http://youtube.com/watch?v=pFpu3RPdWqo
Idees clau:
– No parlar-ne significa amagar la realitat. L’assetjament escolar es dóna en tots els centres escolars (públics i privats, rurals i urbans, elitistes i marginals).
– Dir que se’n fa un grà massa indica manca de sensibilitat i desconeixença del tema.
– En l’assetjament escolar no ens podem centrar exclusivament en la víctima. L’agressor també necessita el nostre ajut. Els espectadors han de saber tot allò que ells poden fer per contribuir en la ressolució de les situacions d’assetjament.
– La repercussió de l’assetjament en la vida adulta és directa. Experts en el tema apunten que entre el 30 i el 40% dels adults que reben atenció psiquiàtrica han estat víctimes o agressors en un procés d’assetjament escolar.
– Tot i que les agressions a secundària son més visibles, per la gravetat de les lessions, això no vol dir que l’assetjament escolar sigui una cosa exclusiva d’adolescents. De fet, l’edat més àlgida es troba entre els 6-7 anys.
– També és un error associar assetjament al sexe masculí. Els assetjaments verbal i relacional són més freqüents entre el sexe femení.
Hola Alba,
Sóc l’Esther d’anglès. Estic d’acord amb tú. La veritat és que és difícil de captar els assetjaments en els alumnes perquè sempre intenten fer-ho d’amagat. Tot i així, hauríem de tenir als alumnes informats sobre el tema, ja que els espectadors són molt importants i sempre n’hi ha. De totes formes, els nens no ho troben important i no ho comenten. Hauríem de treballar tots junts per sensibilitzar-los en el tema.