Estudi-control d'aigües

S’utilitza per comprovar la presència de l’enzim catalasa que es troba el la majoria dels bacteris aerobias i anaeròbies facultatives que contenen citocrom. La principal excepció és Streptococcus.

Originàriament, aquesta prova era utilitzada per diferenciar entre els següents gèneres:

*Streptococcus (-) de *Micrococcus (+) i/o *Staphylococcus (+).
*Bacillus (+) de *Clostridium (-).
*Lysteria *monocytogenes (+) i/o *Corynebacterium (+, amb les excepcions de C.*pyogenes i C.*haemolyticum, tots dos -) de *Erysipelothrix (-)
Una prova de rutina de la catalasa a temperatura ambienti pot fer-se seguint dues tècniques:

Mètode del portaobjectes (recomanat):
Amb el rosteix de sembra recollir el centre d’una colònia pura de 18-24 hores i col·locar sobre un portaobjectes net de vidre.
Agregar amb degotador o pipeta *Pasteur una gota d’H2O2 al 30% sobre el microorganisme sense barrejar-ho amb el cultiu.
Observar la formació immediata de bombolles (resultat positiu).
Rebutjar el portaobjectes en un recipient amb desinfectant.
Si s’inverteix l’ordre del mètode (estendre la colònia sobre l’aigua oxigenada) poden produir-se falsos positius.

Mètode del tub d’assaig:
Agregar 1ml d’H2O2 al 3% directament a un cultiu pur de *agar en *slant densament inoculat.
Observar la formació immediata de bombolles (resultat positiu).
Precaucions: Si s’utilitzen per a aquesta prova cultius procedents de *agar sang, s’ha de tenir la precaució de no retirar una mica de *agar amb el rosteix en retirar la colònia ja que els eritròcits del mitjà contenen catalasa i la seva presència donarà un fals resultat positiu.

http://www.tgw1916.net/video_pages/catalase.html