En general ens ha semblat un llibre molt interessant i bastant entretingut, encara que en certs moments de la novel·la es feia una mica pesat, perquè o no passava res gaire important o hi havia masses element que ens semblaven massa complexos. 

Alguns dels aspectes que més ens han agradat han sigut l’evolució constant per part dels diferents personatges principals, ja que a mesura que la història avança els personatges també ho fan els protagonistes. 

Nosaltres el recomanaríem, ja que és una bona lectura, però sobretot ho hauria de llegir gent a qui li agradés la ciència-ficció i les coses surrealistes, ja que aquest llibre està ple d’elles.

“Una arruga en el tiempo” es una novela de ciencia ficción escrita por Madeleine L’Engle. En la tercera parte de la historia, los protagonistas, Meg Murry, su hermano Charles Wallace y su amigo Calvin O’Keefe, continúan su viaje a través del tiempo y el espacio en busca del padre de Meg. Se enfrentan a desafíos cada vez más complejos y a la oscura presencia del IT, una entidad malévola que amenaza con controlar todo a su paso.

En esta parte de la historia, Meg debe confrontar sus propios miedos e inseguridades para liberar a su hermano Charles Wallace, que ha caído bajo la influencia del IT. Con la ayuda de seres misteriosos y seres celestiales, los personajes luchan contra las fuerzas del mal y descubren la importancia del amor, la valentía y la aceptación de uno mismo.

La narrativa se centra en la conexión entre la luz y la oscuridad, la lucha entre el bien y el mal, y la capacidad de la humanidad para superar obstáculos a través del amor y la comprensión. La tercera parte de “Una arruga en el tiempo” culmina en un enfrentamiento épico que pone a prueba la fortaleza emocional y moral de los personajes, revelando lecciones profundas sobre la naturaleza del universo y la importancia de la unidad en la lucha contra las fuerzas oscuras.

En aquest blog parlaré sobre la segona part del llibre ‘’ Una Arruga En El Tiempo” aquest llibre va ser escrit per Madeleine L’Engle als anys 60, en un moment on la religió estava molt present i, per aquest motiu el llibre barreja, tant religió, com la ciència-ficció amb citacions a la bíblia i alhora trames científiques que van als límits de la imaginació.

En aquesta segona part, els nois, Meg, Charles Wallace i Calvin amb l’ajuda de les senyores fan una cosa anomenada “teseracte” era un procés molt dur i esgotant. En acabar-lo, els nois van aparèixer en un altre lloc, es deia Camazotz, no era la terra, però era igual, hi havia arbres que reconeixien, les cases, era idèntic a la terra, amb una única diferència, tot anava al mateix ritme, els nens botaven la pilota a la vegada, els nens pedalejaven alhora i totes les portes s’obrien al mateix moment, etc. Troben que darrere de tot això hi ha un ésser misteriós que controla les ments de tothom, aquest ésser va aconseguir controlar la ment d’en Charles Wallace i al final van aconseguir trobar al seu pare

Durant aquesta part de la història els personatges van evolucionant, Calvin segueix sent bastant protector, sobretot amb en Charles Wallace, Meg ha de seguir enfrontant-se amb els seus defectes mentre que en Charles, a causa del seu sentiment de superioritat subestima els poders de l’ésser i acaba caient en la seva trampa.

Jo crec que el tema principal és la dualitat, perquè la història planteja una lluita entre el bé i el mal, parla sobre física quàntica i alhora religió (dos conceptes molt distants, sobretot en aquella època) dient que totes dues poden ser vàlides alhora i presenta personatges oposats com ho serien Meg i Charles.

En conclusió crec que aquesta és una bona lectura, presenta una trama interessant, en general, bons personatges que es van desenvolupant durant la història i planteja idees interessant com poden ser la coexistència de la física quàntica i la religió, un pensament que en l’època en el qual es va escriure, era molt controvertit. 

Primera part

Autor: Madeleine L’Engle

Data de publicació: 1962

Gènere: Novel·la de ciència-ficció i literatura juvenil

Una Arruga al Temps va ser publicada el 1962, això significa que es desenvolupa en el context històric d’aquesta època.

En aquest context històric, Una Arruga al Temps incorpora temes de ciència-ficció i exploració de la consciència, cosa que reflecteix alguns dels debats i la sensibilitat cultural de l’època. La novel·la també aborda qüestions morals i ètiques, cosa que era característica de moltes obres literàries i artístiques d’aquell període.

Ara us faré una petita descripció de cada personatge que apareix en la part que m’ha tocat del llibre:

Meg Murry: Meg és la protagonista de la història i una adolescent insegura però intel·ligent. Té cabell desordenat, lents gruixuts i sovint se sent fora de lloc a l’escola. És extremadament propera al seu germà Charles Wallace i està decidida a trobar el seu pare desaparegut. Al llarg de la novel·la, Meg desenvolupa la seva autoconfiança i descobreix la seva valentia interior mentre enfronta desafiaments als seus viatges interdimensionals.

Charles Wallace Murry: Charles Wallace és el germà menor de Meg i un nen molt intel·ligent. Tot i la seva edat, té una saviesa extraordinària i és capaç de comprendre conceptes i persones d’una manera profunda. Charles Wallace juga un paper crucial a l’aventura en estar connectat amb les “Senyores” i ser fonamental per a la recerca del seu pare.

Les Senyores: Les Senyores són éssers celestials que guien Meg, Charles Wallace i Calvin en la seva recerca. Cadascuna té una personalitat i una aparença única. Mrs. que, Mrs. Whatsit i Mrs. qui són els seus noms, i al llarg de la història, proporcionen pistes i orientació als nens mentre viatgen a través del temps i l’espai.

Calvin O’Keefe: Calvin és un altre estudiant de l’escola de Meg, però és popular, atlètic i carismàtic. S’uneix a Meg i Charles Wallace a la seva recerca i es converteix en un amic proper de la família Murry. Calvin aporta calma i suport emocional al grup i és un personatge compassiu.

El tema central d’Una Arruga al Temps de Madeleine L’Engle és la lluita entre el bé i el mal, i com l’amor, la valentia i la individualitat poden vèncer les forces fosques i destructives a l’univers, és una novel·la que combina elements de ciència-ficció, fantasia i filosofia per explorar temes profunds com ara l’amor, la valentia, la individualitat i la lluita contra les forces negatives.

Jo considero que és un punt de vista narratiu en tercera persona perquè en la meva part la història es narra parlant del que passa des d’un altre punt de vista per dir-ho d’alguna manera 

En conclusió,Una Arruga al Temps és significativa i important per la seva capacitat per abordar temes universals, inspirar els joves lectors, estimular la imaginació i mantenir la seva rellevància al llarg del temps. El missatge d’apoderament i la capacitat per elevar la literatura juvenil la converteixen en una obra perdurable i valuosa.