Cal redescobrir el significat del terme disciplina i, entre tots, aplicar-lo eficientment. Posar límits als nostres fills els ajuda a sentir-se segurs. La coherència es perd quan un NO passa a ser un POTSER SÍ… Tenim a la nostra disposició eines poderoses com el diàleg i la comunicació afectiva. El gran enemic: qualsevol manifestació de violència (verbal, gestual, física, psicològica, actitudinal…)
Vegeu l’article: “L’escola pateix la falta de disciplina de les famílies”.
Estic d’acord amb l’educació basada en el diàleg i en la comunicació, però sempre tenint present uns límits i també uns objectius que com a pare,mare o educador vols aconseguir amb el teu fill/a o alumne. Entenc que tal i com vivim avui en dia, amb les presses i el poc temps que passem amb els nostres fills/es es fa difícil, a vegades, actuar amb serietat. Crec que és un tema de reflexió.