Arxiu de la categoria: General

Tancament del Blog

General

El llibre de ‘Les Aventures de Sherlock Holmes’ és un llibre que sincerament m’ha agradat llegir. Això ha estat per diverses raons, encara que la principal ha estat que no només té un cas, com sol ser a les pel·lícules, sinó que en té sis.

Aquest enfocament a mi m’agrada molt, ja que no tots els casos policíacs són per a tothom. Algun podria tocar algun tema personal que prefereixes no llegir, llavors és més fàcil simplement saltant al següent tema. També m’agrada perquè a mi va haver-hi un cas que sincerament no em va agradar molt (els rossos panotxa), ja que anava molt de pressa i no m’interessava del tot el tema, si no fos perquè l’havia de llegir, no l’hagués llegit.

Jo crec que aquest llibre no ha canviat molt la meva idea sobre Sherlock Holmes, m’ha fet entendre que les novel·les policíaques no són el meu, però sí que m’ha deixat clar una cosa, que si hi ha un millor detectiu de tota la història literària, és Sherlock Holmes.

Recomano a tothom que li agradin les novel·les policíaques, que es llegeixi aquest llibre, o molts dels altres que té aquest personatge, ja que li semblaran fascinants.

Tancament blog (Joc Brut)

General

“Joc brut” es una narració d’un crim ens demostra clarament el gènere d’aquesta novel·la; la podríem classificar dins la prosa en llengua catalana per a joves, com una novel·la d’intriga, però, si més no, està dins també, i principalment del gènere literari de la novel·la catalana.

El temps d’aquest llibre té una relació molt simètrica, des de que la Juna i el Xavier es coneixent, fins que deixen de veure’s, passa gairebé un mes, però, entremig, hi ha un període de 6 mesos. Poc després, amb la recerca d’en Xavier, s’hi suma un mes més, per tant, podríem dir que té uns 8 mesos.

Una novel·la molt recomanada per la gent que li agraden els temes d’amor, l’engany, la traïció i l’ambició. Bàsicament pel tema dels diners per exemple, com un material creat per l’home pot canviar de tal manera a les persones, fent-les egoistes, males persones, Dolentes, etc.

Personalment, aquest llibre ens ha sigut molt interessant i bonic tant per llegir, com per aprendre’n sobre tal llibre, es un llibre bonic, que, alhora, t’ensenya com són les persones. L’última part del llibre ens ha decebut molt, ens ha sigut molt incomprensible que el Xavier s’entregui a la policia, quan podria haver seguit amb una vida normal.

El Codi da Vinci Arnau Campayo

El codi da Vinci, General

Aquesta última part del llibre es en la part on desenllaça tota la trama que recorre el relat.

A la primera part d’aquest terç de llibre descobreixen la veritable identitat del “Mestre”: L’antagonista de la novel·la, conegut com “el Mestre” o Siles, és finalment revelat com un monjo albí que ha estat cometent assassinats en nom de la fe per seguir els dos personatges.

Després Langdon i Sophie es dirigeixen a Londres buscant una pista crucial relacionada amb el Sant Grial i la seva ubicació. S’endinsen a la Catedral de Westminster, on troben un missatge ocult que els proporciona informació crucial, en finalitzar el viatge han aconseguit informació crucial per poder desxifrar el codi, a banda també usessin el seu coneixement en simbologia, Langdon desxifra l’últim codi que revela la ubicació del Sant Grial, que, a la novel·la, es troba enterrat sota la Piràmide del Museu del Louvre a París. Per finalitzar Langdon i Sophie tornen a París i s’enfronten al bisbe Aringarosa, qui havia estat col·laborant amb el Mestre. La confrontació culmina en un enfrontament a l’interior de l’església de Saint-Sulpice. Acabant la novel·la “El Mestre” descobreix la ubicació del Grial, però també s’enfronta al seu propi passat i motivacions.

La novel·la revela la veritat darrere de la identitat de Sofia i la seva relació amb el Grial. La novel·la tanca amb el saber de la ubicació del Sant Grial. En resum, els darrers capítols de “El codi Da Vinci” se centren en la resolució dels misteris clau de la trama, la confrontació final amb els antagonistes i la revelació de la ubicació del Sant Grial. La novel·la conclou amb el tancament de les trames i la continuació de les vides dels personatges principals.

El que em va sorprendre més del final de la novel·la es que per aconseguir el Grial han de tornar al lloc d’inici, si jo fos un dels buscadors de la copa utilitzada a l’últim sopar no hem sentaria gaire bé, ja que has fet tots aquests viatges per acabar on comença la ovela en el emblematic museu del Louvre a la capital francesa. A mi sincerament el llibre m’ha entusiasmat molt, perquè tenia un fil el qual era molt fàcil de seguir i això facilitava molt la lectura en general.

