Hi ha un terme mitjà universal bell, i els rostres que més s’acosten a aquest són els classificats com més atractius.
Diem que la bellesa té un factor universal i objectiu més enllà de tot el que és subjectiu i individual que depèn completament de les proporcions matemàtiques.
Diferències entre canons de bellesa:
Els cànons no són fixos, han variat constantment durant la història i els diferents llocs geogràfics i segueixen variant. Aquest senzill fet ens demostra que els cànons de bellesa són un constructe social i per tant, no són implícites en les persones humanes. Els canons han sigut creats i són aplicats per nosaltres. La història dels cànons de bellesa és un gran exemple de la naturalesa sexista dels canons. Per una banda els canons femenins han canviat i han sigut una part importantíssima de la vida social de la dona, i per l’altra banda, els canons masculins han patit molts menys canvis i no s’han imposat tan estrictament als homes.
El body positive:
Igual que els cànons de bellesa són un constructe social, i la societat i els seus integrants els han anat construint al llarg del temps, aquests mateixos també poden desbancar-los. Amb la caiguda dels cànons de bellesa es crea el moviment body positive, que mostra i acompanya en la seva lluita a qualsevol classe de persona, emfatitzant-se sobretot en aquelles, les quals els seus cossos han quedat marginats de l’àmbit social per publicitat, popularització…
Aquest moviment, no només ens ha demostrat que el benestar d’una societat depèn totalment dels ciutadans, sinó que nosaltres som qui tenim el poder de decidir què passa amb el món on vivim i si volem canviar-ho, perquè està clar que podem.
Els trastorns de conducta alimentaria:
Els TCAs són trastorns que poden afectar molt greument a les persones. És important que una societat tingui tot una sèrie de fonts d’informació, protocols i mecanismes de prevenció per aquests trastorns. Els testimonis de les persones que els han patit són realment sobrecollidors. A més, el procés de recuperació és prolongat i les recaigudes tenen molta potencialitat de manifestar-se en aquelles persones que ja han passat pels TCAs.
La nostra hipòtesi, era que el perfil d’una persona amb un TCA era d’una dona jove, la qual havia sigut jutjada pel seu físic durant la seva vida. Vam refutar la nostra hipòtesi amb la informació trobada i amb la pregunta següent feta a l’enquesta “Alguna vegada has actuat d’alguna manera per superar aquest complex i això ha portat conseqüències?, la qual va demostrar que la majoria de respostes a aquesta pregunta va ser per part de les dones.
Modificació del cos:
Els avenços tant teòrics com pràctics en múltiples disciplines com el maquillatge, l’esport i la nutrició i la medicina ens permeten actualment modificar el nostre cos fins a punts extrems. Al voltant de la possibilitat de totes aquestes modificacions sorgeixen moltes preguntes que s’apropen a la naturalesa de grans dilemes filosòfics. Per exemple, fins a quin punt una persona està disposada a perdre les formes originals del seu propi cos per tenir el que ella vol? O per exemple, quin camí hem de triar en el moment d’afrontar els canons? Modificació o Acceptació del cos?
Al voltant d’aquest tema, apareixen milers de qüestions que ens serveixen a tots per reflexionar i formar-nos una opinió crítica.
Conclusions part pràctica:
Anàlisi dels cànons de bellesa a les xarxes social:
Existeixen diferents tipus de perfils a les xarxes socials, més concretament a Instagram, l’objecte de la nostra anàlisi. Després d’analitzar perfils per grups, hem conclòs que hi ha patrons de comportament i diferències clares pel que fa a contingut a xarxes i acceptació corporal entre els diferents grups.
També hem confirmat que hi ha una relació lleugerament estreta entre l’acceptació dels cossos i les proporcions matemàtiques dels cossos.
Un altre aspecte a destacar i sobre el que tots hauríem de reflexionar és que la majoria de l’atenció es dirigeix als influencers normatius, deixant de banda els missatges socials i reivindicatius d’altres comptes amb menys acceptació social. És necessària la reflexió sobre els nostres referents, aquelles persones que suposen un desenvolupament social menor del nostre pensament reben la major part de l’acceptació i atenció. Ens podríem preguntar realment si s’ho mereixen i si estan tenint un bon impacte en la societat.
Anàlisi de les enquestes:
Les enquestes han sigut útils per confirmar diferents idees que teníem com a hipòtesis, com per exemple, la diferència d’impacte entre homes i dones o aquells complexos que apareixen més a algunes edats concretes.
Una de les conclusions més importants que hem tret de les enquestes han sigut les valoracions físiques de les persones, que ens han permès crear una llista amb un ordre d’acceptació. Aquesta llista, quan posteriorment ha sigut comparada amb l’ordre d’acceptació que donava l’IASC, ens ha servit de gran ajuda per utilitzar-la com a comprovador de l’IASC. Una major acceptació per les persones que han realitzat l’enquesta, suposa un major IASC, eliminant qualsevol dubte sobre la bona eficiència de l’IASC.
Entrevista Lucía Jiménez:
És realment interessant com es tracta la bellesa i els cànons en aquests concursos. Així com l’evolució que han tingut i estan tenint aquests concursos cap a un enfocament diferent i més avançat del que és la bellesa i de la figura de les persones que es dediquen al món de l’estètica i la imatge. Tot i que els cànons tenen gran incidència en aquest tipus de concursos, no es pot descriure l’increïble avenç respecte a les arcaiques limitacions que han protagonitzat els certàmens aquests darrers anys.