Dedicat a les meves exalumnes marroquines de l’IES Campclar,aquest bloc vol ser una eina que afavoreixi la interculturalitat i està adreçat a tots aquells que vulguin conèixer la rica tradició rondallística del Marroc. Ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda d’estudis concedida pel Departament d’Educació i anirà creixent a mesura que avanci la meva investigació; enllestida aquesta part de la investigació, compta amb més de 50 contes i continuarà creixent amb noves incorporacions.Montserrat Cendra.
El programa de TV3, Temps d’aventura, va emetre ahir un vídeo centrat en el Rif.Najat El Hachmi, abans de guanyar el premi Ramon LLull, va ser triada per fer aquesta incursió aventurera en la seva terra d’origen, quan encara no era tan coneguda com ara. Excel.lent ambaixadora de la seva terra d’origen, es va embrancar en una aventura ben diferent de la que viu la seva protagonista. El vídeo resulta també interessant perquè ens acosta a una llengua, l’amazic, poc coneguda entre nosaltres (encara que les darreres estadístiques diuen que podria ser la 3ª llengua més parlada a Catalunya) i ho fem de les mans d’un expert, Hassan Banhakeia, col.laborador també en el meu treball. Si voleu conèixer-lo només us cas clicar aquí i buscar el programa emès el 28 d’agost.
El matrimoni i el gall
Vet aquí la història d’un home acabat de casar. Un dia van anar al corral i es van asseure al sol. La dona s’entretenia mirant com el gall muntava la gallina: en cinc minuts fins a quatre cops!
Aleshores es va adreçar al seu marit i l’increpà:
– Això si que és un mascle, aquest gall ! No pas com tu!
– Què vols dir?- protestà l’home.
– Doncs fixa’t en quants cops l’ha muntada!- que continuà – I tu , després d’una vegada em dius “estic cansat”. Hauries de fer com el gall.
El marit, ofès, li digué:
– D’acord, tot el que faci el gall, també ho faré jo. Ara bé tot el que jo faci , també ho haurà de fer ell.
– Em sembla molt bé – digué ella i tot seguit afegí- Vigila’l bé i quan ell la munti, m’avises. 
Poc després el gall emprengué novament la gallina.
– Ho veus? – es burlà ella- Ja hi tornen.
– Doncs nosaltres també- afegí l’home.
Quan va acabar de fer l’amor amb ella, l’home va atrapar el gall i agafà la gallina .
Després els va portar a un bassal, els hi va enfonsar i al cap d’uns segons, els va treure, tot seguit se’n va anar a fer les seves ablucions. En acabar la dona també les va fer.
– Escolta – digué l’home- no deixis de vigilar-los!
– D’acord.
I així ho va fer durant vuit dies: el gall no es va acostar mai a la gallina. Cada matí es llevava en sortir el sol, buscava un lloc arrecerat i es quedava allà fins a la posta de sol.
– I bé, ja deus haver vist què li ha passat al gall!- comentà el marit
– I tant!- respongué ella.
