Estudi-control d'aigües

– Preparem 24 gr del medi Agar ( UREA ) i barrejem amb 950 ml d aigua destil.lada

fins aconseguir que estigui perfectament disolt .

– Portem fins a l’ebullició i un cop aconseguim arribar aquest punt,  retirem  del bunzen  i decantem

el medi en un Erlenmeyer   tapat  amb cotó hidròfob.

– L introduïm en l autoclau durant 15 min. i passat aquest  temps,  afegirem la Urea estèril (Ull,

cal controlar la temperatura del medi) 

–  finalment  ens disposem a omplir en  tubs esterils (previament marcats am la data i nom

 del medi)  , amb l’ajuda de pipetes pasteur estèrils .

Aquest tubs es mantenen refrigerats per a la seva correcte conservació .

–  En una proveta mesurem 950 ml d’aigua destil·lada i ho avoquem en un vas de precipitats.

–  Mesurem en una balança  40g de medi de cultiu i ho barregem en el vas de precipitats.

–  Ho escalfem  amb un bunsen y anem barrejant-ho fins que es posi  a bullir.

–  Passem el contingut del vas de precipitats a un erlenmeyer  i el tapem amb cotó hidròfob.

–  Posem l’erlenmeyer a l’autoclau 15 minuts a 1 atmosfera, per esterilitzar el medi de cultiu.

–  Passats els 15 minuts traiem l’erlenmeyer de l’autoclau

**** afegir la sang ***

–  fiquem el seu contingut en plaques de petri.

–  Cada cop que omplim una placa hem d’esterilitzar amb el bunsen el bec de l’erlenmeyer.

–  A  cada placa ha de constar el nom del medi de cultiu i la data en que s’ha preparat.

–  Es deixen refredar les plaques i per  últim les fiquem a la nevera.

*** Et cal mirar l’enllaç del moodle, ja que manquen 20 cc de sang  per cada 250 ml de medi preparat.

– Utilització de un vas de precipitats on afegirem un Llitre de aigua destilada , a continuació

afegirem en el mateix vas de precipitats,   45 gr del medi , en aquest cas  Medi Sabouraud ,

presentat de forma o medi sòlid ( en pols )  ; farem servir una bàscula de precisió . Seguidament :

– Barrejarem be , fins aconseguir desfer el medi sòlid , arribat el moment  ens pot ajudar o

facilitar la feina , l’utilització d ‘un bortex o agitador , i portem fins a la ebullició .

– Amb cura de no patir cremades ,a l hora del traspas ,  utilitzant uns guants especials,  es col.locarà  en un Erlenmeyer tapan -lo amb cotó  hidròfob.

-El  mantenim  durant uns 15 min. en la autoclau a 1 atmòsfera .

–Ens cal afegir l’antibiòtic al medi, cal revisar….

-En el període de temps indicat, ens disposem a preparar les plaques de petri , previament assenyalades correctament amb la data  i nom  del medi , per  després omplir-les  , per  últim les deixem reposar  o  refredar i les introduïm a la nevera  per a la posterior utilització.

Recompte microorganismes.

És el nombre total de microorganismes presents en la mostra. Aquest número és relacionats amb els microorganismes patògens.

S’han desenvolupat tècniques que fan possible que el recompte de microorganismes es faci amb un procés automatitzat. Hi ha diferents tècniques per a dur a terme el recompte de bacteris.

1.Tècniques principals de recompte del numero de microorganismes en una mostra.

Son tècniques que determinen directament el numero total de microorganismes  o indirectament que determinen de una manera aproximada el numero de microorganismes presents en la mostra

• Recompte directe de bactèries al microscopi.

Aquesta es una tècnica per a determinar el numero total de microorganismes de una mostra, s’utilitzen  les cambres de recompte, com la cambra de Petroff-Hauser, i després es visualitza amb l’ajut de un microscopi òptic. Aquet es un mètode ràpid, per te un inconvenient i es que, no es poden distingir quines son les cèl·lules viables, i quines cèl·lules no son viables.

• Recompte directe amb comptadors elèctrics.

Per aquesta tècnica s’utilitza el comptador Coulter, que es l’aparell encarregat de comptar el numero de cèl·lules suspeses en un líquid, al seu pas per un orifici per on flueix un corrent elèctric. Es pot determinar a la vegada el tamany de les cèl·lules, però te el mateix inconvenient que l’anterior, i es que aquesta tècnica tampoc es capaç de diferenciar les cèl·lules viables, de les cèl·lules que no ho son, i tampoc es capaç de diferenciar les cèl·lules vives entre cèl·lules mortes o partícules.

• Recomptes amb filtres de membrana.

En aquesta tècnica el recompte es realitza per filtració de un volum de mostra a traves de un filtre de membrana de un tamany adequat, perquè es puguin retenir bactèries de un tamany mes o menys (depèn del filtre) de 0’22-0’45µm. Un cop s’ha filtrat la mostra que volem analitzar, el filtre es col·loca damunt de un medi de cultiu sòlid i s’incuba, el recompte del numero colònies formades sobre el filtre, determina el numero total de de bactèries en la mostra filtrada. Es una tècnica mol útil quan el numero de microorganismes presents en la mostra es baix.

2.Tècniques de recompte de microorganismes viables en placa.

Aquestes tècniques tenen l’avantatge de que son capaces de quantificar nomes les bactèries que son viables, per dur a terme aquestes tècniques s’han de realitzar de manera seriada, dissolucions de la mostra en solució salina, la inoculació de les dissolucions s’ha de realitzar en un medi de cultiu sòlid, i la incubació a de durar de 24 a 48hores a una temperatura apropiada per el bacteri que volem analitzar.

• Recompte en pla per sembra amb profunditat

Aquesta tècnica consisteix en afegir un medi de cultiu que s’ha de fondre i desprès s’ha de refredar a una temperatura de 50ºC, sobre una placa de petri que a fe contenir el mostra que volem analitzar diluïda. Es tapa la placa i es gira fins que es quedi homogeni. Quan l’agar es solidifica la placa s’incuba. Les colònies es desenvolupen en la placa tant dins de l’agar com en la seva superfície. Aquet es una tècnica que s’utilitza normalment per el recompte de bacteris anaerobis facultatius o microaeròfils.

• Recompte en placa per sembra en superfície.

Aquesta tècnica consisteix en la sembra d’un volum conegut de la dissolució de la mostra sobre la superfície de un medi de cultiu en una placa de petri. En aquesta tècnica totes les colònies creixen en la superfície de els medi de cultiu, generalment s’utilitza aquesta tècnica per el recompte de microorganismes aerobis.

–  En una proveta mesurem 1 l d’aigua destil·lada i ho avoquem en un vas de precipitats.

–  Mesurem en una balança  50g de medi de cultiu i ho barregem en el vas de precipitats.

–  Ho escalfem amb un bunsen y anem barrejant-ho fins que es posi  a bullir.

–  Un cop comença a bullir ha d’estar al foc 1 minut més.

–  Passem el contingut del vas de precipitats a un erlenmeyer  i el tapem amb cotó hidròfob.

–  Posem l’erlenmeyer a l’autoclau 15 minuts a 1 atmosfera, per esterilitzar el medi de cultiu.

–  Passats els 15 minuts traiem l’erlenmeyer de l’autoclau y fiquem el seu contingut en plaques de petri.

–  Cada cop que omplim una placa hem d’esterilitzar amb el bunsen el bec de l’erlenmeyer.

–  A cada placa ha de constar el nom del medi de cultiu i la data en que s’ha preparat.

–  Per últim es deixen refredar les plaques i  les fiquem a la nevera.

Control_aigües