Contes en Trenta Segons
Va avançant el curs i anem fent activitats ben diverses. A la unitat passada de català vam treballar, entre altres temes, els animals mitològics al bloc de lèxic: el centaure, el basilisc, l’unicorn, la sirena, el ciclop, el drac, l’esfinx, el fènix, el pegàs…
Primer, vam inventar-nos i escriure un conte amb una d’aquestes bèsties com a protagonista. I durant la sessió d’expressió oral vam explicar-los davant dels altres companys i companyes de classe.
Però aquests contes, tenien una condició: havien de durar, tan sols, trenta segons!
Tothom ha fet unes històries precioses i molt originals. Comproveu-ho!
EL BASILISC DIFERENT
Hi havia una vegada un basilisc que era diferent perquè no li agradava volar ni el seu cos .
Un dia va explicar a una bruixa que no li agradava el seu aspecte i que volia ser un animal diferent. La bruixa el va convertir en un gall, concretament, el del meu avi.
Adrià Artacho
L’últim vol del fènix
Vet aquí una vegada un ocell fènix que tenia un gran cor i estava a punt de morir.
Va voler fer l’últim vol per anar a veure si hi havia algú que el necessitava. Va volar fins al poble més proper i en una casa abandonada va trobar dos nens pobres que havien fet una petita foguera per escalfar-se. Però eren tan pobres que no tenien llumins per encendre-la, així que l’ocell va decidir morir sobre la pila de llenya i amb la flama del seu últim alè va encendre el foc. Era ple hivern i havia nevat, però aquella nit els nens van dormir com dos angelets a la vora del foc.
L’endemà, el fènix va renéixer de les seves cendres, amb un cor tan o més gran que el que ja tenia.
Maria González
El ciclop cec
Hi havia una vegada un ciclop que es va presentar per al paper de pirata en una obra de teatre.
Com que va fer tan bé el càsting, el van elegir amb la condició que havia de portar un pegat a l’ull per posar-se més en el paper de pirata.
Als vestidors, es va posar el pegat i, des d’aquell dia, el ciclop creu que es va quedar cec.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
David Pérez Sánchez
LA SIRENA SOLITÀRIA
Hi havia una vegada una sirena que estava cansada d’estar sola i sense ningú.
Aquest problema es va acabar quan va decidir ser arrossegada per les onades del mar fins a una gran platja tota plena de gent.
La gent mai no havia vist cap sirena, és per això que pensava que no existien. Des d’aquell dia mai més no es va sentir sola, sempre hi havia algú que volia estar amb ella.
La sirena va ser molt feliç!
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
Alba Cortés
ENTRE DOS MONS
Fa molts i molts anys, a la Bisbal d’Empordà hi vivia un pobre centaure. Ell estava tip de no poder anar a comprar ja que a les botigues no hi podien entrar animals.
Però un dia va recordar que el seu amic Harry Potter li devia un favor i el va anar a buscar. No li agradava viure ENTRE DOS MONS. Quan es van trobar, el centaure va demanar al noi que li fes un conjur per ser només un home normal i ell li va fer encantat.
Aquest conte s’ha acabat, i el que no s’ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Anna Salvadó Figueras
EL DRAC DE GIRONA
Hi havia una vegada un drac que tenia 13 anys i vivia a Girona, al costat del riu.
El seu pare va morir i la seva mare vivia a França, ell vivia sol.
Un dia va anar a veure si trobava menjar i en comptes d’això va trobar una dragona trista perquè no trobava els seus pares.
El nostre amic drac va ajudar aquella preciosa dragona a buscar-los.
Quan els van trobar, ella el va convidar a viure a casa seva perquè sabia que vivia sol. Ell va acceptar-ho de seguida.
Pau Gispert
El minotaure sense casa
Hi havia una vegada un minotaure que no tenia refugi on viure. El minotaure va decidir anar a l’ajuntament d’un poble dels voltants. Quan hi va arribar, va dir a l’alcalde que si no tenia aviat un refugi on viure assassinaria una de les persones del poble. L’endemà ja tenia un lloc on viure.
Un, dos, tres, aquest conte del minotaure ja no hi és.
Mateo Triviño
La sirena amb cames
Hi havia una vegada una sirena que cada vegada que sortia de l’aigua desitjava tenir cames i poder veure el món terrestre.
Un dia va anar a veure la seva reina i li va demanar si la podia convertir en una persona humana. La reina s’ho va pensar i no li va contestar. La sirena va marxar trista.
L’endemà, quan la sirena es va despertar es va trobar a la platja i amb cames.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja és fos.
Yosra Aabkari
La llegenda del drac
Aquesta història va passar en un lloc de la Xina on existien els dracs. La llegenda contava que quan un drac arribava als 18 anys es convertia en carpa i havia de pujar nedant tres cascades per poder ser un adult.
Això va durar molt de temps. Al final tots el dracs es van extingir, només va quedar una jove carpa solitària.
La llegenda diu que es l’últim drac…
I qui no ho vulgui creure que ho vagi a veure.