Tercera part dels Jocs de la fam

General

En aquestes últimes pàgines han passat moltes coses i per a mi ha sigut una de les millors parts del llibre, que comença amb la Katniss Everdeen i Peeta Mellark s’enfronten a desafiaments mortals a la sorra del Capitoli. Després de la mort de Rue, una aliada, el Capitoli canvia les regles permetent dos guanyadors si són del mateix districte. Katniss i Peeta enfronten un enfrontament final amb el tribut del Districte 2, Cato, abans de prendre la decisió impactant de menjar baies verinoses per desafiar el Capitoli. 

 

La seva acció fa que el Capitoli els declari els dos guanyadors per evitar un doble suïcidi. En tornar al Districte 12, Katniss s’adona que el seu acte ha desafiat l’autoritat del Capitoli i ha complicat la relació amb Peeta, ja que descobreix que ella estava fingint el seu amor. La novel·la conclou amb Katniss i Peeta tornant a casa, enfrontant les conseqüències de les seves accions als Jocs de la Fam.

El final d’aquest llibre és obert, i pot passar cualsevol cosa, d’aqui endavant, ja que la Katniss i en peta van acabar els jocs amb 

 

Segona part de “Lazarillo de Tormes” Pere Solanes (pàgines 30-60)

El lazarillo de Tormes, General

La segona part del llibre segueix les experiències de Lazarillo, un jove desafavorit a l’Espanya del segle XVI. 

Comença amb la trobada amb un escuder auster a Toledo, on lluiten junts contra la pobresa i l’escassetat. Posteriorment, descriu les seves dificultats amb un escuder orgullós i endeutat, seguit del seu temps amb un clergue avar i controlador. Les experiències de Lazarillo reflecteixen la duresa de la vida dels desafavorits i presenten crítiques satíriques de la societat de l’època. A la secció final, Lazarillo pateix ferides a mans del seu cec amo, cosa que l’impulsa a buscar un nou amo i continuar la seva lluita per la supervivència. Al llarg de la travessia, exposa les dures realitats de la vida a l’Espanya del segle XVI, on l’escassetat, l’avarícia i la lluita per la supervivència dominaven la vida de les persones de classes socials baixes. Lazarillo, malgrat les seves nombroses dificultats, es mostra com un individu astut i observador, capaç d’adaptar-se a diverses circumstàncies adverses.

Personalment, el llibre em sembla bastant interessant encara i que té alguns punts negatius des del meu punt de vista, com que és un llibre bastant lent que li agrada explicar les coses amb detall, moltes pàgines són bastant espesses, encara i així el llibre t’acaba despertant interès i vols continuar llegint, ja que és molt interès com es vivia a l’Espanya del segle XVI i la pobresa que hi havia i la forma en la qual t’ho explica, també l’autor critica bastant a la figura que té l’església en aquell moment de la història.

Persépolis Andrea Rodríguez 1r Comentari

General, Persépolis

Persèpolis ens explica com va anar la revolució islàmica iraniana desde la perspectiva d’una nena que contempla el canvi profund que experimenten el seu país i la seva família mentre ella aprèn a portar el vel. Intensament personal i profundament polític.                 Aquest llibre es va fer el 16 de gener de 2020,  l’editorial és  Penguin random House , Reservoirs Books. Aquest libre te 352 pàgines. L’època en que l’autora va escriure aquest llibre va ser entre el 2000 i el 2003. Es tracta d’un còmic autobiogràfic i històric. El gènere  literari  del que és aquest llibre és el de novel·la   gràfica .

Thug:L’odi que dónes part 2

El odio que das, General

Thug: L’odi que dónes, és una representació de l’actualitat del racisme als Estats Units, va ser publicat l’any 2017. Creada per l’Autora Angie Thomas, creadora d’altres llibres com blackout i concrete rose, entre altres, aquest està caracteritzat per la seva temàtica enfocada en la llibertat d’expressió i la rebel·lió contra les injustícies.

En aquesta obra literària, trobaràs uns personatges molt humans amb emocions i sentiments que quasi podràs arribar a sentir, des de les interaccions fins als gestos, tots estan redactats de manera que no se’t faci pesat, de fet tindre’s ganes de saber més d’ells, tot i que no tots siguin carismàtics, de segur que trobes un amb el qual pots arribar a empatitzar.

Un exemple seria la situació que te la nostra protagonista l’Starr, la qual es troba en una situació molt angoixant, ha vist com moria el seu amic, ha escoltat comentaris sobre la mort del seu amic que intenten justificar i aprofitar-se’n de la seva mort, i el pitjor sent culpabilitat perquè no va poder fer res, mentres intenta viure la seva vida d’adolescent sense que la mort del Khalil el canvi, però desgraciadament ella sap que mai tornarà a ser el mateix. També hi ha algunes subtrames molt interessants durant aquest 2 capítol, com la relació de l’Starr amb el seu nòvio, i el problema del DeVante amb la banda del King.

