Si observem alguns dels següents senyals d’alarma pot ser que el nostre fill estigui actuant com a assetjador:

– Li agrada parlar despectivament d’altres persones.

– No li importa ferir els sentiments dels altres.

– Postura de superioritat.

– Incidents de no obediència a l’autoritat.

– Li agrada barallar-se.

– No tolera una equivocació.

– Acostuma a mentir per salvar-se de les situacions compromeses.

– No confia en les altres persones.

– No confessa mai el sentiment de la por.

– S’enfada amb facilitat.

– Fingeix atacs de còlera per sortir-se amb la seva (més habitual en l’entorn familiar que en l’escolar).

– Creu que tothom està obligat a “seguir-li la corrent”.

Val a dir que aquestes persones necessiten una intervenció adequada per part de la família i el centre educatiu. Sovint la víctima es converteix en el centre de la preocupació i s’obvia que l’instigador també es troba immers en una situació que no sap com millorar; una situació que el fa estar en una tensió constant i que si no s’aconsegueix reconduir pot tenir series conseqüències en la seva vida adulta, sobretot pel que fa a les relacions que aquest estableixi.