L’autor és Aldous Huxley, un escriptor anglès nascut l’any 1894, i va escriure aquest llibre el 1932, tracta una distopia ubicada en el futur on els humans han aconseguit cultivar embrions i els adoctrinen per complir la seva funció a la societat i acceptar la seva casta, ja que la civilització es divideix en castes, i a més existeix el soma, una droga que utilitzen sempre que volen fugir de la realitat i de qualsevol emoció negativa. Però encara queden llocs com Malpaís on no ha arribat el nou món i segueixen amb costums antics, a més de les illes on van els que són una potencial amenaça per a la societat.
El llibre tracta diversos temes importants, com la ciència, la tecnologia, la individualitat, la soledat, la societat, les classes socials o el consumisme. Però el que realment m’importa a mi són els temes filosòfics, l’ètica del nou món, que és realment la felicitat, el preu que té, que és realment la llibertat i que significa ser algú. Tots aquests temes es parlen als capítols XVI i XVII.
La tercera part del llibre consta de set capítols, des del 12 fins al 18, i s’enfoca molt més en el personatge de John, i tan Bernard com Lenina passen a ser gairebé personatges secundaris.
El personatge principal és John, el fill de Linda, una dona que va néixer al nou món, però que es va perdre en un viatge a Malpaís quedant prenyada. John és criat durant tota la seva vida a Malpaís, on la gent viu adorant a deus, i seguint alguns rituals i pràctiques religioses, com la de pegar-se amb un fuet. John és portat al nou món per Bernard, un noi marginat i desgraciat, que després del seu descobriment, John, es torna molt famós. Bernard canvia radicalment, ja que realment se sent una persona important, quan després que la realitat li colpegi, torna al seu “jo” anterior. D’altra banda, John, que també era un marginat a Malpaís pel fet de ser fill de Linda, s’esperava una societat ideal al nou món, però quan arriba allà, una sèrie d’experiències el deceben, creant una insatisfacció massa grossa. Per últim Helmholtz, un amic de Bernard, va guanyant molta confiança amb John pel fet que tots dos comparteixen un gust per la poesia.
En els capítols 12, 13, 14 i 15, s’explica la relació entre John, Bernard i Helmholtz després que John es nega a anar a una festa d’en Bernard destruint la seva reputació, després, el Salvatge és decebut per Lenina que només vol una relació sexual, i a més Linda es mor a l’Hospital de moribunds, i per això decideix cometre un delicte tirant el soma dels treballadors per la finestra. Finalment, John, Bernard i Helmholtz acabant detinguts per la policia i van a parlar amb l’Interventor.
El capítol XVI i XVII em resulten els més interessants, ja que bàsicament és una discussió entre John i Mustafà Mond, l’Interventor. Al principi, Mustafà deixa clar que també li agrada la poesia, i que ha llegit llibres prohibits, debaten sobre la prohibició dels llibres, les castes, tot el que s’ha hagut de sacrificar per la felicitat, com l’Art, la ciència o la religió. Al final del capítol XVI l’Interventor diu que enviaran a Helmholtz i a Bernard a illes on van els que són una amenaça per a la societat, però en realitat, i cito les paraules de Mustafà Mond; “Tots persones que … no s’acontenten amb l’ortodòxia, que tenen idees pròpies, independents. En resum, persones que són algú.”. Segueixen debatent sobre la prohibició de Déu al nou món i acaben amb la reclamació de John al dret a ser desgraciat i, torno a citar les paraules de l’Interventor; “… el dret de ser torturat amb dolors indescriptibles de tota mena.”. L’última frase no pot passar desapercebuda, perquè ens està explicant el perquè del final.
L’últim capítol, John explica a Bernard i Helmholtz que l’Interventor no el deixa anar-ne amb ells a les illes, ja que volen continuar l’experiment. Davant aquesta situació John decideix anar a un bosc remot per estar sol sense que el nou món el molesti, però no va ser així, per alguna raó, centenars de persones van en Helicòpter cap a l’ubicació del salvatge i el molesten dient que volen veure com es pega a ell mateix amb el fuet, més tard ve Lenina i John li comença a pegar mentre que la multitud crida “mata-la”, l’escena acaba amb una follia on tots es peguen i tots s’adormen a causa del soma. L’endemà John ho recordà tot pel que decideix suïcidar-se.
Com va dir la meva companya en el primer comentari, el vocabulari de l’autor és sempre molt tècnic i científic. L’estructura de les frases és bastant normal, el que més m’ha cridat l’atenció ha sigut al final del llibre, la manera que utilitza l’autor per descriure el suïcidi de John: “Lentament, molt lentament, com dues busques de brúixola, els peus giraven cap a la dreta, nord-est, est, sud-est, sud, sud-sud-oest…; després, van fer una pausa, i, al cap d’uns segons, començaren a girar, a poc a poc, cap a l’esquerra: sud-sud-oest, sud, sud-est, est.”, simplement em sembla meravellós com l’autor descriu l’escena amb una comparativa amb les busques d’una brúixola, és una manera de captar molt més l’atenció.
El més significatiu que he pogut trobar al llibre són les constants mencions sobre Shakespeare, i diverses obres d’aquests com Otel·lo, Romeu i Julieta o El Rei Lear. A més de les mencions que fa l’Interventor a llibres religiosos: la Sagrada Bíblia, amb el Vell i el Nou Testament, La imitació de Crist, Les varietats d’experiència religiosa, tot això em diu molt sobre els gustos i opinions de l’autor respecte a aquests temes.
L’únic que puc dir sobre com afecte l’època de l’autor en el llibre, és que en aquest es menciona molt l’importància de Déu a la societat, cosa que si bé en aquella època podria tindrà molta més importància, Déu a la societat actual juga un paper completament secundari.
Com a conclusió, el llibre tracta temes importants com la societat, l’individualisme o el consumisme i ho relaciona amb temes filosòfics com la felicitat o la llibertat a través de la poesia, especialment amb referències a Shakespeare, sobretot al llibre Otel·lo. L’estructura de les frases és bastant normal, però de vegades l’autor utilitza recursos lingüístics com la comparació per expressar cridar l’atenció del lector.
A mi el llibre m’ha agradat molt, ja que a més de ser completament diferent de qualsevol cosa que he llegit mai, m’ha fet reflexionar sobre qüestions com, que és realment la felicitat, quina és la finalitat de l’humanitat, que significa ser algú, etc. He après diferents punts de vista sobre aquestes qüestions, com que el que fa que els humans siguem algú és la nostra independència i caracterització pròpia, i per això les persones del nou món em semblen més màquines que no pas persones. També m’he preguntat si la societat descrita al llibre és una utopia o una distopia, i he arribat a la conclusió que és una distopia, doncs per aconseguir la societat amb una estabilitat perfecta s’han hagut de sacrificar coses com la llibertat, la ciència, l’art, etc. Coses tan importants que sense elles el món manca de perfecció. A més el final del llibre m’ha impactat molt, ja que era molt cruel i completament imprevisible, el que també et fa plantejar els límits de la llibertat.
