Les opinions del grup són diverses: a part del grup li sembla avorrit i a una altra no li sembla tan dolent. Tot i això, tots opinem que el llibre és massa irreal i que es passa en humanitzar als animals de la granja. Encara que no ens acaba d’atrapar, creiem que és una bona manera d’expressar el que va passar amb la Revolució Russa i l’URSS, ja que aquesta va ser la raó de la prohibició i inspiració del llibre.

També estem bastant d’acord en el fet que el personatge principal, com més poder vol tenir, més invencible es creu. Una altra cosa que ens impacta és que s’acaben convertint en el seu enemic principal.

Hem investigat sobre les adaptacions cinematogràfiques del llibre i hem pogut veure que hi ha més de les que esperàvem. Una de les més noves va ser publicada l’any 1999, dirigida per John Stephenson. Tot i això, també hi ha adaptacions teatrals, aquestes majoritàriament fetes en escoles o teatres poc coneguts. 

Creiem que és un llibre recomanable per persones que els agrada llegir i que tenen paciència, ja que el llibre va bastant lent. Per a persones que no estan acostumades a llegir, no el recomanaríem perquè és massa extens i si aquest és el llibre que decideixes llegir després de molt temps, no t’agradarà. No el considerem un llibre dolent, però no recomanable per persones no acostumades.

En els capítols 8, 9 i 10 es destaquen les tensions i lluites de poder entre els porcs, que lideren la granja, i com alguns comencen a adoptar comportaments similars als humans que originalment repudiaven. La traïció i la manipulació dels porcs cap als altres animals esdevenen evidents. La situació emplaça amb l’aliança entre els porcs i els humans, revelant la traïció completa dels ideals originals de la rebel·lió. Els porcs es tornen indistingibles dels humans als ulls dels altres animals, i el lema original “Tots els animals són iguals” és modificat pels porcs a “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que altres”.

La novel·la conclou amb la total consolidació del poder en mans dels porcs, que han adoptat completament el mode de vida i l’opressió que inicialment van rebutjar.

La meva opinió sobre aquests esdeveniments és que Orwell ofereix una crítica mordaç a les revolucions que, en lloc de treure més igualtat i justícia, sovint resulten en la substitució d’un règim opressiu per un altre. “La rebel·lió a la granja” és una al·legoria poderosa que il·lustra com els ideals inicials poden corrompre’s a mesura que aquells en el poder s’hi aferren. L’obra destaca la importància de la vigilància constant contra la corrupció i la traïció dels principis fonamentals per mantenir una societat justa.

Al final el llibre sí que m’ha agradat, i per a gent que no li agraden els llibres d’història i per saber la situació que van viure en aquella època, és molt bo i està ben estructurat també per a gent que no li fascina llegir, com a mi.

No sé com descriure aquest llibre. És un llibre bastant interessant, però és massa metafòric pel meu gust. Al principi del llibre tot és massa estrany, però segons avances pots anar trobant paral·lelismes amb la Revolució Russa. Entenc que en aquell moment l’autor no podria haver fet una crítica tan directa cap a l’URSS, però, de tota manera, podria haver buscat una altra forma.

Segons avança el llibre, podem veure com hi comencen a haver guerres, traïcions i malentesos. A poc a poc, el Napoleó comença a menjar el cap de la resta dels animals i inicia una espècie de dictadura on només es fa cas als seus capritxos. Com ja va passar amb el Stalin a Rússia. Un altre paral·lelisme és que els fa treballar per coses no tan necessàries, com podria ser el molí de vent, i deixa de preocupar-se per l’alimentació del seu poble.

Encara que el context i la història del llibre no m’acaben de semblar agradables, opino que està molt ben escrit. Utilitza un vocabulari adequat per entendre-ho i els capítols són d’una bona llargària. El desenvolupament del llibre és bastant bo: ni massa ràpid ni massa lent.

Com ja he explicat abans, no és un llibre que m’interessi especialment. Tot i això, opino que l’evolució dels personatges i el desenvolupament de la història és molt bo. Cadascun dels personatges té el seu moment i et pots adonar de la diferència de caràcter que tenen comparant el primer capítol del llibre i per la meitat d’aquest.

En conclusió, considero que és un llibre bastant ordinari, però que és una molt bona manera de compara-ho amb la Revolució Russa. És una molt bona manera metafòrica d’entendre aquesta part de la història. A més a més, l’intent d’humanitzar als animals és una part que em sembla massa extrema, però que a la vegada fa que puguis arribar a entendre millor la història i els canvis radicals dels personatges i la trama.

He llegit 3 capítols, el que ha passat és que els animals mentres el seu amo dormia feien reunions i coneixen una cançó, un dia es revelen en contra del seu amo i l’amo se’n va quan passa això.
Els animals comencen a treballar i acaben també aprenent a llegir i escriure.
En el primer capítol es van revelar, en el segon van començar a treballar i en el tercer aprenent a escriure i llegir.
La veritat és que aquest llibre no m’agrada perquè és una mica estrany i personalment no me entretén res.
També, en lo personal el llibre ho veig molt “obsessiu” amb els animals perquè en el llibre és com que s’humanitzen i és molt estrany.
Mai hi havia llegit un llibre així, de fet, al principi no m’interessava llegir-lo, i personalment segueix sense interessar-me aquest llibre.
Un exemple que puc posar sobre per què penso que aquest llibre és estrany és que en una part del llibre utilitzen eines de treball que estan fets per humans i ells s’adapten a aquestes eines, també allò que aprenen a llegir i escriure no té sentit.

Títol: La rebel·lió dels animals

Títol original: Animal farm

Llengua: Català

Llengua original: Anglès

Autor/a: George Orwell

Traductor/a: Marc Rubió

Editorial i col·lecció: La butxaca, edicions 62

Nombre de pàgines: 140 pàgines

Lloc i data d’edició: 2003, a Edicions 62

Impremta: Víctor Igual

Data primera publicació original: 17 d’agost de 1945

Edició número: 18

Autor/a coberta: Laura Comellas

Tècnica imatge coberta: Collage amb dibuixos

Breu descripció de l’argument: Els animals de la granja d’en Jones es rebel·len contra els seus amos humans i els guanyen. Però d’hora sorgeixen els problemes entre ells, rivalitats i enveges, traint la seva pròpia identitat i els interessos de la seva classe.

On i quan el van prohibir?: Al segle XX es va prohibir al Regne Unit.

Per què el van prohibir?: Es va prohibir per queixes contra la visió que donava el llibre sobre la religió i la societat. Aquest llibre és una crítica brutal a la Revolució Russa i al sistema polític comunista soviètic, aleshores, es va prohibir per les constants crítiques al seu aliat en aquell moment.