La paraula convivència porta implícita la idea de viure “amb”. Això vol dir compartir vivències amb d’altres, compartir espai, joc i maneres de fer que no sempre han de coincidir. I això, especialment en la infància, no és una tasca senzilla. Sovint, d’aquesta vivència amb l’altre i amb les seves diferències s’esdevé el conflicte.
Crec que ningú es sorprendrà si diem que el conflicte forma part del creixement i és inherent a l’ésser humà. Així, més enllà de voler posar-hi remei amb immediatesa, necessitem acceptar que no el podem ni l’hem d’evitar, sinó que l’hem de transitar. I aquí és on comença el repte, doncs acompanyar el conflicte no és ni molt menys un camí planer.
La paraula conflicte pot despertar en nosaltres un imaginari de situacions greus i/o més violentes del que acostumen a esdevenir-se. En el dia a dia d’una escola, la majoria de situacions conflictives s’originen en petits desacords quotidians: discussions en un joc, malentesos, no acceptació de les normes, paraules dites impulsivament, frustracions que no se saben expressar… Així, és habitual que en una jornada escolar, d’aquestes petites situacions se’n donin a grapats, la majoria de les quals no arriben a escalar gràcies a l’acompanyament proper de professionals que actuen com a figures de prevenció.
És per això que la majoria de situacions quotidianes s’acaben resolent a l’aula, amb el suport, com esmentàvem, dels i les mestres que coneixen els infants i els guien en aquest procés. Malgrat tot, de vegades no és suficient aquest acompanyament proper i els conflictes no es resolen al moment o fins i tot es repeteixen en el temps. És aleshores que entren en joc altres figures i equips de treball que hi poden dedicar temps, compartir mirades professionals i quan cal, fer un acompanyament més específic.
Sovint ens trobem que moltes d’aquestes figures i equips no sempre es coneixen i és per això que, amb aquest escrit es pretén visibilitzar i ajudar a entendre com s’organitza l’acompanyament de la convivència a l’escola i quines figures hi intervenen i treballen de manera coordinada per cuidar el benestar emocional dels infants i de les famílies, sempre des d’una mirada educativa, respectuosa i de confiança.
A continuació, descrivim de manera més detallada la funció i treball que fan aquests equips i figures i de quina manera intervenen en l’acompanyament de la convivència a l’escola.
- COCOBE – Coordinació de convivència i benestar
Acompanya l’escola en la cura de les relacions i el benestar emocional. Fa un treball preventiu i ajuda a gestionar conflictes des del diàleg, l’escolta i la reparació dels vincles.
- SSAE – Servei de suport i acompanyament emocional
Ofereix espais d’escolta (punt d’escolta) i acompanyament emocional als infants, tant en moments de malestar com des d’una mirada preventiva, ajudant-los a identificar, expressar i regular el que senten dins el context escolar. No fa diagnòstics ni teràpia, sinó suport educatiu dins l’escola, sempre en coordinació amb el centre.
- MESI – Mestres de Suport a la Inclusió
Acompanyen els infants perquè puguin participar i aprendre dins l’aula tenint en compte la diversitat de ritmes, necessitats i maneres d’aprendre. Treballen de manera coordinada amb les tutores i tutors, observant el dia a dia i proposant ajustos en les activitats, els materials o l’organització perquè tots els infants tinguin oportunitats reals d’aprenentatge i de participació. Formen part dels espais de reflexió compartida, com la CAEI, on diferents professionals pensen de manera conjunta com garantir els suports necessaris en cada moment.
- Comissió de cures
Es reuneix setmanalment i la seva tasca és, principalment, donar suport a la totalitat de l’equip educatiu aportant recursos i materials de treball enfocats a promoure les relacions positives, el bon tracte i la convivència quotidiana al centre (guia per a la convivència, calendari de dies mundials, tallers de coeducació…)
- Comissió Social
Es reuneix de manera mensual i acompanya famílies amb necessitats socials, coordinant el suport amb serveis externs. Hi participa la figura de treballadora social, de l’educadora social, MESI, COCOBE i direcció.
- CAEI – Comissió d’Atenció a l’Educació Inclusiva
Es reuneix setmanalment per fer el seguiment dels infants que necessiten suports educatius relacionats amb factors cognitius, emocionals o socials. Els diferents professionals pensen plegats com ajudar millor cada infant i ajusten els suports segons el moment, especialment quan requereixen una mirada més global i coordinada.
- Comissió de Convivència
Impulsa una convivència positiva en el centre escolar amb la participació de tota la comunitat educativa, incloses les famílies. Es una comissió que s’esdevé del consell escolar.
Promoure la convivència també implica tenir cura del clima emocional del dia a dia. Acompanyar els infants en la identificació i expressió del que senten els ajuda a comprendre’s millor i, a relacionar-se des del respecte. Aquest treball, sovint discret i preventiu, és clau per afavorir vincles sans i evitar que els petits conflictes es facin més grans.
Finalment, remarcar que a l’escola entenem la convivència com una part natural de créixer, una oportunitat d’aprenentatge. Aprendre a relacionar-se, a expressar el que sentim, a posar límits i a reparar errors forma part del dia a dia, igual que altres aprenentatges com ara llegir, escriure o multiplicar.
Quan parlem de convivència, no parlem d’evitar conflictes, sinó de la importància de comptar amb les estratègies, les persones i els espais per acompanyar-los bé. A l’escola treballem conjuntament vetllant sempre pel benestar dels infants, intentant que puguin comptar amb figures adultes de confiança on sentir-se cuidades i lliures per expressar-se en tot moment.
“Creiem fermament que acompanyar el conflicte és ensenyar a conviure i que aquesta ha de ser una responsabilitat compartida entre escola i famílies.”