Mes: desembre de 2017

És una pregunta que possiblement l’hagis escoltat més d’una vegada, però segur que mai has escoltat: “Què li passa a Europa?”.

Per especificar, podriem dir que a Àfrica passen moltes coses, però una (la més gran i important) no està funcionant com deu: els diners. Ja sabem que vivim en una societat capitalista, on el gran creix i el petit decreix, on els diners marca la diferència entre una societat i l’altra, llavors podríem dir que Àfrica s’està enfonsant a passos gegants.

Al pati, amb el grup d’Alkària, vam fer un activita per fer-nos una idea del que estava ocorrent a aquest continent. Als africans se’ls va donar una quantitat determinada de diners; i al nord, igual (és clar que el nord rep molts més diners, doncs sabem que és la societat dominant econòmcment parlant). A Àfrica, es va decidir construir uns quants hospitals i unes quantes escoles, exactament el matex que al nord, però al nord hi ha menys habitants, per tant, més capital per cap. El que va acabar passant és que Àfrica (o els païssos del sud) es van enfonsir degut als pocs recursos i escassa educació als territoris (quina sorpresa). Llavors el nord havia de subministrar recursos limitats a aquestes zones, però mai eren suficients. Ells seguien creixent i creixent, i els altres menguant i menguant. Això, de manera resumida s’anomena capitalisme.

Llavors, quina és la solució? Ni tan sols avui dia la sabem, però estem (com a grup, perquè no tothom ho veu) segurs que el capitalisme no beneficia el creixement d’aquestes grans societats de les que hem d’aprendre molt.

Saiba, un integrant de l’ONG Fassulo es va disposar a fer-nos una xerrada per fer-nos veure en quins principis es basa la societat d’avui dia si parlem d’ètnies. En mirar a la seva persona, vam divisar majestuositat i solidaritat unides, amb un petit sentiment de coneixença, com si ja ens haguéssim creuat en altre moment, i es que en contar-nos la seva història -que per cert, no va deixar indiferent a ningú- vam comprendre que ell no era com qualsevol, no, potser l’expressió que busco és “model a seguir”. Saiba va venir aquí fa setze anys, i ha estudiat a l’Universitat Autònoma de Catalunya, i en aquest període de temps, s’ha adonat que no existeix cap somni “espanyol/americà”, doncs encara que al seu continent, Àfrica, hi hagi pobresa econòmica, a les regions del nord hi ha pobresa… diguem-li social, ja que sembla que no som capaços d’ajudar a aquells que de veritat ho necessiten.

Deixant de costat l’hitòria d’en Saiba, parlem-hi ara de quins conceptes ens va aclarir. Saiba ens va obrir els ulls amb dos videos. En el primer, s’esmentava tota mena d’estereotips que se li assignaven a Àfrica com a continent. En el segon, es parlava sobre la història d’una noia nascuda a Àfrica que va estudiar als Estats Units. Aquesta dona va patir tot tipus de discriminacions, no tan sols racistes, sinò també socials, així com: “Pobreta vens d’Àfrica, ho has hagut de passar malament…”. I per què ho ha passat malament? Nosaltres pintem a Àfrica com selva, savana i quatre lleons, però sent honests, potser estem parlant del continent més ric en quant a cultura.

Llavors, després de treure aquesta conclusió, vaig caure en que això no era una xerrada qualsevol, era una xerrada per a conscienciar-nos de la pobre situació cultural que patim al nord, i que hauriem de intentar ser una mica més com els meridionals, ja que Àfrica és el continent del somriure i la música.