La família és la peça clau en l’educació afectiva i sexual, el seu paper és molt important, però… què passa quan els pares d’un nen o nena discapacitat fan com si ignoressin la sexualitat, no per negar-la, sinó pel seu desig d’eliminar l’angoixa, l’angoixa que els suposa enfrontar-se a aquest nou món del seu fill o filla?
El tema de la sexualitat en persones amb retard mental és una qüestió difícil de tractar, en general hi ha una tendència a voler negar les relacions afectivo-sexuals per part de les persones amb disminució psíquica.
Però nosaltres, els pares i mares volem conèixer una mica més, volem poder endinsar-nos en aquest món de la mà d’uns professionals que treballen acompanyant a les famílies, als nois i noies discapacitats i als mestres i educadors en aquest camí de creixement per a la vida.
Els pares volem poder aprendre i alhora intercanviar preguntes i resoldre dubtes.
TROBEM-NOS EL DISSABTE 5 DE MAIG 2012
