El passat divendres 20 d’octubre el director de l’ONG Fassulo, en Saiba Bayo, va acudir a l’institut per a parlar-nos una mica sobre les activitats que realitza aquesta organització arreu de Mollet i de Senegal.
Per començar, en Saiba es va presentar i va explicar com, 16 anys enrere, va emigrar del seu país natal, Senegal, situat al nord-oest d’Àfrica, per tal de començar una nova vida aquí, a Catalunya. Actualment viu a Mollet, amb la seva dona i la seva filla, parla perfectament la llengua castellana i la catalana, i col·labora en aquesta organització sense ànim de lucre: l’ONG Fassulo.
Fassulo està constituïda per unes 40 persones, cinc d’elles aproximadament nascudes aquí a Mollet, però també hi ha voluntaris francesos i anglesos. En aquest moment, el projecte que estan portant a terme és la millora i el desenvolupament de l’educació, la sanitat i les condicions laborals dels habitants d’un poblat senegalès. Recentment l’ajuntament de Mollet ha ajudat a habilitar al poblat un centre sanitari, a més d’uns sistemes de regadiu que faciliten en quantitat la feina al camp, i unes plaques solars que permeten obtenir aigua d’un pou sense fer-ho manualment.
En Saiba també ens va mostrar un parell de vídeos relacionats amb la nostra percepció (clichés i estereotips) del continent africà. La idea que ell ens volia transmetre és que només pensem en la típica imatge dels lleons, les tribus, les malalties, les guerres i la pobresa general que hi ha a Àfrica, degut a la mala qualitat dels mitjans de comunicació. Mai pensem en ordinadors, cotxes, treball… Europa sempre es considera superior, però realment tots dos són continents iguals.
Aquest pensament volia transmetre també l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, la protagonista d’un dels vídeos, que explicava la seva experiència en arribar a Amèrica. Al haver emigrat des d’Àfrica, la gent es preguntava que com podia ser possible que ella parlés tan bé l’anglès, o bé li demanaven que cantés una melodia tradicional de la seva tribu… però en realitat ella havia viscut igual que qualsevol d’aquelles persones, i mai havia viscut res com el que li descrivien. Aleshores ella es va adonar que la tractaven amb una mena de compassió només pel fet de provenir d’Àfrica.
Sens dubte ens quedem amb la frase de la Chimamanda, ja que compartim la seva opinió:
Escoltar una única historia és molt perillós.