Saiba, un integrant de l’ONG Fassulo es va disposar a fer-nos una xerrada per fer-nos veure en quins principis es basa la societat d’avui dia si parlem d’ètnies. En mirar a la seva persona, vam divisar majestuositat i solidaritat unides, amb un petit sentiment de coneixença, com si ja ens haguéssim creuat en altre moment, i es que en contar-nos la seva història -que per cert, no va deixar indiferent a ningú- vam comprendre que ell no era com qualsevol, no, potser l’expressió que busco és “model a seguir”. Saiba va venir aquí fa setze anys, i ha estudiat a l’Universitat Autònoma de Catalunya, i en aquest període de temps, s’ha adonat que no existeix cap somni “espanyol/americà”, doncs encara que al seu continent, Àfrica, hi hagi pobresa econòmica, a les regions del nord hi ha pobresa… diguem-li social, ja que sembla que no som capaços d’ajudar a aquells que de veritat ho necessiten.
Deixant de costat l’hitòria d’en Saiba, parlem-hi ara de quins conceptes ens va aclarir. Saiba ens va obrir els ulls amb dos videos. En el primer, s’esmentava tota mena d’estereotips que se li assignaven a Àfrica com a continent. En el segon, es parlava sobre la història d’una noia nascuda a Àfrica que va estudiar als Estats Units. Aquesta dona va patir tot tipus de discriminacions, no tan sols racistes, sinò també socials, així com: “Pobreta vens d’Àfrica, ho has hagut de passar malament…”. I per què ho ha passat malament? Nosaltres pintem a Àfrica com selva, savana i quatre lleons, però sent honests, potser estem parlant del continent més ric en quant a cultura.
Llavors, després de treure aquesta conclusió, vaig caure en que això no era una xerrada qualsevol, era una xerrada per a conscienciar-nos de la pobre situació cultural que patim al nord, i que hauriem de intentar ser una mica més com els meridionals, ja que Àfrica és el continent del somriure i la música.