Doncs és molt senzill: perquè la convivència és quelcom que també s’aprèn i, en conseqüència, quelcom a ensenyar. Des del meu punt de vista és el contingut principal per al desenvolupament de persones autònomes, responsables amb si mateixes, amb els altres i amb el món. Persones amb una visió oberta, lliures de perjudicis socials, capaces de caminar amb les sabates de l’altre i de viure en constant creixement personal. I per si això fos poc, resulta que l’ensenyament / aprenentatge de la convivència correlaciona amb l’èxit educatiu. Per tant, no tenim temps per perdre! No cal dir que aquesta serà una tasca de tots i per a tots que de ben segur donarà uns fruits molt dolços!!!