Arxiu de la categoria: El lazarillo de Tormes

Tercera part Lazarillo de Tormes Alex Vazquez

Llàtzer serveix un bulder que ven butlles falses amb la complicitat d’un algutzir. El negoci fracassa, i per escapar-se de la situació, inventen una baralla entre ells. Desil·lusionat, Llàtzer abandona aquest amo i en busca un altre de més honest.

Llàtzer serveix un pintor de panderos per poc temps i després s’uneix a un capellà. Aquest li dona un ase i càntirs per vendre aigua, proporcionant-li una feina seriosa i remunerada. Després de quatre anys, Llàtzer estalvia prou, aprèn, i abandona el capellà.

Llàtzer es converteix en pregoner de Toledo, un treball honorable que li permet viure còmodament. Es casa amb la criada de l’arxipreste de Sant Salvador, malgrat els rumors sobre la relació del religiós amb ella. Llàtzer, ignorant les xafarderies, viu feliçment i aconsegueix l’estabilitat.

 

Primera part de Lazarillo de tormes

El llibre comença amb el relat de Lázaro de Tormes, el protagonista i narrador de la història. Lázaro ens conta que va néixer en un petit poble prop del riu Tormes i que el seu pare era moliner. No obstant això, a causa de problemes legals, el seu pare es veu obligat a abandonar el molí i la família es trasllada a viure a Salamanca. Quan Lázaro té vuit anys, el seu pare mor, deixant a la família en una situació precària. La seva mare decideix buscar treball com a criada a casa d’un ric home anomenat Vela, i Lázaro és enviat a viure amb ell. 

Lázaro aviat descobreix que la vida a casa de Vela no és tan bona com semblava. Vela és un home gasiu i mesquí, i Lázaro sofreix fam i maltractament.

Després d’un temps, Lázaro és enviat a servir a un cec. Inicialment, Lázaro se sent alleujat d’escapar de la casa de Vela, però aviat descobreix que la vida amb el cec també és difícil. El cec s’aprofita de Lázaro i ho obliga a cometre actes deshonestos per a aconseguir menjar.

A mesura que la història avança, Lázaro utilitza la seva astúcia i enginy per a sobreviure en diferents situacions difícils. Aprèn a enganyar i robar per a aconseguir menjar i diners. Al llarg d’aquestes primeres pàgines, Lázaro mostra la seva habilitat per a adaptar-se a les circumstàncies i aprofitar-se d’aquells que li envolten.

 

Segona part de “Lazarillo de Tormes” Pere Solanes (pàgines 30-60)

La segona part del llibre segueix les experiències de Lazarillo, un jove desafavorit a l’Espanya del segle XVI. 

Comença amb la trobada amb un escuder auster a Toledo, on lluiten junts contra la pobresa i l’escassetat. Posteriorment, descriu les seves dificultats amb un escuder orgullós i endeutat, seguit del seu temps amb un clergue avar i controlador. Les experiències de Lazarillo reflecteixen la duresa de la vida dels desafavorits i presenten crítiques satíriques de la societat de l’època. A la secció final, Lazarillo pateix ferides a mans del seu cec amo, cosa que l’impulsa a buscar un nou amo i continuar la seva lluita per la supervivència. Al llarg de la travessia, exposa les dures realitats de la vida a l’Espanya del segle XVI, on l’escassetat, l’avarícia i la lluita per la supervivència dominaven la vida de les persones de classes socials baixes. Lazarillo, malgrat les seves nombroses dificultats, es mostra com un individu astut i observador, capaç d’adaptar-se a diverses circumstàncies adverses.

Personalment, el llibre em sembla bastant interessant encara i que té alguns punts negatius des del meu punt de vista, com que és un llibre bastant lent que li agrada explicar les coses amb detall, moltes pàgines són bastant espesses, encara i així el llibre t’acaba despertant interès i vols continuar llegint, ja que és molt interès com es vivia a l’Espanya del segle XVI i la pobresa que hi havia i la forma en la qual t’ho explica, també l’autor critica bastant a la figura que té l’església en aquell moment de la història.