Títol: Joc brut
Autor: Manuel de Pedrolo
Any de publicació: 1965
Gènere: Novel·la policíaca
Perquè el van prohibir: Aquest llibre va ser prohibit, ja que era en català i va ser publicat durant el franquisme, durant aquesta època el català estava prohibit, i per tant van blocar aquest llibre.
Sinopsi: En Xavier i la Juna són molt diferents i en aquesta obra es pot veure clarament com hi ha un joc d’interessos i d’amor i que desencadena aquest.
En el capítol de la recerca després que en Xavier matés al oncle de la Juna en un pla que va fer la Juna, arriba el moment en el qual tots dos s’han de veure al cinema després de sis mesos, però la Juna no apareix. Ell continua anant deu dies més, mantenint l’esperança que aparegui, però no li serveix de res, no apareix. En Xavier decideix buscar-la, començant per casa seva, però al arribar se sorprèn. Ja no hi habita la seva família, Juna s’havia canviat de casa i ell no sabia per on començar. Va parlar amb l’actual llogatera de la casa, després amb l’administrador de l’edifici i no va traure cap informació que pogués utilitzar per trobar-la. Va decidir anar al suposat poble on la Juna l’havia dit que havia viscut, i res, no va trobar cap pista tampoc.
El capítol de les explicacions comença dient que l’havien vigilada des del primer moment, i que mai no van deixar-la de petja, el Xavier creia que havia despistat a la policia simulant que era un suïcidi, s’ho van dir mentre que se l’emportaven emmanillat cap a Barcelona. Ell es va escapar i va intentar fugir mentre ells tenien pistoles, ell es va intentar defendre, però no es va poder escapar finalment i ell es va limitar a insultar-los. La Juna continuava al divan, gemegant, sense preocupar-se de la seva nuesa, la mà clavada a la galta, estava tot plena de sang. Un individu la va fer canviar de roba i se la va emportar cap al dispensari.
El Xavier parla amb els policies i els intenta convèncer que era un suïcidi:
-Però semblava un suïcidi – Vaig insistir jo.
Els policies diuen que sí, que ho semblava, però que havien comès una falta important. En Xavier i la Juna no sabien que el coronel Virós tenia el braç dret paralitzat, només podia servir-se de l’esquerre. I la pistola havia caigut de tal manera que només hauria pogut ser disparada amb la mà dreta. Això feia que des del primer moment sospitessin que era un assassinat.
Finalment, en Xavier va confessar que va ser ell dient:
-Per què ho vaig fer? No ho sé. Però de una manera o altra m’havia de desfogar.
La meva opinió és que no m’agrada com acaba, perquè no s’entén molt bé que passa, encara que ell és confessa, però no crec que sigui la millor forma de acabar un llibre amb una història bastant bona. Encara que el llibre m’ha agradat perquè és una història semblant d’una sèrie que m’he vist fa poc.
“Joc brut” va ser escrit per Manuel de Pedrolo l’any 1965 a Espanya, la llegua original en la qual està escrit el llibre és el català. Llavors a Espanya hi havia una dictadura feixista. Aquest llibre va ser prohibit durant el període de la dictadura, ja que estava escrit en català i en aquella època no estava permès aquesta llengua.
“Joc brut” gira al voltant d’un enrevessat pla, que elabora, la protagonista “Juna”. Els dos protagonistes es coneixen i van quedant puntualment. Quan fa ja un temps que queden, ell li diu que l’estima i que vol estar amb ella, la Juna pel contrari li diu que no poden estar junts perquè ell és pobre i no vol viure en la misèria la resta de la seva vida. Però que quan el seu oncle mori ella heretarà tot, i això significa que serà rica.
La Juna elabora un pla per poder matar al seu oncle, però no serà ella qui hagi de fer aquest acte, si no en Xavier. La June fent-li xantatge acaba convencent-lo perquè ho faci.
En Xavier és un noi que s’enamora perdudament de la Juna i això fa que es torni insistent per aconseguir que la Juna li faci cas.
Per altra banda, la Juna al principi sembla que sigui una noia molt sensible, però té un caràcter molt fort i és bastant manipuladora. Aconsegueix fer creure al Xavier que matar al seu oncle és l’única opció que tenen per poder estar junts. Un exemple és a la pàgina 94, on són a casa d’en Xavier i ella li diu:
Seguidament, ella va interpretar un paper de noia plena de tristesa perquè segons ella no podien viure junts així, per això s’havien de separar. És en aquest moment que en Xavier diu:
La Juna sap que aquí ja ha aconseguit el que volia, que en Xavier matés al seu oncle.
Crec que es pot apreciar en la narració del llibre que la Juna s’aprofita de la seva bellesa i d’en Xavier, un noi feble i enamorat, per poder d’ur a terme el seu pla sense ella implicar-se.
L’autor utilitza un vocabulari que a vegades és complicat d’entendre, són paraules poc usuals als textos o llibre que he llegit, però amb el context s’acaba entenent bé. La narració és molt clara, sempre narra segons el punt de vista del protagonista i quan la Juna i el Xavier estan junts hi ha guió perquè estan dialogant.
Mentre llegia el llibre anava imaginant tot el que estava passant i intentant relacionar-lo amb l’època en la qual estaven, hi ha moltes parts on veig clarament l’època en la qual estan, en canvi, n’hi ha algunes que les veig molt avançades pel moment històric en el qual estaven.
La narrativa es divideix en quatre parts que guien al lector a través de la trama. La primera part, “El projecte,” actua com a plantejament, introduint-nos als protagonistes i al joc que els espera. Xavier, un home apassionat i impulsat per una profunda atracció per la bellíssima Juna, es veu compromès a cometre un assassinat a petició d’ella.
Aquest fet desencadena una sèrie d’esdeveniments que marcaran el rumb de la història. Les dues parts centrals, “Els fets” i “La recerca,” representen el nucli de la trama. Aquí, els lectors són conduïts a través d’una sèrie de desenvolupaments, misteris i conflictes que augmenten la tensió i l’engranatge del relat. Xavier i Juna es veuran atrapats en una xarxa de secrets, traïcions i decisions que canviaran les seves vides per sempre. Finalment, “Les Explicacions” actua com a epíleg final i desenllaç.
Aquí, els lectors descobriran les conseqüències de les accions dels personatges i com tots els fils de la trama s’uneixen. La veu narrativa que predomina és la del narrador protagonista, que ens ofereix una visió profunda dels pensaments i les emocions de Xavier.
Al llarg de la història, el desig amorós de Xavier i la determinació de Juna d’ascendir socialment mitjançant la riquesa es revelen com els principals impulsos que impulsen l’acció.
“Joc brut” és una obra literària complexa i enriquidora que explorarà els reculls més profunds de la psicologia humana en un context d’intriga i misteri a la ciutat de Barcelona.