Pau Garcia
La sirena a qui li agradava prendre el sol
Hi havia una vegada una sirena a qui li agradava molt prendre el sol estirada a les roques de la platja.
Un dia no es va adonar que un submarinista l’observava i es va llençar a l’aigua. Aquest la va seguir però la sirena, que el va veure, va nedar tan ràpid com va poder fins que el va perdre de vista.
El noi va sortir de l’aigua i va anar a avisar els seus companys, però no se’l van creure. Ell va tornar a l’aigua per buscar-la però no la va trobar.
Sempre tindria el record de la sirena en el cor.
Sofia Rothlin Herrera
EL CAVALL DISFRESSAT
Hi havia una vegada una nena a qui li encantaven els unicorns, i per això, estava ansiosa per veure’n un. Així que va anar a un lloc on li van dir que en criaven. I no sabeu la desil•lusió en veure que era un cavall amb la crinera tenyida de rosa i un rotlle de paper de cuina enganxat al front.
Clara Farraró Ferrer
LA SIRENA DE LA COSTA BRAVA
En un rocam perdut de la Costa Brava, hi vivia una sirena que volia caminar.
Va anar fins al fons del mar per a comprar-hi unes boletes màgiques.
Feliç va ser el dia que va poder caminar per la platja.
Ivette Viladomat
LA SIRENA DEFORMADA
Hi havia una vegada una sirena que en lloc de tenir cua de peix, tenia cua de drac.
Ella va decidir agafar els estris necessaris, ganivets, serres… per tallar-se la cua.
Al final, es va quedar amb una cua de sirena, però no normal, sinó que era deformada.
Laia Mármol
EL PEGÀS CONEGUT
Hi havia una vegada un pegàs blanc i alat.
La gent del poble l’adorava i els agradava molt anar pel bosc i trobar-lo.
Aquest pegàs va ser conegut per tot el món però a ell no agradava perquè pensava que se l’endurien. Per això va decidir marxar volant del planeta dels humans i anar al seu món de fantasia. Allà se sentia còmode i segur.
I aquesta és la història del cavall del meu somni.
Laura Mercader
LA SIRENA A QUI LI AGRADAVA LLEGIR
Hi havia una vegada la filla del rei del mar que era diferent de les seves germanes perquè li agradava llegir. Les altres sempre la criticaven perquè deien que escoltar música i cantar era més divertit. Però, des del dia en què aquella sirena els va explicar un conte ja no la van criticar mai més.
I aquesta és la historia de la filla del rei del mar.
Aina Planell
EL PEGÀS QUE VA APRENDRE A VOLAR
Aquesta és la historia del cavall d’un meu amic, que va néixer amb ales i no les sabia fer servir. Sort d’un periquito que passava per allí i n’hi va ensenyar. El cavall va resultar ser un pegàs que al final va aconseguir volar.
Arnau Cabezas
La meva nova mascota
Era un dia al vespre, jo era amb els meus amics al bosc.
De sobte, vam veure una llum molt brillant, intensa i ataronjada que es dirigia cap a nosaltres. Tots ens vam apartar.
Al cap d’uns minuts ens hi vam apropar i vam veure unes cendres…. Tots ens preguntàvem què podia ser allò que havia aparegut del no res i que només n’havien quedat cendres?
Després vam veure que de les cendres en renaixia un ocell de foc.
Aquell dia vam decidir posar-li Fènix a la meva nova mascota!
Júlia Vila Cabello
El basilisc i l´unicorn
Hi havia una vegada un basilisc que corria molt més que l’unicorn.
Un dia l’unicorn va anar a buscar el basilisc i li va preguntar si volia fer una carrera. Al basilisc li va agradar molt la idea i hi va estar d’acord.
Comença la carrera. Tots dos estan contents de fer la carrera.
El basilisc anava molt de pressa i l’unicorn anava molt a poc a poc.
El basilisc va dormir una mica, després es va aixecar i no va veure ningú perquè l’unicorn ja havia arribat al final de la carrera.
El basilisc estava molt trist i l’unicorn molt content perquè havia guanyat una copa.
Conte contat, ja ha acabat.
Soufian El Alali
EL BASILISC I LA BRUIXA
Hi havia una vegada un basilisc que volia ser mes fort, gran i poderós que els altres així que va anar a veure una bruixa. En arribar en aquella caseta, explicà a la bruixa què volia. Aquesta es va equivocar i li va donar una posició equivocada. El basilisc es va convertir en un llangardaix.
I conte contat, ja s’ha acabat.
Pol Muñoz
LA SIRENA DE TRES CUES
Hi havia una vegada una sirena que tenia tres cues. Va decidir buscar un mag. Quan el va trobar li va demanar si li podia treure dues cues perquè només en volia una. El mag era tan bo que va dir que així ho faria. Quan la sirena es va mirar al mirall i va veure que era humana de cintura cap amunt i de cintura cap avall només tenia una cua va estar molt contenta.
Montse Gómez