Estic contenta perquè al Pau Claris es comença a pensar en termes de convivència. Amb això no vull dir que fins ara no s’hagi treballat per aconseguir un bon clima però sí que ara s’està començant a formalitzar; l’objectiu, anar un pas més enllà, sistematitzar el que s’està fent i fer créixer les noves iniciatives.

Parlant d’iniciatives… Al finalitzar l’última reunió de Claustre, una de les mestres, la Marta, em va comentar la possibilitat d’utilitzar els seus coneixements en Art Teràpia per treballar algún dels continguts relacionats amb la convivència. Em va semblar una idea magnífica que aviat concretarem i proposarem a la resta del Claustre.

L’Anna Martí també ens vol fer partíceps d’un objectiu personal que fa poc ha decidit perseguir. Després d’assisitir al curs “Qualitat personal: eines per al desenvolupament professional” ha arribat a la conclusió de que si es proposa dirigir tots els seus pensaments i accions en pro d’aconseguir caminar cap a l’anomenada Qualitat Personal serà, de ben segur, una persona més feliç. Anna, comptem amb tot allò que has après per a tirar endavant el pla que ens ocupa!

Quan dic que l’olla comença a bullir em baso, al mateix temps, en les diverses converses informals que aquests dies sorgeixen entre els diferents docents. Gràcies als que us feliciteu pel camí que junts emprenem!

Ja fa temps que som Escola Verda. Ser-ne ha implicat passar, també, per un procés de presa de consciència i sensibilització tant important com el que ara estem vivint en relació a la convivència. No cal dir que aquest procés afecta a l’equip docent i al personal no docent però també als pares i mares dels nostres alumnes i, per extensió, a tots els agents socioeducatius de la nostra ciutat.