Viatges de Gulliver és un llibre escrit per Jonathan Swift. Va ser publicat per primer cop l’any 1726 i la seva llengua original és l’anglès. Aquest llibre és una sàtira dels costums anglesos de l’època de l’autor i de la naturalesa humana en general, i una paròdia del gènere literari de les narracions de viatges de l’època.
Tot comença quan Gulliver, el protagonista del llibre, naufraga durant el seu primer viatge per l’oceà índic a causa d’una violenta tempesta. No se salven cap dels seus companys, però ell aconsegueix arribar nedant a la primera illa que veu.
En arribar, es troba que la gent d’aquella illa anomenada Lil·liput fan menys de 15 cm d’alçada. Els Lil·liputencs es comporten molt bé amb en Gulliver oferint-li un habitatge, alimentant-lo i posant-li al seu abast tot el que necessiti. A conseqüència en Gulliver els ajuda robant-li la flota al regne veí, però no tot surt com esperaven.
Una característica d’aquest llibre que em va cridar l’atenció és que a l’inici de cada capítol, l’autor fa un petit resum de dues frases com a molt, del que passarà durant aquest. Quan ho llegeixes et poses en context i així ja et fas una idea del que pot passar.
El Gulliver és l’únic personatge principal d’aquesta història. Jo el trobo un home amb molt bones intencions que sempre ha volgut ajudar a la població de Lil·liput, però de vegades encara que no tinguis cap malicia, les coses no sempre surten bé.
El tema central del text són les grans diferències entre en Gulliver i els Lil·liputencs. Principalment, es mostra com tracten d’adaptar els seus costums al Gulliver. De vegades es troben amb problemes, per exemple, hi ha una part en la qual en Gulliver ha d’orinar al palau per apagar el foc, i queda sancionat tot i que ell ho ha fet pel bé del poble. No mostren cap tema de cultura, simplement la seva rutina i com estan acostumats a viure.
Tota la història la narra en Gulliver, és a dir, està explicada des del punt de vista de primera persona. Hi ha una frase que utilitza molt l’autor i que em va semblar curiosa: “No donaré més detalls per no cansar el lector” Feia ús d’aquesta frase quan era una història molt llarga i no volia dedicar molt de temps explicant-la. Em va agradar que la utilitzes perquè em donava més proximitat i era com si m’estigués explicant la història a mi.
Jo no coneixia aquest llibre, en canvi, em sonava una mica la trama. No me l’esperava així, tenia unes expectatives bastant baixes al principi de la lectura, però quan comença a explicar el viatge i les aventures que té, es fa molt més entretingut. Les grans diferències entre els Lil·liputencs i en Gulliver fan que la lectura t’enganxi. Només estic descrivint el primer viatge d’en Gulliver, però encara em queden per llegir. Tinc ganes de llegir-los perquè sé que seran divertits i entretinguts.
En definitiva, en Gulliver s’acaba adaptant a la vida dels Lil·liputencs, encara que li costi una mica. Ell explica des del seu punt de vista tot el que li passa i les interaccions que té amb la gent de Lil·liput. Això, com ja he dit abans, fa la lectura més propera i ajuda el lector a endinsar-se més en la història (almenys a mi).
Aquesta situació es pot relacionar amb la immigració. Parla de com se sent una persona en arribar a una terra completament diferent de la que prové i de com tracta d’adaptar-se dia a dia, encara que li sigui una mica complicat de vegades. Això és el que m’ha fet reflexionar, potser nosaltres ens pensem que és fàcil canviar de país, els nostres costums i el que estem acostumats a fer, però segurament és molt més difícil del que ens imaginem.
