Per finalitzar amb el Blog d’aquest llibre remarcaré la meva opinió i m’agradaria explicar una mica per sobre com em sembla que he treballat i el que demano als meus companys.

Bé, primerament, com he dit al meu comentari de text (Fahrenheit 451 – Part 3), és un llibre que encara que al principi em costes enganxar-me, ja que em va costar entendre la societat que plantejava l’autor pel llibre, i és veritat que avança una mica lent, al final va acabar agradant-me i entretenint-me molt.

Vaig poder reflexionar sobre diversos temes com la importància dels llibres i l’empatia, i em vaig veure reflectida en alguns dels comportaments dels personatges.

Personalment, també m’ha agradat com escriu l’autor, i la seva creativitat tant per crear el seu propi món distòpic, com pel títol del llibre: Fahrenheit 451, que és la temperatura a la qual comencen a incendiar-se les pàgines dels llibres, la veritat que aquest títol tan enginyós és un detall que m’encanta.

Per finalitzar, volia comentar la feina feta. Crec que la meva part del blog està prou completa, ja que he fet un breu resum sobre el llibre i he donat la meva sincera opinió, però realment, m’hauria agradat saber que opinaven els companys sobre el llibre, per així poder comentar-ho entre nosaltres, i veure els diversos punts de vista.

COMENTARI:

Farenheit 451 va ser escrit per Ray Badbury, l’any 1953 el 19 d’octubre. Aquest llibre ens mostra una societat distòpica on els bombers no apaguen incendis, el fan. Cremen les cases on hi ha gent que té llibres, perquè pensen que els llibres són “perillosos”.

La meva opinió sobre aquest llibre, és que m’ha agradat força. Penso que ensenya la importància de llegir, d’informar-se sobre els nostres voltants i qüestionar si les coses que ens indiquen són correctes no. Una persona ha d’escoltar el que pensen els altres, trobar informació i més tard filtrar-la, és a dir, tu pots aconseguir la informació, però tu decideixes que et quedes, perquè a partir de filtrar la informació, es crea una opinió pròpia.

Quan Montang descobreix els llibres, i comença a llegir, es pot veure que ell pensa que Millie és una ignorant. Veu que és una addicta a la televisió, que ignora els seus voltants. En canvi, Montang ja no és així, però la seva seguretat està en perill; Montang decideix tomar el risc.

Farenheit 451, al final està basat en la realitat. A la Segona Guerra Mundial es van perdre moltíssims llibres perquè els cremaven, i qualsevol persona que guardes llibres seria eliminada, com a farenheit.

T’imagines un món on els llibres estiguessin prohibits? A on els bombers en comptes d’apagar incendis els creen? Doncs Bdarbury ens ho presenta en una increïble novel·la de ciència-ficció.

Guy Montag és un bomber i el treball d’aquest és cremar llibres, ja que estan prohibits a causa de que es considera que provoquen discòrdia i patiment.

Al principi he d’admetre que em va costar agafar-li el ritme a la història, però a poc a poc vaig anar entenent el món que es desenvolupava i així vaig poder gaudir més. Vaig veure que era un món gris i limitat, i amb regles absurdes i una societat controlada per qui les establia.

Montag, el nostre protagonista, gaudeix de ser un bomber que crema cases i llibres, ja que creu que això beneficia a la nostra societat… Fins que es troba amb un dels personatges: Clarisse, que és un dels meus preferits. El qual permet que Montag reflexioni i empatitzi.
Això em va permetre comprendre un dels missatges de la novel·la. Només podem sentir empatia per qui també empatitza amb els altres.

La narrativa és intensa i espectacular. Vaig sentir por, confort, satisfacció… És com que em vaig sentir dins d’aquesta societat, i em vaig sentir reflectida amb alguns dels personatges.

Em sembla que els personatges estan increïblement desenvolupats. Acabaràs odiant a alguns i adorant a uns altres, així com sentint-te malament per la desaparició d’alguns.

La veritat que si t’agraden els llibres distòpics, et recomano molt Fahrenheit 451, i encara que al principi pugui semblar lent, val la pena seguir, perquè al final t’acaba encantant.