Aquest llibre és un clar reflexa de la situació actual de les autoritats als Estats Units, que més que fer sensació de protecció i seguretat, causant per i intranquil·litat a les minories, sent aquesta la raó de la cancel·lació d’aquest llibre.

Els Aspectes lingüístics són dels millors que he llegit, sentin-se lleugera i en cap cas pesada, tenint un ritme que sap quan ha d’avançar i quan ha de tomar-se el seu temps. Es nota que l’autora va cercar i estudiar la manera de parlar de la joventut, aconseguint que  els comentaris que fa la protagonista siguin creïbles, i de debò sents que aquest llibre l’ha escrit una persona de la nostra edat, una altra cosa ha destacar, són els missatges de whatsapp amb els quals ho han clavat, ja que amb només canviar la tipologia, captes que és un missatge.

En la meva opinió l’odi que donés és un llibre que sap el que ha de dir i no te por ha dir-ho és un llibre amb caràcter com la seva protagonista, demostrant que hi han causes que realment important i per les quals s’ha de lluitar, perquè com diu l’Starr “Sí ningú es queixa tot seguirà igual, i si vols canviar alguna cosa has de queixar-te i lluitar”

Amb aquest llibre he après que la situació que hi ha als Estats Units és molt dolenta, i que per culpa d’aquesta mateixa moltes minories no tenen les oportunitats que tenen els natius, com educació de qualitat, i el més trist és que aquest llibre és del 2017 i encara segueix passant, demostrant que les minories ètnies desgraciadament no importen a l’Estat, quan això no hauria de ser així.

 

Part 1

General, Joc brut

La narrativa es divideix en quatre parts que guien al lector a través de la trama. La primera part, “El projecte,” actua com a plantejament, introduint-nos als protagonistes i al joc que els espera. Xavier, un home apassionat i impulsat per una profunda atracció per la bellíssima Juna, es veu compromès a cometre un assassinat a petició d’ella.

Aquest fet desencadena una sèrie d’esdeveniments que marcaran el rumb de la història. Les dues parts centrals, “Els fets” i “La recerca,” representen el nucli de la trama. Aquí, els lectors són conduïts a través d’una sèrie de desenvolupaments, misteris i conflictes que augmenten la tensió i l’engranatge del relat. Xavier i Juna es veuran atrapats en una xarxa de secrets, traïcions i decisions que canviaran les seves vides per sempre. Finalment, “Les Explicacions” actua com a epíleg final i desenllaç.

Aquí, els lectors descobriran les conseqüències de les accions dels personatges i com tots els fils de la trama s’uneixen. La veu narrativa que predomina és la del narrador protagonista, que ens ofereix una visió profunda dels pensaments i les emocions de Xavier.

Al llarg de la història, el desig amorós de Xavier i la determinació de Juna d’ascendir socialment mitjançant la riquesa es revelen com els principals impulsos que impulsen l’acció.

“Joc brut” és una obra literària complexa i enriquidora que explorarà els reculls més profunds de la psicologia humana en un context d’intriga i misteri a la ciutat de Barcelona.

El vigilant en el camp de sègol

El vigilant al camp de sègol, General

El llibre prohibit que ens ha tocat ha sigut “El vigilant en el camp de sègol”, aquest és un llibre escrit per: J.D Salinger l’any 1945.Aquest va estar prohibit a molts països per l’ús de paraules inadequades i l’enfocament del llibre (un adolescent trist i sol, exposat a la pitjor cara de la societat).

Aquesta història està basada per mitjans del segle XX sobre el 1946, més o menys en l’any el qual es va publicar.Aquest llibre es pot catalogar om una novel·la. Els temes més presents al llibre són: el pas a l’edat adulta, les inquietuds d’un adolescent, la crítica cap a la societat…
El vigilant en el camp de sègol - Abacus Online

1ra entrada al blog, capítols de l’1-8

En aquests capítols el protagonista ens ha començat explicant una mica de com és ell i la seva família, des d’un principi n’ha comentat que tenia un germà i que als seus pares no els agradava molt la idea d’explicar coses privades sobre ells.

En Holden (el protagonista d’aquesta història), ens comença parlant de com era el seu institut, abans que l’expulsessin per falta d’esforç, ens comenta que han fet molts anuncis sobre aquest, en els quals surten xicots molt llestos, uns muntats a sobre de cavalls pels patis del col·legi, però que mai no ha vist cap cavall a l’escola i que les úniques persones superllestes i brillants que havien sortit de Pencey ja ho eren abans d’entrar.

