A l’hora d’estudiar la relació dels signes lingüístics, és a dir les paraules, amb el seu referent (element concret del món real) podem observar que estan compostos per:

• el significat: representació mental de la realitat.
• el significant: la part material del signe, és a dir, els sons i les lletres que formen les paraules.

Per exemple: Si ens referim a un cotxe, el significat seria ‘vehicle terrestre de quatre rodes destinat al transport de persones’, mentre que el significant seria per a nosaltres la paraula cotxe.

A un mateix significat, cada llengua li assigna un significant diferent. Així, la massa alimentosa que s’obté coagulant la llet, esprement-ne el xerigot i consolidant la part presa, el català la denomina amb la paraula formatge; el castellà en dirà queso, etc. Al seu torn, el significat també pot variar, perquè les connotacions que porta associades una paraula difereixen entre cultures.

Les paraules també es relacionen entre elles pel seu significat. Aquestes relacions semàntiques poden ser de quatre formes diferents:

• Associació: Fa referència als significats relacionats de les paraules, que poden pertànyer a un mateix àmbit de la realitat o camp semàntic (cullera, cuinera, escaldar, cassola, ganivet pertanyen al camp semàntic de la cuina).
• Inclusió: El significat d’unes paraules, els hipònims (arbre, planta, oceà), s’inclou en el d’una altra de més genèrica, l‘hiperònim (naturalesa), amb la qual comparteixen part del significat. (hi ha una jerarquia entre els mots)
• Equivalència: Diverses paraules comparteixen significat, parcialment o totalment, o geogràficament: sinònims totals o parcials (cotxe, automòbil), geosinònims (vailet, minyó).
• Oposició: Les paraules tenen significats contraris: antònims (calor, fred).