Ens explica que aquell dia va estar al partit més important del seu institut, la gent dia que si l’equip de Pencey no guanyava t’havies de suïcidar, però ell no estava fet per tot ixo, ell va decidir marxar i anar a saludar al que era el seu professor d’història al qual admirava (aquest estava a casa al llit malalt), quan va arribar a la casa el professor li va donar la tabarra en com s’hauria d’haver comportat perquè no el fotessin fora, però ell en el que pensava és en què volia marxar d’allà el més ràpid possible.

També ens comenta com va ser la seva experiència amb els seus companys d’habitació a la residència, amb l’Stradler compartia habitació i amb l’Ackley compartia recinte, ens explica com eren els dos i com es relacionaven entre ells (la “biografia” dels personatges està explicada més a baix), també ens comenta una baralla que va tenir amb el seu company d’habitació i per culpa d’això i perquè el van expulsar ens explica com va marxar de l’institut per no tornar mai. 
Després de comentar-vos un resum dels primers capítols vull comentar estructures, personatges, vocabulari, la meva opinió sobre el que m’he llegit, com ho interpreto relacionat amb l’àmbit social…

Primer de tot voldria destacar la divisió dels capítols, ja que crec que és important.

No es pot trobar que en cada capítol parla d’un tema diferent, sinó, que enfoca el mateix des d’un altre punt de vista, per exemple, comença parlant en primera persona sobre les seves experiències, però després en el següent segueix parlant del mateix, però el que fa és relacionar altres temes importants amb aquest per seguir-lo explicant.

Es podria dir que aquesta història explica molt detalladament els personatges que ens han presentat fins ara, mentre va seguint la història ens van afegint als personatges i ens explican com són, que els agrada, perquè tenen relació amb el moment en el qual apareixen…

 

 

Us explicaré alguns els quals apareixen molt seguit en aquests capítols:

Stradlater: És un d’aquests nois molt guapos, els quals es creuen molt, però no són res sense la seva bellesa, en aquests capítols es veu com és una persona que només pensa en si mateix, que l’únic que vol tenir son relacions sexuals amb altres noies, i que no l’importa el que pensin els altres d’ell.

Ackley: Ell, en canvi, es pot veure com és una persona menys sociable, al qual com es pot veure en el llibre no té higiene i sempre fa mala olor, és molt xafarder i sempre t’està molestant, però també sap escoltar i ajudar.

Holden: El nostre protagonista es nota que no se sembla a altres companys seus, ell l’únic que vol fer és gaudir de la vida mentre sigui jove, a més es nota una mica que no li agrada molt tot aquest tema d’estudiar, però ja veurem més endavant com es desenvolupa la seva personalitat dins el llibre.

D.B: Ell és el germà gran del Holden, el nostre protagonista, aquest està vivint a Hollywood, i treballa escrivint llibres, és molt conegut per la seva obra més famosa “El peix secret”.

Spencer: Aquest pobre home és l’antic professor d’història d’en Holden, és molt llest i intel·ligent per es molt gran ja.

 

Com a comentaris sobre l’obra crec que té un vocabulari forca fàcil de comprendre per persones de la nostra edat, encara que es poden trobar paraules o verbs (que normalment és amb el que més em confonc jo) més difícils. Parlant també de l’estructura de les frases sí que m’he adonat que n’hi ha moltes que es repeteixen durant tots els capítols, algunes d’aquestes són: tota la pesca, etcètera, mal parit… Es poden veure molts d’aquests durant el text.

 

Per últim, voldria comentar la meva opinió personal sobre que m’ha semblat aquest començament del llibre. Si he de ser sincera la veritat és que al principi no m’interessava molt el llibre, ja pensava que anava a ser un d’aquest que són complicats de llegir al ser antic, però a mesura que anava avançant en va anar enganxant, potser perquè al protagonista ser jove quasi com la meva edat crec que m’ha enganxat més, ja que són coses que també ens han passat als adolescents, encara que també la manera en la qual està escrit, m’ha enganxat molt.

Crec que el recomanaria per gent a la qual li agraden més les històries protagonitzades per joves, i a les quals també els  interessi tot el tema de crítica social i temes similars.

Viatges de Gulliver

General, Viatges de Gulliver

“Retrat de la filla del pagès. – Porten l’autor a un poble en dia de mercat i després a la metròpoli. – Detalls del seu viatge”.

Gulliver és entregat a la filla del granger per a la seva cura, Glumdalclitch, qui li ensenya l’idioma i ho tracta molt bé, com si un nen cuidés una nina favorita. De fet, ella el manté al bressol d’una nina, que ella tanca dins d’un calaix a la nit per mantenir-lo fora de perill de les rates.

A mesura que la notícia de Gulliver s’estén per tot el regne, el granger comença a adonar-se que hi ha la possibilitat de fer diners i porta Gulliver al mercat, on fa espectacles per als clients. L’espectacle té tant d’èxit que el granger decideix recórrer el regne amb Gulliver. Gulliver fa deu espectacles al dia, cosa que ho deixa.